Esteve I d'Ibèria

Esteve o Stephanos I d'Ibèria (en georgià: სტეფანოზ I, Step'anoz I) fou príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides; va regnar del 590 al 627 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.

Esteve I d'Ibèria

Biografia
Naixement	segle VI
Mort	627 (Gregorià)
Causa de mort	mort en combat, escorxament
Activitat
Ocupació	cap militar
Obra
Obres destacables (segle VI) Monestir de Djvari
Família
Família	Guaràmides
Fills	Guaram II d'Ibèria
Pare	Guaram I d'Ibèria

Segons la "Crònica georgiana", Stephanos I era un bagràtida, fill de « Guaram el Curopalata » que va regnar 19 anys com « mthawar dels eristhavis de Geòrgia » del 600 al 619.^[1]

Cyril Toumanoff i els historiadors moderns refusen aquesta llegendària filiació bagràtida i estimen que Stephanos o Esteve I era un príncep de la família dels Guaràmides sortida d'una branca menor de la vella dinastia dels reis d'Ibèria que regnava sobre el principat de Kalarzene-Djavakhètia.^[2][3]

El pare de Esteve, Guaram o Gurguèn I d'Ibèria, qualificat de « hegemon » el 572/575, va rebre l'any 588 el títol de « príncep-primat d'Ibèria » i de curopalata de l'Imperi Romà d'Orient després de l'abolició de la monarquia a Ibèria pels sassànides l'any 580. Cap al 590 Esteve I va assumir la successió del seu pare com príncep de Javakètia-Calarzene i príncep-primat d'Ibèria.^[4]

Es posseeixen monedes amb el nom de Stép’anoz. En un model només figuren les consonants del seu nom envoltades de creixents « S.P’.N.O. » ; en el segon model s'hi troba el nom sencer sota la forma « ST.EP’.ANO.S. ». Les dues monedes porten al revers l'efígie del rei Ormazd IV.

Durant la guerra romano-persa del 602-628 entre l'Imperi d'Orient i l'Imperi sassànida, Stephanos, encara que cristià ortodox, va restar fidel al seu sobirà el « rei dels reis » Khosro II, (Cosroes II) el successor de Ormazd^[5] IV. En el moment de la seva gran ofensiva en Transcaucàsia destinada a atacar l'Imperi persa pel darrere, Heracli I va deixar a càrrec del seu aliat Ziebil, kan dels khàzars, reduir Ibèria.^[6][7]

Un contingent romà d'Orient secundat per una horda de 40 000 khàzars va destrossar l'Aghuània (Azerbaidjan). A l'estiu del 627, els aliats van atacar Tiflis. La ciutat fou conquerida després de dos mesos de setge, sent saquejada i la població massacrada. El kan va enviar a Heracli I com a trofeu el crani de Stephanos segons el costum dels pobles de les estepes.^[8][9]

L'emperador romà d'Orient va entronitzar llavors al lloc del guaràmida a Adarnases I de Kakhètia, príncep de Kakhètia i descendent en línia directa del rei Bakur III d'Ibèria i de l'antiga dinastia dels « cosròides ».^[10]

Segons Cyril Toumanoff, Stephanos I fou el pare de Guaram, príncep de Kalarzene-Javakhètia del 627 al 693, que esdevingué príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa del 684/685 al 689, i a continuació per compte de l'Imperi Romà d'Orient de 689 a 693.