espècie de mamífer From Wikipedia, the free encyclopedia
La foca comuna (Phoca vitulina) és l'espècie de pinnípede amb la major distribució geogràfica de tota la Terra.[1]
| Phoca vitulina | |
|---|---|
 Phoca vitulina vitulina | |
| Enregistrament | |
| Dades | |
| Període de gestació | 11 mesos |
| Longevitat màxima | 47,6 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 17013 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Phocidae |
| Gènere | Phoca |
| Espècie | Phoca vitulina Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.jpg)
L'acoblament té lloc d'agost a octubre i el període de gestació dura de deu mesos i mig a onze mesos. Donen a llum a terra i, normalment, té un cadell en cada part. La mare cuida la cria i l'alimenta de tres a quatre setmanes, després la mare se'n va i el jove s'ha de valer per si mateix.[1][5]
Menja sobretot peixos (bacallà, peixos plans, salmònids, etc.) i completa la dieta amb crustacis, calamarsos, pops i també ocells marins i algues. Un adult d'aquesta espècie ingereix entre 4,5 i 8,2 kg de menjar cada dia, la qual cosa representa entre un 5 i un 6% del seu pes corporal.[1][6][7][8]
La foca comuna és presa dels grans taurons blancs (Carcharodon carcharias) i de les orques (Orcinus orca).[1]
Viu en aigües poc pregones, prop de les costes sorrenques, en grups d'uns 20 individus, i penetra de vegades en els rius.[9]
La foca comuna és natural de les costes de l'hemisferi nord: a l'oceà Pacífic arriba des del Mar de Bering fins al Japó i Califòrnia als Estats Units. A l'Atlàntic se la pot veure al sud de Groenlàndia i a Islàndia i des de la Badia de Hudson fins a Carolina del Sud als Estats Units, havent-ne algunes que han arribat fins a la Florida. Els seus reductes a Europa els constitueixen les illes Svalbard i Nova Terra, tot i que és comú observar-la des de les costes del Mar de Barentsz fins a Portugal.[10]
No és una espècie migratòria. Des de la primavera a la tardor és possible veure-la en agrupacions de diversos centenars. Demostra preferència per les costes protegides; les badies, desembocadures de rius, i altres llocs on els corrents no són gaire forts.
La foca barbuda (Erignathus barbatus), la foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus), la foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus), la foca grisa (Halichoerus grypus), la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica) i la foca marbrada (Phoca hispida) mostren una gran semblança amb la foca comuna.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
.svg){kind=link}
