François Weyergans

From Wikipedia, the free encyclopedia

François Weyergans (Etterbeek, 2 d'agost de 1941 - 1r districte de París, 27 de maig de 2019)[1] fou un escriptor i director de cinema belga, membre de l'Acadèmia Francesa i Premi Goncourt 2005.[2]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
François Weyergans
Biografia
Naixement(fr) François Marie Weyergans
2 agost 1941
Etterbeek (Bèlgica)
Mort27 maig 2019 (77 anys)
1r districte de París (França)
SepulturaCementiri de Montparnasse
Seient 32 de l'Acadèmia Francesa
26 març 2009 – 27 maig 2019
 Alain Robbe-GrilletPascal Ory 
Dades personals
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques
Colegi Sant-Michel
Activitat
Camp de treballPel·lícula, direcció i ficció literària
Ocupaciódirector de cinema, escriptor, realitzador
Activitat1961 - 2019
Membre de
Acadèmia Francesa (2009–2019)
Gènerenovel·la
Obra
Obres destacables
Família
PareFranz Weyergans
Premis

Allocine: 17757
Tanca

Biografia

El seu pare, belga d'origen alemany era novel·lista i assagista.[3]

François va fer els estudis primaris en escoles religioses ("College Saint-Michel "i l'institut dels jesuïtes "Saint Boniface-Parnasse".[4]Va estudiar humanitats i filologia romànica a Bèlgica. Posteriorment va estudiar cinema a l'IDHEC (Institut des Hautes Etudes Cinématographiques) a Paris.[2]

Carrera literària

Weyergans va començar la carrera literaria a partir del seu contacte amb el psicoanalisi, amb la publicació de la primera novel·la “Le Pitre”(1973) una sàtira de la seva cura amb Jacques Lacan.[4] Abans ja havia col·laborat amb la re4vista belga "Le Blé".[4]

Després d'escriure “Berlin, mercredi” (1979) i “Les Figurants” (1980), amb “Macaire le copte” (1981) va estar a punt de guanyar el Goncourt, però va obtenir el premi “Deux Magots” i el “Rossel” de Belgica, situació que el va fer decidir a dedicar-se totalment a la literatura.[4]

El 26 de març de 2009 va ocupar la cadira 32 de l'Acadèmia Francesa.[5]

Obres

  • 1973: Le Pitre
  • 1981: Macaire le Copte
  • 1983: Le radeau de la méduse
  • 1986: La vie d'un bébé
  • 1989: Françaises, Français
  • 1989: Je suis écrivain
  • 1990: Berlin mercredi i Rire et plereur
  • 1992: La Démence du boxeur
  • 1997: Franz et François
  • 2005: Trois jours chez ma mère i Salomé (escrita el 2005)
  • 2012: Royal Romance

Carrera cinematogràfica

L'any 1961 va fer el seu primer curt, "Bejart" inspirat en el ballarí i coreograf Maurice Béjart, que va ser premiat al Festival de Bergamo.[2] Després de "Bejart" va fer diversos curt-metratges sota la influència dels seus autors preferits com Robert Bresson i Jean-Luc Godard.[4]

Filmografia

  • 1961: Béjart (documental)
  • 1963: Hieronymus Bosch (curt-metratge)
  • 1964: Statues, curt amb Maurice Bejart i Jean-Luc Godard com a narradors.
  • 1965: Robert Bresson : Ni vu, ni connu
  • 1966: Aline
  • 1967: Baudelaire is gestorven in de zomer i Voleuses
  • 1974: Si j’te cherche..j’me trouve de R. Diamantis  on Weyrgens també hi fa d'actor[6]
  • 1975: Maladie mortelle
  • 1977: Je t’aime, tu danses
  • 1978: Couleur Chair, amb Bianca Jagger i Laurent Terzieff.
  • 1985: Guionista de "Une femme en Afrique" de Raymond Depardon[6]

Premis literaris

  • 1973: Premi Roger Nimier per "Le Pitre".
  • 1980: Premi de la Societé des Gens de Lettres per "Les Figurants".
  • 1981: Premi Victor Rossel per "Macaire le Copte".[7]
  • 1982: Premi Deux Magots per "Macaire le Copte"
  • 1983: Premi Meridien des quatre jurys, per "Le Radeau de la méduse"
  • 1986: Premi Paul Flat per "La Vie d'un bébé"[8]
  • 1992: Premi Renaudot per "La Démence du boxeur"
  • 1997: Premi de la Llengua francesa pel conjunt de la seva obra
  • 2005: Premi Goncourt per "Trois jours chez ma mère

Referències

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.