Compositor d'òpera francès From Wikipedia, the free encyclopedia
François Emmanuel Joseph Bazin, (Marsella (Provença-Alps-Costa Blava), 4 de setembre, 1816 - París, 2 de juliol, 1878 a París),[1] és un compositor i professor francès.
 Retrat de François Bazin (1865)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1816 Marsella (França) |
| Mort | 2 juliol 1878 (61 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 32 |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, director d'orquestra |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1873–1878) |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Victor Dourlen, Jacques Fromental Halévy i Henri-Montan Berton |
| Alumnes | Jules Massenet, Théodore Dubois i Adolphe-Léopold Danhauser |
| Premis | |
   
 | |
Fill d'un funcionari de Marsella, va ingressar el 1836 al Conservatori de París, on els seus professors van ser Dourlen, Berton i Halévy. Va guanyar el primer premi d'harmonia i acompanyament pràctic aquell mateix any a la classe de Dourlen, un primer premi de contrapunt i fuga el 1837 i un primer premi d'orgue el 1839.[2] El 1840 va guanyar el primer gran Prix de Rome. Tornat de la seva estada a Itàlia durant la qual s'interessà principalment per la música religiosa, va començar a escriure per al teatre líric, tot complint la funció de professor ajudant de la classe d'harmonia i acompanyament pràctic, avantpassat de la classe d'acompanyament de piano. El 1849 va ser nomenat professor titular de la classe d'harmonia i acompanyament pràctic del Conservatori i, després, el 1871, va ser nomenat professor titular d'una classe de composició que va mantenir fins a la seva mort el 1878.[3] El Tractat de L'harmonia teòrica i pràctica que va deixar és un model de pedagogia.[4]
Va donar diverses òperes còmiques d'èxit, incloses les seves dues obres mestres: Maître Pathelin representada el 12 de desembre de 1856 (amb el famós romanç de Charlot a Angélique: Je pense à vous quand je m'éveille) i Le Voyage en Chine, representada el 9 de desembre, 1865. També se li deuen diverses peces de música sacra i profana.
Després de 1860, va substituir Charles Gounod, que havia dimitit, al capdavant de l'"Orphéon" municipal de París. El 1873 esdevingué membre de l'Institut de França i el 1876 rebé la distinció d'oficial de la Legió d'Honor.
A la seva mort el 1878, Adolphe Danhauser el va succeir com a cap de l'"Orphéon" municipal de París. Està enterrat al cementiri del Père-Lachaise.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
