McDonnell Douglas F/A-18 Hornet

F/A-18 Hornet
	Un F/A-18 dels Marines dels Estats Units d'Amèrica.
Tipus	caça bombarder polivalent
Fabricant	McDonnell Douglas / Boeing ; Northrop
Basat en	Northrop YF-17
Primer vol	18 de novembre de 1978
Dimensions	4,9 () × 17,1 () m ;
Abast	531 km
Sostre de vol	15.250 metres
En servei	7 de gener de 1983 -
Operador/s	US Navy; Austràlia; Exèrcit de l'Aire i de l'Espai Espanyol; Força Aèria Suïssa
Propulsor	General Electric F404 (en)
Construïts	F/A-18A/B/C/D: 1,480

El McDonnell Douglas (actualment Boeing) F/A-18 Hornet és un caça bombarder supersònic a reacció dissenyat per a operar com a avió embarcat des de portaavions. Té capacitat per operar de dia o de nit i amb meteorologia adversa en missions tant d'atac a terra com aire-aire (per això té la denominació F/A de Fighter i Attack en anglès).

Dades ràpides Tipus, Fabricant ...

Tanca

Va ser dissenyat per McDonnell Douglas i Northrop que va aportar el seu prototip YF-17 com a base del nou F/A-18. El disseny començà a la dècada de 1970 segons les especificacions demanades per la Marina dels Estats Units d'Amèrica i els Cos de Marines. Posteriorment s'ha exportat a altres països com el Canadà, Espanya, Suïssa o Austràlia.

La Marina dels Estats Units va començar el programa VFAX (Naval Fighter-Attack Experimental) per al desenvolupament d'un avió de combat polivalent per a substituir els Douglas A-4 Skyhawk, LTV A-7 Corsair II i McDonnell Douglas F-4 Phantom II; així com complementar els F-14 Tomcat.^[2]

El 1973 el secretari de defensa James R. Schlesinger va ordenar que la Marina dels Estats Units que avalués els dissenys YF-16 i Northrop YF-17. Aquests estaven en estudi per a una competició semblant dirigida per les Forces Aèries dels Estats Units. El 1975 van seleccionar una versió modificada de l'YF-17, esdevenint l'F-18A.^[3]

Vídeo de la NASA d'una operació de proveïment aeri de dos F/A-18A de l'any 2002

Austràlia

La Reial Força Aèria Australiana té 55 F/A-18A i 16 F/A-18Bs en operació el novembre de 2008.^[4]

Canadà

Finlàndia

La Força Aèria Finlandesa té 55 F-18C i 7 F-18D el novembre de 2008.^[4]

Kuwait

La Força Aèria de Kuwait té 28 F/A-18C i 7 F/A-18D en operació el novembre de 2008.^[4]

Malàisia

La Força Aèria Malaïsiana té 8 F/A-18D en operació el novembre de 2008.^[4]

Espanya

La Força Aèria Espanyola disposa de diversos F/A-18 en els següents esquadrons:
- Ala de Caza 15 Zaragoza AB, amb 30 A+ i 6 B+ compartits entre els esquadrons 151, 152 i 153.
- Ala de Caza 12, Torrejón AB (esquadrons 121 i 122) amb 30 A+ i 6 B+.
- Ala 46, Gando AB (Illes Canàries), amb 22 F/A-18 (anteriorment de la Marina nord-americana).^[5]

Suïssa

La Força Aèria Suïssa té 26 F/A-18C i 7 F/A-18D en ús el novembre de 2008.^[4] Als esquadrons:
- Fliegerstaffel 11^[6]
- Fliegerstaffel 17^[6]
- Fliegerstaffel 18^[6]

Estats Units

La Marina dels Estats Units^[7]^[8] té 409 F/A-18A/B/C/D Hornets en operació a finals del 2008.^[4]
El Cos de Marines dels Estats Units^[9] tenia 238 F/A-18A/B/C/D Hornets en servei a finals del 2008.^[4]

El Centre Dryden de Recerca del Vol de la NASA opera amb 4 F/A-18.^[10]

Dades obtingudes de:^[11]^[12]^[13] Característiques generals:

Tripulació: F/A-18C: 1, F/A-18D: 2 (pilot i oficial del sistema d'armament)
Llargària: 17,1 m
Envergadura: 12,3 m
Altura: 4,7 m
Superfície alar: 38 m²
Pes buit: 10.400 kg
Pes carregat: 16.770 kg
Pes màxim a l'enlairament: 23.500 kg
Planta motriu: 2× turboventilador General Electric F404-GE-402

Empenyiment normal: 48,9 kN (11.000 lbf) d'empenyiment cadascun.

Empenyiment amb postcremador: 79,2 kN (17.750 lbf) d'empenyiment.

Rendiment:

Velocitat màxima operativa: Mach 1,8 (1.915 km/h) a 12.190 m d'altitud.
Radi de combat: 740 km (400 milles nàutiques) en una de patrulla aire-aire.
Abast en creuer: 3.330 km (1.80O mn) amb tancs de combustible suplementaris.
Sostre de servei: 15.240 m (50.000 peus)
Grimpada: 254 m/s (50.000 peus/min)
Càrrega alar: 454 kg/m²
Empenta/pes: 0,96

Aviònica:

Radar Hughes APG-73
Sistema de navegació inercial
GPS
Dos ordinadors de missió
HUD
Pantalles multifunció

Armament:

Armes de projectils: 1× canó automàtic tipus Gatling M61A1 Vulcan de 20 mm amb 578 projectils.
9 punts d'ancoratge amb una capacitat total de 6.215 kg.

2 raïls d'extrems alars

4 punts forts subalars

3 punts forts sota el buc

Pot portar una gran gamma d'armament convencional (bombes i coets) i guiat (míssils aire-aire o aire-terra, bombes guiades per làser, etc.). A més pot portar contenidors amb contramesures (de radar i infraroigs) o il·luminadors/designadors làser per marcar objectius. A fi d'augmentar el seu abast també pot portar fins a 3 tancs de combustible externs.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: McDonnell Douglas F/A-18 Hornet

[1]
Jenkins 2000, pp. 186–187.
[2]
Kelly, Orr. Hornet : the inside story of the F/A-18. Novato, CA: Presidio. ISBN 978-0-89141-344-8.
[3]
«F/A-18 HORNET and F/A-18 SUPER HORNET». U.S. Navy. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2014. [Consulta: 12 maig 2021].
[4]
"Directory: World Air Forces." Flight International, 11–17 November 2008.
[5]
Yañez and Rodriguez 2008, p. 23.
[6]
"Schweizer Luftwaffe. Aircraft Order of Battle." Arxivat 2009-02-01 a Wayback Machine. Scramble Magazine. Retrieved: 31 December 2008.
[7]
"Strike Fighter Wing Pacific [COMSTRKFIGHTWINGPAC]." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010.
[8]
"Strike Fighter Wing, U.S. Atlantic Fleet (COMSTRKFIGHTWINGLANT)." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010.
[9]
"FY 2010 Marine Aviation Plan." Arxivat 2010-10-11 a Wayback Machine. marines.mil. Retrieved: 19 September 2010.
[10]
"NASA F-18 Mission Support Aircraft." Arxivat 2010-01-12 a Wayback Machine. nasa.gov. Retrieved: 5 April 2010.
[11]
U.S. Navy fact file,"F/A-18 Hornet strike fighter fact file." Arxivat 2014-01-11 a Wayback Machine. US Navy, 26 May 2009.
[12]
Frawley, Gerald. "Boeing F/A-18 Hornet". The International Directory of Military Aircraft, 2002/2003. Fyshwick ACT: Aerospace Publications Pty Ltd., 2002. ISBN 1-875671-55-2
[13]
Spick, Mike, ed. "F/A-18 Hornet". Great Book of Modern Warplanes. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 2000. ISBN 0-7603-0893-4

[Jenkins_p186-7-1] [1]
Jenkins 2000, pp. 186–187.

[2] [2]
Kelly, Orr. Hornet : the inside story of the F/A-18. Novato, CA: Presidio. ISBN 978-0-89141-344-8.

[3] [3]
«F/A-18 HORNET and F/A-18 SUPER HORNET». U.S. Navy. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2014. [Consulta: 12 maig 2021].

[FI_AirForces_2008-4] [4]
"Directory: World Air Forces." Flight International, 11–17 November 2008.

[Yanez_p23-5] [5]
Yañez and Rodriguez 2008, p. 23.

[Swiss_OOB_Scramble-6] [6]
"Schweizer Luftwaffe. Aircraft Order of Battle." Arxivat 2009-02-01 a Wayback Machine. Scramble Magazine. Retrieved: 31 December 2008.

[7] [7]
"Strike Fighter Wing Pacific [COMSTRKFIGHTWINGPAC]." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010.

[8] [8]
"Strike Fighter Wing, U.S. Atlantic Fleet (COMSTRKFIGHTWINGLANT)." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010.

[9] [9]
"FY 2010 Marine Aviation Plan." Arxivat 2010-10-11 a Wayback Machine. marines.mil. Retrieved: 19 September 2010.

[10] [10]
"NASA F-18 Mission Support Aircraft." Arxivat 2010-01-12 a Wayback Machine. nasa.gov. Retrieved: 5 April 2010.

[11] [11]
U.S. Navy fact file,"F/A-18 Hornet strike fighter fact file." Arxivat 2014-01-11 a Wayback Machine. US Navy, 26 May 2009.

[12] [12]
Frawley, Gerald. "Boeing F/A-18 Hornet". The International Directory of Military Aircraft, 2002/2003. Fyshwick ACT: Aerospace Publications Pty Ltd., 2002. ISBN 1-875671-55-2

[13] [13]
Spick, Mike, ed. "F/A-18 Hornet". Great Book of Modern Warplanes. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 2000. ISBN 0-7603-0893-4

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

Wikiwand in your browser!

McDonnell Douglas F/A-18 Hornet

Wikiwand in your browser!

Desenvolupament

Operadors

Especificacions (F/A-18C/D)

Referències