Vista parcial del tòrax de Cephalastor estela mostrant la posició de les tegulae i parategulae relativa als mesoscutum i pronotum
La majoria de les espècies de les vespes terrissaires són negres o marrons, i normalment marcades amb vistosos patrons de colors vermell, blanc, taronja o vermell (o la seva combinació) però algunes espècies, la majoria tropicals, mostren colors metàl·lics blau o verds.
Un niu de terrissa extret d'una olivera a la Serra de CastelltallatUn niu de terrissa sobre una paret a Carolina del Sud
Aquestes vespes fan nius diferents segons les espècies. Poden usar cavitats preexistents fetes per borinots, escarabats i altres insectes o fins i tot fetes pels humans. Els nius poden tenir una sola cel·la o diverses. Generalment fan els nius amb un fang fet de la mescla de terra i aigua regurgitada, però moltes espècies utilitzen material mastegat de les plantes.
El nom de "vespa terrissaire" deriva de la forma dels nius de fang fet per les espècies del gènere Eumenes i altres gèneres similars. Es creu que els indígenes d'Amèrica basaven el disseny de les seves obres de terrissa de les que feien les vespes terrissaires (segons von Frisch, 1974).
Totes les espècies de vespes terrissaires són depredadores, per això són útils en el control de plagues de l'agricultura, la majoria d'elles s'aprovisionen d'aliments de forma solitària, però algunes espècies aïllades mostren estadis primitius de comportament social i aprovisionament progressiu.
Niu de vespa terrissaire
Quan s'ha completat una cel·la l'adult de la vespa típicament recull insectes o aràcnids i els paralitza posant-los dins la cel·la perquè serveixin d'aliment a la seva larva. Com a regla l'adult pon un sol ou per cada cel·la. El cicle vital complet pot durar des de poques setmanes a més d'un any. L'adult s'alimenta del nèctar de les flors.
Les vespes terrissaires és la família més diversa dels Vespidae, amb més de 200 gèneres, i conté la vasta majoria d'espècies dins la família.
Carpenter, J. M. & B. R. Garcete-Barrett. 2003. A key to the neotropical genera of Eumeninae (Hymenoptera: Vespidae). Boletín del Museo Nacional de Historia Natural del Paraguay 14: 52–73.
Giordani Soika, 1989. Terzo contributo alla conoscenza degli eumenidi afrotropicali (Hymenoptera). Societa Veneziana di Scienze Naturali Lavori 14(1) 1989: 19–68.
Giordani Soika, A. 1992. Di alcuni eumenidi nuovi o poco noti (Hymenoptera Vespoidea). Societá Veneziana di Scienze Naturali Lavori 17 1992: 41-68.
Giordani Soika, A. 1993. Di alcuni nuovi eumenidi della regione orientale (Hym. Vespoidea). Bollettino del Museo Civico di Storia Naturale di Venezia 42, 30 giugno 1991(1993): 151–163.
Gusenleitner. 1992. Zwei neue Eumeniden-Gattungen und -Arten aus Madagaskar (Vespoidea, Hymenoptera). Linzer Biologische Beiträge 24(1) 1992: 91–96.
CSIRO Entomology Division. 1991. The Insects of Australia: a textbook for Students and Research. 2nd Edition. Melbourne University Press and Cornell University Press. 1137 pp.
Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.1976 cuarta edición. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. Nueva York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3
.svg){kind=icon}
