Extinció

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població. Essencialment l'extinció d'una població ocorre quan el balanç entre morts/naixements, emigració/immigració és negatiu. Les extincions ocorren a conseqüència de canvis ambientals, tant d'origen natural com per causes humanes, els quals les poblacions són incapaces d'adaptar-se a les noves condicions.^[1]

Estat de conservació segons la Llista Vermella de la UICN
Extinta
Extinta (EX) Extinta en estat salvatge (EW)	(llista) (llista)
Amenaçada
En perill crític (CR) En perill (EN) Vulnerable (VU)	(llista) (llista) (llista)
Risc baix
Gairebé amenaçada (NT) Dependent de la conservació Risc mínim (LC)	(llista) (llista)
Altres categories
Dades insuficients (DD) Sense avaluar (NE)	(llista)
Vegeu també Llista Vermella de la UICN Unió Internacional per a la Conservació de la Natura

Els factors que condueixen a un impacte negatiu en les poblacions naturals, que són deguts a l'acció directa de l'activitat humana són principalment tres que poden produir-se en qualsevol combinació:^[2]

• La degradació dels hàbitats, bé sigui per alteració directa per fer camps de cultiu o altres usos com per contaminació deguda a l'activitat industrial o bé per catàstrofes naturals d'abast local o global.^[3]
• La sobreexplotació de les poblacions per caça o recol·lecció per sobre de la capacitat de regeneració natural de les poblacions.^[4]
• La introducció d'espècies exòtiques que no són depredades en el lloc on són introduïdes, o bé perquè són tòxiques o molt agressives.^[5]

Hi ha casos d'extinció causada d'una espècia causada per la mateixa espècie en deteriorar el seu ambient. Aquesta conducta és anomenada suïcidi ecològic, i fou observada en els bacteris Paenibacillus quan se'ls donava glucosa i altres nutrients.^[6] També hi ha altres espècies de bacteris amb aquest comportament, tots aquests casos en ambients controlats.^[7][8][9]

Els tàxons extints es poden marcar amb el símbol †. Hi ha altres símbols de significat semblant.^[10]

Extincions massives

Article principal: Extinció massiva

En els últims 600 milions d'anys la vida ha patit vint episodis d'extinció massiva. Cinc d'aquests van estar a prop de fer desaparèixer la vida a la Terra; no es té prou certesa de les causes.^[11]

Les causes de les grans extincions s'associen a modificacions severes i globals de l'ambient degudes a:

• Canvi climàtic: de càlids a gelats, d'humits a secs, de terrestres a aquàtics, etc.^[12]
• Successos geològics catastròfics: erupcions volcàniques, formació o desaparició d'illes, grans inundacions,...^[13]
• Erosió genètica: amb la pèrdua progressiva de la biodiversitat^[14]
• Meteorits
• L'efecte combinat d'aquests factors.

• Primera extinció: Produïda fa uns 435 milions d'anys (paleozoic-era primària). Es creu que la causa fou una llarga glaciació que quasi acaba amb la vida marina, alguns peixos varen sobreviure i els invertebrats pagaren un fort tribut.
• Segona extinció: Extinció massiva del Devonià superior: fa uns 367 milions d'anys (Devonià). Desapareixen un gran nombre d'espècies de peixos i el 70% dels invertebrats marins.
• Tercera extinció: Extinció permiana: es donà fa uns 245 milions d'anys (entre l'era primària i la secundària). Fou la més letal de totes; van desaparèixer el 90% de les espècies marines i terrestres, el 98% dels crinoïdeus, 78% dels braquiòpodes, 76% de briozous, 71% de cefalòpodes, 21 famílies de rèptils i 6 d'amfibis, a més a més d'un gran nombre d'insectes. Els trilòbits s'extingiren.
• Quarta extinció: Fa uns 210 milions d'anys (Triàsic). Desapareixen el 75% dels invertebrats marins i s'extingeixen els rèptils amb caràcters mamiferians, donant pas als dinosaures.
• Cinquena extinció o extinció del Cretaci-Paleogen: La més famosa, fa uns 65 milions d'anys. Es produeix l'extinció de la majoria de dinosaures i ammonits. Després d'aquest esdeveniment els mamífers s'estenen pels espais terrestres i els peixos s'apoderen dels mars.

Sisena extinció

A partir del pas del sistema de caçador-recol·lector del paleolític cap al model d'agricultor-ramader del neolític l'espècie humana és capaç d'alterar el seu ecosistema. Això li comportà un evident èxit demogràfic, donat que les poblacions humanes es dispersaren gradualment de l'Àfrica cap a tots els continents (a excepció de l'Antàrtida) i incrementaren de forma imparable la població planetària. Resulta evident que l'alteració dels ecosistemes ha de ser considerable. Tant, que es parla de la "Sisena Extinció" al conjunt d'espècies vivents que s'estan extingint actualment per l'acció sistemàtica de l'home sobre el planeta. S'estima que aquest fet està provocant l'extinció de 30.000 espècies a l'any.^[11]

Vegeu també: Juntas Provinciales de Extinción de Animales Dañinos y Protección de la Caza

Referències

1. Burnie, David. Enciclopedia ilustrada del reino animal. Madrid: Susaeta, 2000, p. 305. ISBN 84-305-9931-2.
2. Alberto Otero. Medio ambiente y educación: capacitación ambiental para docentes. Noveduc Libros, 2001, p. 110-. ISBN 978-987-538-026-4.
3. Kishan Gopal Ramawat. Biodiversity and Chemotaxonomy. Springer Nature, 10 novembre 2019, p. 19-. ISBN 978-3-030-30746-2.
4. Anindita Basak. Environmental Studies. Pearson Education India, 2009, p. 87-. ISBN 978-81-317-2118-6.
5. Radu Cornel Guiaşu. Non-native Species and Their Role in the Environment: The Need for a Broader Perspective. BRILL, 1 agost 2016. ISBN 978-90-474-2613-4.
6. «A Population That Pollutes Itself Into Extinction (and It’s Not Us)». The New York Times, 30-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
7. Ratzke, Christoph; Denk, Jonas; Gore, Jeff «Ecological suicide in microbes». Nature Ecology and Evolution, 2, 5, 16-04-2018, pàg. 867-872. DOI: 10.1038/s41559-018-0535-1.
8. Robert Seviour; Per Halkjaer Nielsen Microbial Ecology of Activated Sludge. IWA Publishing, 15 gener 2010, p. 102-. ISBN 978-1-84339-032-9.
9. Bruce Alberts; Alexander Johnson; Julian Lewis Biologia Molecular da Célula. Artmed Editora, p. 36-. ISBN 978-85-8271-423-2.
10. Stuart Lawrence. The Encyclopedia of Animals: A Complete Visual Guide. University of California Press, 2004, p. 11-. ISBN 978-0-520-24406-1.
11. Foss, Jeffrey E. Beyond environmentalism: a philosophy of nature (en anglès). John Wiley and Sons, 2009, p.35. ISBN 0470179414.
12. Lee Hannah. Climate Change Biology. Elsevier Science, 11 maig 2021, p. 255-. ISBN 978-0-08-102976-3.
13. Christian Koeberl; Kenneth G. MacLeod Catastrophic Events and Mass Extinctions: Impacts and Beyond. Geological Society of America, 2002. ISBN 978-0-8137-2356-3.
14. M. R. Ahuja; S. Mohan Jain Genetic Diversity and Erosion in Plants: Indicators and Prevention. Springer, 6 novembre 2015, p. 7-. ISBN 978-3-319-25637-5.

Enllaços externs

• L'extinció actual amb enllaços a informes sobre l'extinció. (anglès)
• Red List of Threatened Species (anglès)
• Committee on recently extinct organisms (anglès)
• The Wildlands Project Arxivat 2005-11-22 a Wayback Machine. takes action on wildlife conservation to address the extinction crisis in the Americas. (anglès)
• Alliance for Zero Extinctions (anglès)