Esperanza d'Ors
escultora espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
escultora espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Esperanza d'Ors és una escultora i estudiosa de l'art espanyola, nascuda a Madrid el 8 de desembre de l'any 1949.[3][1][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1949  (74 anys)Madrid |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Formació professional | Literatura Hispànica |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Docència i escultura |
| Art | escultura |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Premis | |
Medalla d'Or en Escultura a la Biennal d'Alexandria (Egipte) el 1992. | |
| Obres destacables | |
 Afrodita II, Plaça de la Paz, Oviedo, Espanya. | |
Neta d'Eugeni d'Ors, es llicencià en Literatura Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid i realitza treballs per conegudes publicacions com Rialp, Sarpe i les revistes Marie Claire i La Actualidad Española (on ha escrit crítiques d'art). Inicialment es dedica a la docència, treballant com a professora de Moviments Artístics Contemporanis a la Facultat de Ciències de la Informació de Navarra de 1973 a 1977.[1][3][4]
A partir de l'any 1981, després d'assistir a un taller d'escultura impartit pel seu germà Alfonso d'Ors, el “Taller Fomento”, comença a dedicar-se íntegrament l'activitat artística. Segueix la seva formació artística a l'Escola de Ceràmica de Madrid.[3][1][4]
Es pot definir la seva obra com dins d'un classicisme estètic i temàtic. Té una clara predilecció per la representació de la figura femenina, generalment Afrodites, les quals poden estar inspirades tant en l'escultura arcaica com en altres autors avantguardistes com: Manolo Hugué, Josep Clarà o Marino Marini.[3]
A finals dels vuitanta comença amb un nou format d'escultures, passant de les obres de petites dimensions a figures d'una gran grandària, encara que aquest canvi no va suposar un abandó de la seva anterior temàtica. Pel que fa als materials emprats per a aquestes noves escultures, utilitza una barreja de polièster i de pols de marbre. Són exemples d'aquesta etapa els homenatges a Kolbe o Marino Marini.[3]
L'any 1991 s'inspira en el Mite d'Ícar per a la realització una sèrie d'escultures, novament de grans dimensions, de llautó, en què fa ús de nous materials com ara l'acer, la tela metàl·lica i el color, mostrant un gran interès per la simplificació, puresa i depuració dels elements barrocs, de manera que arriba a una iconografia pròpia que caracteritza la seva obra com a mínim fins a l'entrada del segle xxi.[3]
A 1992 és premiada amb la Medalla d'Or en Escultura a la Biennal d'Alexandria (Egipte); això la va portar dos anys després, a fer un "homenatge" a aquesta ciutat a través d'una relectura dels relleus alexandrins i del mític i desaparegut Far d'Alexandria, com a record de l'esmentat premi.[3][4]
Les seves escultures són fàcilment identificables, i formen part del patrimoni públic de ciutats espanyoles com Lleó, Oviedo o Madrid.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
