Fundació Ford

La Fundació Ford o en anglès Ford Foundation és una fundació dels Estats Units d'Amèrica amb la finalitat de promoure el benestar humà, creada el 15 de gener de 1936 (1936-01-15) per Henry Ford (1863-1947) i el seu fill Edsel (1893-1943). És una de les organitzacions filantròpiques més influents del món. Condueix accions i projectes a nivell mundial en l'àmbit de l'apoderament econòmic, l'ensenyament, els drets humans, el medi ambient, la democràcia, les arts creatives i el desenvolupament del tercer món.

Fundació Ford
Ford Foundation

(en) Ford Foundation
Edifici de la Fundació Ford a Nova York (1968), dissenyat per l'estudi d'arquitectes Roche-Dinkeloo.
Dades
Tipus	organització sense ànim de lucre col·lecció productora
Objectius	Promoció del benestar humà
Forma jurídica	fundació
Història
Creació	15 de gener de 1936 (1936-01-15)
Fundador	Edsel Ford
Activitat
Àmbit	Món
Membre de	Emerging Practitioners in Philanthropy (en)
Governança corporativa
Seu	Ford Foundation Building 320 East 43rd Street Nova York NY10017
Presidència	Franklin A. Thomas (1979–1996) Susan Berresford (1996–2008) Luis Ubiñas (en) (2008–2013) Darren Walker (2013–)
President	Darren Walker
Lloc web	fordfoundation.org

El 1947 després de la mort d'ambdós fundadors, rebé 90% de les accions sense dret de vot de la Ford Motor Company. Entre 1955 i 1974 la fundació va vendre totes les accions i des d'aleshores ja no té cap relació amb la indústria automobilística. El 2013, tenia un patrimoni d'11.238 milions de dòlars, i era la segona de les cent fundacions principals dels Estats Units d'Amèrica, després de la Fundació Bill i Melinda Gates.^[1]

En certs moments ha sigut criticada per què hauria col·laborat amb l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) sobretot per a defendre els interessos econòmics i ideològics dels Estats Units.^[2]

Principis

• Institucions públiques eficients són essencials perquè les comunitats siguin segures, lliures i pròsperes.
• Eixamplar les oportunitats i crear condicions que permetin a tothom de guanyar la seva vida dignament és essencial per a obtenir societats pròsperes.
• En cada societat, les persones dels grups desfavorits mereixen una formació.
• La llibertat d'expressió i la llibertat d'informació són essencials per a una societat sana i progressiva.
• La protecció i la promoció dels drets humans depenen d'una societat, funcionaris i serveis públics actius i compromesos amb la dignitat i el valor inherent de cada persona.
• El dret a l'habitatge accessible i segur, un sistema de transport eficient i llocs de treball de qualitat són essencials per a construir àrees metropolitanes pròsperes.
• La sexualitat i el dret a una salut reproductiva són fonamentals per a l'experiència humana. Totes les dones i tots els homes haurien de tenir el dret d'exercir aquests drets sense coerció ni violència.
• S'ha de facilitar l'accés als recursos naturals per a la gent pobra per tal de poder minvar la pobresa al món i sostenir la qualitat del medi ambient.

Uns projectes patrocinats

• National Educational Television (1951): una xarxa americana de televisió educativa, integrada des del 1970 a la xarxa Public Broadcasting Service
• Projecte xile (1956)
• El programa Barri Sèsam (1969)
• Program for Playwrights per a estimular dramaturgs a teatres regionals
• El 1976, so sostenir el Grameen Bank per treure el seu projecte de micro-crèdits
• Des de 1987 va sostenir la recerca i la lluita contra l'epidèmia de la sida, de 1987 a 2010 va atorgar beques i fer donacions i beques per a un total de 29,5 milions de dòlars.^[3]
• L'International Fellowships Program (IFP) (2001-2013) per a sostenir fellows que representen grups locals desfavorits de fora dels Estats Units. Reben una beca in una formació de lideratge per a poder conduir els grups. Té un índex d'èxit de més de huitanta per cent.^[4][5]
• El 2009, va fer una donació de 300.000 dòlars a la Wikimedia Foundation per a desenvolupar la plataforma Wikimedia Commons^[6] i el 2011 una donació de 700.000 dòlars a Wikimedia Indonesia, per tal de contribuir a la llibertat d'informació.^[7]

Referències

1. «Top 100 U.S. Foundations by Asset Size (Les 100 fundacions majors per orde de patrimoni)» (en anglès). Foundation Center. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2015. [Consulta: 5 abril 2014].
2. Laura Ramos, Els crims del deute, Barcelona, Icaria Editorial, 2006, pàgina 55, ISBN 9788474268676
3. US Philanthropic Support to Address HIV/Aids in 2010, Funders Concerned About Aids, 2010, pàgina 23
4. «Individuals Seeking Fellowships» (en anglès). Ford Foundation, 2014. [Consulta: 5 abril 2014].
5. «Comunicado oficial» (castellà), 21 de juliol de 2010
6. «Wikimedia Foundation receives Ford Foundation grant to grow Wikimedia Commons, a free educational media repository», juliol de 2009
7. «Wikimedia Indonèsia» (en anglès). Fundació Ford. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2014. [Consulta: 5 abril 2014].