Españolada és un terme que sol emprar-se de manera despectiva per fer referència a determinades obres artístiques que exageren i falsegen el caràcter espanyol.[1] L'estereotip més freqüent redueix la realitat espanyola i els seus conjunts culturals i tradicionals al tòpic de la realitat andalusa.[2] En una segona accepció, españolada designa a qualsevol esforç ostentós i desmesurat al seu objectiu, o que dona poc o cap fruit perquè el seu propòsit estava mal concebut des del principi; en la faceta més noble, el terme podria ser sinònim de quixotada, i en la vessant més xarona, esdevé una estupidesa.

Thumb
Mary als Spanierin, un prototip del mite romàntic d'Espanya, recuperat per Franz von Stuck en 1916.

Origen i evolució

S'ha acceptat que aquesta deformació de la imatge d'Espanya va tenir el seu origen al segle xix quan el Romanticisme va posar de moda el mite espanyol,[3] provocant una peregrinació d'escriptors europeus, primer anglesos i després i sobretot francesos, entre ells Alejandro Dumas i el seu fill, Théophile Gautier, Victor Hugo o Prosper Merimée, l'obra del qual Carmen, s'ha considerat per Francisco Ayala, entre molts altres autors, com el bressol de l'Espanya mítica, territori exòtic i diferenciat pel que fa a la resta d'Europa.[4] Una extensa i curiosa iconografia produïda per il·lustradors, pintors i gravadors estrangers, i afirmada amb l'obra dels artistes del costumbrisme romàntic andalús va teixir el conjunt de llegendaris tòpics entorn de la terra andalusa (bandolers, gitanos, toreros, balladors, tonadilleras, etc).[5]

Al cinema

El terme españolada es va introduir a través d'un subgènere cinematogràfic espanyol desenvolupat des de la dècada de 1930,[6] i amb especial desenvolupament després de la Guerra Civil, durant la dictadura franquista. Títols d'aquest període van ser, per exemple, El turismo es un gran invento, Amor a la española, 40 grados a la sombra o Vente a Alemania, Pepe. Alguns actors cèlebres que es van iniciar o van afirmar en aquest gènere van ser Paco Martínez Soria, Antonio Ozores, Alfredo Landa o José Luis López Vázquez. José Luis Navarrete, va explicar l'èxit i la popularitat del gènere com a consol provocat pel desig que la imatge que en elles es brindava d'Espanya fóra realista i autèntica.[7]

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.