Francesc Andreví i Castellar

Francesc Xavier Andreví i Castellar o Castellà (Sanaüja, Segarra, 16 de novembre^[1][2] del 1786 - Barcelona, 23 de novembre del 1853) fou un prevere i compositor català.^[3][4]

Francesc Andreví i Castellar

Nom original	(es) Francisco Andrevi
Biografia
Naixement	16 novembre 1786 Sanaüja (Segarra)
Mort	23 novembre 1853 (67 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri del Poblenou (Dep. I, tanca, nínxol 1979, sense làpida)
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	Mestre de Capella i compositor
Estil	Romanticisme
Professors	Francesc Queralt, Joan Quintana i Bru Pagueras
Alumnes	Ramon Aleix i Batlle i Jaume-Joan Lleys i Agramont

Biografia

Fou fill de pare d'origen italià, Odon Andreví, i de mare catalana, Maria Castellà.^[5] Va començar als vuit anys a estudiar música a la Seu d'Urgell. Als 15 va passar a Barcelona per seguir la carrera eclesiàstica, i hi va estudiar orgue amb el pare Joan Quintana,^[1] organista del convent del Carme, i composició amb Francesc Queralt, mestre de capella de la catedral. Tres anys després va obtenir la plaça d'organista del convent de les Teresianes i més tard en el de les Magdalenes. Va guanyar per oposició en 1806 el mestratge de la catedral de Tarifa, que no va poder exercir a causa de la guerra del Francès. Als 21 anys va obtenir la plaça de la catedral de Sogorb, i al cap de cinc anys hi rebé les ordes sagrades.^[6] Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona entre 1814 i 1819, i de les catedrals de Sogorb, València, Sevilla (1830) i la Capella Reial de Madrid (1831), càrrec aquest darrer pel qual hagué de competir amb Francisco José Olivares i Hilarión Eslava. El 1836 abandonà aquest càrrec, —en el qual el succeí Mariano Rodríguez de Ledesma— a causa de les dificultats que li suscitaren alguns dels músics de la capella, i marxà a França, on fou mestre de capella de la catedral de Sant Andreu de Bordeus (1836) abans d'establir-se temporalment a París (1845). De retorn a Barcelona el 1850, fou mestre de capella de l'església de la Mercè, responsabilitat que exercí fins a la mort, l'any 1853. A més donà lliçons particulars a musics com en Josep Reventós i Truch, Esteve Tusquets i Maignon^[7] i d'altres que més tard serien famosos.

Entre les seves obres hi ha sis misses, una missa de difunts, tres Stabat Mater, quinze motets, nou Lamentacions i un Tantum Ergo. Molt probablement, una part significativa del fons de música conservat a l'Arxiu Històric Comarcal de Cervera sigui part del que havia estat el seu arxiu personal. Als arxius de la Capella Reial de l'església de la Mercè de Barcelona es conserven un Stabat Mater, una Missa de Rèquiem, unes Lamentacions, dos miserere, l'oratori El Judici Final i el drama sacre La dolcesa en la virtut.

Durant el temps que va romandre a França publicà:

• Traité d'Harmonie: (París, 1848) del qual se'n va fer una edició en espanyol titulada: Tratado teórico de armonia y composición (Barcelona, 1848)
• Recueil de Cantiques: (París)

Es conserven obres seves als fons musicals de l'església parroquial de Santa Maria de Cornudella de Montsant (CorSM), de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (BerSE), de la catedral de Solsona (SolC), de la catedral de Girona (GiC), de la basílica de Santa Maria d'Igualada (SMI), de Salvador d'Horta Bofarull (SHB), de la catedral de Tarragona (TarC), de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot (SEO), de l'església parroquial de Santa Maria de Mataró (MatC) i de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC).^{[8][9][10][11][12]}

Referències

1. «Sección biográfica». Gaceta musical de Madrid, 28-10-1855, pàg. 4.
2. Batejat l'endemà, 17 de novembre. Puig i Ortiz, Xavier «Francisco Andreví i Castellà (Sanaüja, 1786 - Barcelona, 1853), músic segarrenc». Miscel·lània Cerverina, 1996, pàg. 71-96.
3. Puig i Ortiz, Xavier «Francisco Andreví i Castellà (Sanaüja 1786 - Barcelona 1853), músic segarrenc». Miscel·lània Cerverina, 10, 1996, pàg. 71-96.
4. Puig i Ortiz, Xavier, Xavier «L'obra de Francisco Andreví i Castellà (Sanaüja 1786 - Barcelona 1853), músic segarrenc». Miscel·lània Cerverina, 11, 1997, pàg. 123-134.
5. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1853, número de registre 4196.
6. Pena, Angles, Joaquin, Higini. Diccionari de la música Labor (en castella). Barcelona. Barcelona: Editorial Labor, S.A., p. 75.
7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 65, pàg. 214-15 (ISBN 84-239-4565-0)
8. «Obres d'Andreví i Castellà a l'IFMuC. Base de dades dels fons musicals de Catalunya». IFMuC - Inventari dels Fons Musicals de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2023].
9. GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa.. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.
10. GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria - CABOT I SAGRERA, Neus. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 4: Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró.. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - UAB, 2009.
11. GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria - MONELLS I LAQUÉ, Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.
12. GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria - SALGADO COBO, Elena. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 7: Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries.. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.

Bibliografia

• VILAR; Josep M.; ESTER SALA, Maria: "Cervera. Arxiu Històric Comarcal", Revista Musical Catalana, núm. 50 (1988) p. 43.
• Ballús Casóliva, Glòria; Ezquerro Esteban, Antonio. Música en imágenes: Francisco Andreví (1786-1853). Músico de iglesia y compositor cosmopolita en un mundo cambiante. Madrid: Alpuerto, 2016 (Investigación y Patrimonio Musical, 6). ISBN 978-84-381-0501-6.
• Enciclopèdia Espasa. Tom núm. 5, pag. 458 (ISBN 84-239-4505-7)