Flamarada de raigs gamma suaus

Una flamarada de raigs gamma suau (en anglès soft gamma repeater o SGR) és un objecte astronòmic que emet grans ràfegues de raigs gamma i X a intervals irregulars. Es conjectura que són un tipus de magnetar o, alternativament, estrelles de neutrons amb discos fòssils al voltant.

El magnetar SGR 1900+14 es troba al centre exacte de la imatge, que mostra un anell de gas circumdant de 7 ly de diàmetre en llum infraroja, tal com el veu el Telescopi Espacial Spitzer. El magnetar en si no és visible a aquesta longitud d'ona, però s'ha vist a la llum de raigs X en forma de SGR.

El 5 de març de 1979^[1] es va observar un potent esclat de raigs gamma. Ja que tot un seguit de receptors en diferents llocs del sistema solar^[2] van veure l'explosió en moments lleugerament diferents, es va poder determinar seva direcció, i es va demostrar que s'originen a partir de prop d'una romanent de supernova en el Gran Núvol de Magalhães.^[1][2]

Referències

1. Duncan, Robert C. «The March 5th Event». Magnetars', Soft Gamma Repeaters & Very Strong Magnetic Fields. University of Texas at Austin, 01-05-1998. Arxivat de l'original el 2007-06-11. [Consulta: 2 març 2009].
2. Dooling, Dave. «"Magnetar" discovery solves 19-year-old mystery». NASA, 20-05-1998. Arxivat de l'original el 11 de març 2009. [Consulta: 2 març 2009].

Enllaços externs

• Duncan, Robert C. «'Magnetars', Soft Gamma Repeaters & Very Strong Magnetic Fields». Arxivat de l'original el 2007-06-11. [Consulta: 23 febrer 2014].
• NRAO, Cosmic Flasher Reveals All! Arxivat 2011-07-20 at Archive.is
• H. Heintzmann, Happy birthday, Magnetars, March 5, 1999. Arxivat de febrer 27, 2012, a Wayback Machine.