Espinac de Ceilan

L'espinac de Ceilan o espinac malabar (Basella alba) és una planta enfiladissa perenne tropical de l'est africà de fulles mengívoles.

Espinac de Ceilan

Basella alba
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Basellaceae
Gènere	Basella
Espècie	Basella alba L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Basella rubra L., 1753 Basella lucida L., 1759 Basella japonica Burm.f., 1768 Basella cordifolia Lam., 1785 Basella nigra Lour., 1790 Basella crassifolia Salisb., 1796 Basella volubilis Salisb., 1796 Basella ramosa J.Jacq. ex Spreng., 1824 Basella cananifolia Buch.-Ham. ex Wall., 1832 Gandola nigra (Lour.) Raf., 1838 Basella rubra var. virescens Moq. in A.P.de Candolle, 1849[1] Gandola alba Rumph. ex L. Gandola rubra Rumph. ex L.[2]

Basella alba rep el nom d'"Alugbati" a les Filipines.

Descripció

L'espinac malabar creix ràpidament arribant a fer 10 m de longitud. Les fulles són de 25-65 × 25-55 mm i semisuculentes, amb la base talladament angostada a truncada o lleugerament tallada, la làmina talladament decurrent en los pecíols i l'àpex arrodonit-obtús amb una nervadura principal ramificada. El pecíol mesura uns 5-15 mm, i freqüentment rogenc. Les inflorescències de 20-60 mm, amb flors freqüentment agrupades cap a l'àpex. Presenten bràctees 1-2 × 0,7-1,2 mm, amb la nervadura mitjana fosca, ramificada a l'àpex, i les bractèoles 1,4-1,6 × 0,9-1 mm i agudes. Els sèpals 3-4 × 2-2,5 mm, amplament ovat-el·líptics, corbats al voltant de la corol·la, matisats de rosa cap a l'extrem, mentre que els pètals són de 1,9-2 mm, ovats, fusionats cap a la base i amb els marges dispars. Tenen els estams erectes, els filaments 1-1,2 mm, les anteres 0,8-0,9 mm. El primordi seminal de 0,7-0,9 mm i els estils 0,5-0,8 mm. El fruit és una baia d'uns 3,5-5 mm de diàmetre (4-7 mm de diàmetre incloent al periant), brillant i bru.^[3]

Usos

Normalment es consumeixen les fulles i l'arrel, especialment apreciat en la gastronomia xinesa i japonesa, tenen un sabor suau i una textura mucilaginosa. En la gastronomia de la Xina és coneguda com a "verdura dels corrents d'aigua" (潺菜, Mandarí chāncài, cantonès saan choy, shan tsoi); "malva caiguda" (落葵 Mandarin luokui, cantonès lor kwai), "orella de bosc" (木耳菜 muercai) i "fulla de l'emperador" (帝王菜 diwangcai).

És rica en vitamina A, B6, C, ferro i calci (1,2 mg cada 100 grams), a més de contindre un alt percentatge de proteïnes i fibra. També conté potassi, magnesi i àcid fòlic. S'utilitza en una gran diversitat de receptes, des de sopes, ensalades, estofats i fritures.^[4]

Els fruits contenen un tint roig que s'ha emprat per als segells oficials, així com en l'elaboració de cremes labials i colorant alimentari.

També s'usa amb fins medicinals, sent astringent, demulcent, diürètic, febrífug i laxant.^[5] L'arrel és emol·lient i refrescant.

Galeria

• 
  Detall de la fulla
• 
  Inflorescència
• 
  Detall de l'àpex de la inflorescència
• 
  Detall de la flor
• 
  Gra de pol·len
• 
  Infructescència
• 
  Detall del fruit
• 
  Camp de cultiu d'espinac de Celian

Referències

1. ^{[enllaç sense format]} http://apps.kew.org/wcsp/synonomy.do?accepted_id=360840&repSynonym_id=-9998&name_id=360840&status=trueRoyal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families
2. Basella alba en PlantList
3. Fitxa Basella alba de Missouri Botanical Garden
4. «La espinaca malabar, una planta con geniales propiedades» (en castellà). [Consulta: 6 gener 2021].
5. «Ficha de Basella alba» (en espanyol europeu), 15-12-2012. [Consulta: 6 gener 2021].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• University of Florida Agricultural Extension Arxivat 2010-07-31 a Wayback Machine.
• Evaluation of tropical leaf vegetables in the Virgin Islands
• Malabar Spinach Basella alba, B. ruba (WorldCrops)