Foca comuna
espècie de mamífer From Wikipedia, the free encyclopedia
La foca comuna (Phoca vitulina) és l'espècie de pinnípede amb la major distribució geogràfica de tota la Terra.[1]
| Phoca vitulina | |
|---|---|
 Phoca vitulina vitulina | |
| Enregistrament | |
| Dades | |
| Període de gestació | 11 mesos |
| Longevitat màxima | 47,6 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 17013 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Phocidae |
| Gènere | Phoca |
| Espècie | Phoca vitulina Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=link}
.jpg)
Descripció
- Comparada amb la resta de foques, la foca comuna és petita: els mascles assoleixen una longitud d'1,4-1,9 metres i pesant fins als 140 kg. Les femelles fan 1,2-1,7 metres de llargada amb un pes de 45 a 80 kg.[2]
- Cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat.
- Pell de color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre.[3]
Subespècies
Reproducció
L'acoblament té lloc d'agost a octubre i el període de gestació dura de deu mesos i mig a onze mesos. Donen a llum a terra i, normalment, té un cadell en cada part. La mare cuida la cria i l'alimenta de tres a quatre setmanes, després la mare se'n va i el jove s'ha de valer per si mateix.[1][5]
Alimentació
Menja sobretot peixos (bacallà, peixos plans, salmònids, etc.) i completa la dieta amb crustacis, calamarsos, pops i també ocells marins i algues. Un adult d'aquesta espècie ingereix entre 4,5 i 8,2 kg de menjar cada dia, la qual cosa representa entre un 5 i un 6% del seu pes corporal.[1][6][7][8]
Depredadors naturals
La foca comuna és presa dels grans taurons blancs (Carcharodon carcharias) i de les orques (Orcinus orca).[1]
Hàbitat
Viu en aigües poc pregones, prop de les costes sorrenques, en grups d'uns 20 individus, i penetra de vegades en els rius.[9]
Distribució geogràfica
La foca comuna és natural de les costes de l'hemisferi nord: a l'oceà Pacífic arriba des del Mar de Bering fins al Japó i Califòrnia als Estats Units. A l'Atlàntic se la pot veure al sud de Groenlàndia i a Islàndia i des de la Badia de Hudson fins a Carolina del Sud als Estats Units, havent-ne algunes que han arribat fins a la Florida. Els seus reductes a Europa els constitueixen les illes Svalbard i Nova Terra, tot i que és comú observar-la des de les costes del Mar de Barentsz fins a Portugal.[10]
Costums
No és una espècie migratòria. Des de la primavera a la tardor és possible veure-la en agrupacions de diversos centenars. Demostra preferència per les costes protegides; les badies, desembocadures de rius, i altres llocs on els corrents no són gaire forts.
Observacions
- Les femelles tenen una longevitat d'entre 35 i 40 anys, en canvi els mascles assoleixen 10 anys menys.
- Els esquimals n'aprofiten el greix, la carn i la pell, que és apreciada també en pelleteria.[1]
Espècies afins
La foca barbuda (Erignathus barbatus), la foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus), la foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus), la foca grisa (Halichoerus grypus), la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica) i la foca marbrada (Phoca hispida) mostren una gran semblança amb la foca comuna.[3]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.