El xoriguer de l'illa de Maurici[1] (Falco punctatus) és un ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae).[2][3] És endèmic de les zones boscoses de l'illa Maurici. El seu estat de conservació es considera en perill d'extinció.[4]

Dades ràpides Falco punctatus, Dades ...
Infotaula d'ésser viuXoriguer de l'illa de Maurici
Falco punctatus Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes143 g
196 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura52,5 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou30 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Thumb
Espècie amenaçada
UICN22696373 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreFalconiformes
FamíliaFalconidae
GènereFalco
EspècieFalco punctatus Modifica el valor a Wikidata
Temminck, 1821
Distribució
Endèmic de
Tanca

Descripció

Xoriguer petit i robust amb ales relativament curtes i arrodonides, la cua i potes força llargues. La part superior és de tons vermellosos amb ratlles negres a cap, esquena, cua i ales. Per sota és pàl·lid amb el pit ratllat fosc. Potes de color groc. No hi ha un dimorfisme sexual marcat, tot i que els mascles són lleugerament més petits.[5]

Habitat

Originalment ocupa boscos de fulla perenne en alçades que van des del nivell del mar fins a les parts més altes de l'illa. Actualment la població es concentra a la zona sud-oest de l'illa de Maurici. Recentment s'ha vist obligat a habitar en boscos secundaris i de matollar.[2]

Alimentació

Principalment s'alimenta de gekos del genere Phelsuma i d'altres llangardaixos, petits ocells, insectes com libèl·lules, ratolins i musaranyes. Caça principalment des de l'alçada, generalment sota el dosser arbori, arrabassant preses de troncs, branques, fullatge o del terra amb cops curts. A una distancia d'uns 13 a 3 metres i els atacs acaben amb un 38% d'encert.[2]

Reproducció

Nidifica en forats de penya-segats o de grans arbres, durant els mesos d'agost a novembre. Actualment s'introdueixen exemplars criats en captivitat i en caixes niu. Normalment pon 3 ous i tenen una incubació de 30 dies. Els exemplars joves es queden al territori patern fins a la següent temporada de cria.[2]

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.