Filipí

El filipí és la forma estàndard de la llengua tagàlog^[1] i la "llengua nacional" de les Filipines,^[2] on és cooficial conjuntament amb l'anglès.^[3] El 2007, el tagàlog era la primera llengua de 28 milions de persones,^[4] més o menys un terç de la població filipina, mentre que 45 milions el parlaven com a segona llengua.^[5] El filipí és una de les 185 llengües que es parlen a les Filipines, segons l'Ethnologue.^[6] El filipí és definit oficialment per la Comissió de la llengua filipina (KWF) com "la llengua nativa, parlada i escrita, a Metro Manila, la Regió Capital Nacional, i altres centres urbans de l'arxipèlag".^[7] El filipí és una llengua pluricèntrica.^[8] De fet, s'han observat "varietats emergents del filipí que es desvien de les normes gramaticals del tagàlog" a Davao^[9] i a Cebu,^[10] que, juntament amb Metro Manila, són les tres àrees metropolitanes més grans de les Filipines. En realitat, tanmateix, el filipí també ha estat descrit com "simple tagàlog en la sintaxi i la gramàtica, sense cap element gramatical ni lèxic procedent d'altres llengües principals de les Filipines",^[11] i com "essencialment, una versió formal del tagàlog".^[12] A la major part dels contexts, 'filipí' funciona com una denominació alternativa de la llengua tagàlog,^[13][14] o com el nom del dialecte tagàlog de Metro Manila.^[15][16][17]

Filipí

Tipus	varietat estàndard, llengua nacional, llengua viva, dialecte, grup de dialectes, escriptura logogràfica i multietnolecte
Ús
Parlants nadius	90.000.000
Autòcton de	Filipines i filipins
Estat	Filipines
Classificació lingüística
llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües filipines llengües grans filipines centrals llengües filipines centrals llengües tagalo-kasiguranin tagal
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Commission on the Filipino Language (en) i Sentro ng Wikang Filipino (en)
Codis
ISO 639-2	fil
ISO 639-3	fil
Glottolog	fili1244
Linguasphere	31-CKA-aa
Ethnologue	fil
ASCL	6512
IETF	fil

Referències

1. «Filipino and Tagalog, Not So Simple», 24-04-2007. Arxivat de l'original el 22 de maig 2014. [Consulta: 22 maig 2014].
2. Constitution of the Philippines 1987, Article XIV, Section 6
3. Constitution of the Philippines 1987, Article XIV, Section 7
4. Världens 100 största språk 2007. Nationalencyklopedin, 2007.
5. Plantilla:E17
6. «Philippines».
7. ; Cubar, Ernesto H.; Buenaobra, Nita P.; Gonzalez, Andrew B.; Hornedo, Florentino H.; Sarile, Angela P.«Resolusyon Blg 92-1» (en tagalog), 13-05-1992. [Consulta: 22 maig 2014]. «Ito ay ang katutubong wika, pasalita at pasulat, sa Metro Manila, ang Pambansang Punong Rehiyon, at sa iba pang sentrong urban sa arkipelago, na ginagamit bilang.»
8. Commission on the Filipino Language Act 1991, Section 2
9. Rubrico 2012, p. 1
10. «Tagalog / Pilipino / Filipino: Do they differ?». Northern Territory University, 22-08-2000. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 22 maig 2014].
11. «New center to document Philippine dialects». Philippine Daily Inquirer, 18-06-2007 [Consulta: 21 novembre 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-05-22. [Consulta: 21 novembre 2014].
12. Patke 2010, p. 71
13. Manipon 2013, p. 1: "El reanomenament del tagàlog com a filipino és per a ús nacional i internacional, exactament igual com el castellà, una de les llengües d'Espanya, esdevé anomenat espanyol a tot el món com la llengua nacional d'Espanya".
14. Paz 2008, p. 1: "El filipino és la llengua nacional de les Filipines, basada en el tagàlog. La nova Constitució del 1987 reanomena l'idioma 'filipino'".
15. Tabbada 2005, p. 31: "De fet, parla local de Metro Manila i filipino són sinònims de pilipino, la mateixa llengua nacional com era inicialment, que es basava en gran part en el tagàlog".
16. Kaplan 2003, p. 73: "L'Institut de la Llengua Nacional continua treballant en l'estandardisació, traducció, recerca i elaboració lexicogràfica. Hi hagué, tanmateix, guerres lingüístiques dins de l'INL (i també al Congrés i als tribunals) entre els puristes i els antipuristes, i entre proponents de tagàlog de Manila (filipino) i de pilipino".
17. Rubrico 2012, p. 1: "El filipino, la llengua franca nacional de les Filipines, és percebut com el tagàlog de Metro Manila que s'ha estès per tot el país mitjançant els mitjans, les pel·lícules locals i les institucions educatives".

Viccionari