Fernando d'Àvila

Fernando fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1284 i 1292, citat com a Fernando I, per ser el primer d'aquest nom.

Fernando d'Àvila

Biografia
Naixement	segle XIII
Mort	valor desconegut
Bisbe
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic

Sepulcre del bisbe Fernando I a la catedral d'Àvila.

Se'n desconeix el cognom, però va ser nomenat bisbe d'Àvila durant el regnat de Sanç IV de Castella, a la mort d'Aymar, que havia estat conseller d'Alfons X, i havia criticat al rei Sanç, quan encara infant, a causa de la seva actitud reprovable envers el seu pare.^[1] Malgrat ser el bisbe d'Àvila, Fernando va romandre a la cort, establerta a Valladolid el 1290, com a companyia i conseller de Sanç IV.^[2] Probablement va morir allà, el 15 d'agost de 1292, l'any següent apareix documentat el seu successor Pedro González Luján.^[3] Fou enterrat a la catedral d'Àvila, a l'altar de Sant Nicolau; el seu epitafi és una de les poques notícies que hi ha d'ell.^[4]

D'altra banda, malgrat estar allunyat de la seu episcopal, continuen havent-hi moviments de la corona per afavorir la ciutat d'Àvila: el rei va donar rendes per fer les reparacions pertinents a les basíliques i esglésies de la ciutat i, d'altra banda, va fer un padró dels jueus i musulmans que vivien allà, que havien crescut en nombre, per tal de garantir el correcte pagament de delmes.^[1]