La Febre d'Or és un període de la història de Catalunya iniciada entre 1876[1] i 1878[2] en què els condicionants econòmics afavoriren la proliferació de la burgesia catalana per moviments especulatius el darrer quart del segle xix. Aquesta fou condicionada fortament a l'arribada de la fil·loxera a França, que afavorí les exportacions de vi de Catalunya a França. La bombolla econòmica s'accelerà en 1881 i impulsà de retruc la indústria catalana, fundant-se vint bancs, però el model especulatiu entrà en crisi amb l'esclat en febrer de 1882[3] de la crisi econòmica, que va començar a París[4] i va durar set anys, amb el moment més crític en 1886, quan començà a redreçar-se amb les obres de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[5]
 |
No s'ha de confondre amb Febre de l'or. |
 |
Aquest article tracta sobre període de la història de Catalunya. Si cerqueu la novel·la de Narcís Oller, vegeu «La febre d'or». |
Narcís Oller escrigué la novel·la La febre d'or que descrigué i denominà aquest període, i a finals del segle xx, Gonzalo Herralde dirigí una pel·lícula basada en el llibre.[6]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
