El seu nom prové de la moneda d'or de Florència, el fiorino d'oro, anomenat així per la flor de lis representada a l'anvers, que era l'emblema heràldic de la ciutat (al revers hi figurava una imatge de sant Joan Baptista). El seu alt valor i el prestigi de la república florentina van fer que fos una de les monedes més cotitzades i populars del comerç internacional en els seus inicis, per la qual cosa fou molt imitada arreu d'Europa (a Itàlia, els Països Baixos, Polònia i, especialment, a Alemanya i Hongria), amb les mateixes característiques o bé només conservant-ne el nom.
el florí anglès o florin, moneda d'or en vigor a Anglaterra el 1344; valia sis xílings
el florí austrohongarès (gulden o forint), en vigor a Àustria i a l'Imperi Austrohongarès del 1754 al 1892; en territori austríac ja s'usaven florins des del seglexiv
el florí de Danzig o gulden, en vigor a l'actual ciutat polonesa de Gdańsk del 1923 al 1939
el florí de la Guaiana Britànica o guilder, la moneda de la Guaiana Britànica (avui Guyana) des del 1796 fins al 1839, en què fou substituïda per la lliura esterlina
el florí irlandès o flóirín, encunyat a Irlanda del 1928 al 1943; valia també dos xílings
el florí italià o fiorino, encunyat a Florència del 1252 al 1533, en què Alexandre de Mèdici la va substituir per l'escut; fou la primera moneda d'or de l'Europa occidental i en deriven tota la resta de florins; més endavant (1588-1792 i 1826-1859) Florència encunyaria altres florins de tipologia diferent
