Estanislau Basora i Brunet

Estanislau Basora i Brunet (Colònia Valls, Navars, 1926 - Las Palmas de Gran Canaria, 2012)^[4] va ser un destacat futbolista català dels anys cinquanta. Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola.

Basora

Nom original	(ca) Estanislau Basora Brunet
Biografia
Naixement	Estanislau Basora i Brunet 18 novembre 1926 Barcelona
Mort	16 març 2012 (85 anys) Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas)
Altres noms	El monstre de Colombes[1]
Activitat
Ocupació	futbolista
Activitat	1946 -
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Clubs juvenils Anys Equip 1941-1943 Colònia Valls CE Súria Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1943-1946 1946-1958 1955–1956 CE Manresa FC Barcelona → UE Lleida (cedit) 237 15 89 4 Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1948-1958 1950 1949-1957 Catalunya[2] Catalunya-Llevant[3] Espanya 5 1 22 2 0 13
Participà en
1950	Mundial de Futbol 1950
Família
Germans	Joaquim Basora
Llista Trajectòria   Equip 1943–1946 CE Manresa 1946–1958 FC Barcelona 237 (89) 1955–1956 → cessió:  UE Lleida 16 (6)   Selecció nacional 1948–1958   Catalunya 5 (2) 1949–1949   Espanya B 1 (0) 1949–1957   Espanya 22 (13)

Biografia

Estanislau Basora va néixer a la Colònia Valls (a Navars) el 18 de novembre del 1926. Considerat un dels millors extrems de la història del futbol català de tots els temps, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria futbolística al FC Barcelona, club on romangué entre 1946 i 1958, i al qual va representar en 302 partits.^[5] Formà com a extrem dret a la davantera de les "cinc copes" amb Ladislau Kubala, César Rodríguez, Tomás Moreno i Eduard Manchón.

Fou 22 partits internacional A amb la selecció espanyola, entre 1949 i 1957 i un cop internacional B.^[6] Fou un dels millors jugadors de la fase final de la Copa del Món de Futbol 1950, on marcà cinc gols. Aquell any rebé el premi "Baró Güell" al millor esportista de l'Estat de l'any. En un partit internacional disputat a l'estadi de Colombes a París contra França, Basora marcà tres gols i feu un extraordinari partit, després del qual va rebre el sobrenom d'"el monstre de Colombes".

L'any 1974, amb motiu del 75è aniversari de la fundació del FC Barcelona fou escollit dins de l'onze ideal de tots els temps del club en la posició d'extrem dret.

Basora va morir el 16 de març del 2012^[4] a l'Hospital Universitario de Gran Canaria Dr. Negrín, a Las Palmas de Gran Canaria, on havia ingressat per recuperar-se d'un infart.^[7] Seguint la seva voluntat, la despulla fou portada a Barcelona i enterrada al Cementiri de les Corts.

Palmarès

• 4 lligues: 1948, 1949, 1952, 1953.
• 4 copes: 1951, 1952, 1953, 1957.
• 1 copa de les Ciutats en Fires: 1955-58.
• 2 copes Llatines: 1949, 1952.
• 3 copes Eva Duarte de Perón: 1948, 1952, 1953.

Referències

1. Diccionari del Barça. Antoni Closa, Jordi Blanco. Cartoné. Enc. Catalana 1999. ISBN 8441201269 / 84-412-0126-9 EAN: 9788441201262, Pàgina 48
2. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
3. «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 24-02-1950. [Consulta: 20 desembre 2012].
4. «Mor Estanislau Basora, un dels davanters del Barça de les Cinc Copes». Ara.cat, 16-03-2012. [Consulta: 16 març 2012].
5. «Sergi Roberto, 300 games for Barça». FC Barcelona, 25-04-2021 [Consulta: 27 abril 2021].
6. «Ante el partido internacional de fútbol entre España-Italia "en Chamartín"» (en castellà). La Vanguardia, 26-03-1949 [Consulta: 6 octubre 2015].
7. «L'exjugador del Barça Estanislau Basora es recupera d'un infart». Ara.cat, 04-03-2012. [Consulta: 16 març 2012].

Enllaços externs

• Estanislau Basora a fcbarcelona.cat