Sant Pau d'Envistadors (església)

L'església de Sant Pau d'Envistadors, també coneguda com a Sant Pau de les Botifarres, dels Enamorats, o fins i tot de Ceret), i antigament Sant Pau del Vilar, és una ermita del terme comunal de Reiners, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord), situada a l'extrem oriental del veïnat de Sant Pau.

Infotaula edifici Sant Pau d'Envistadors o Sant Pau de les Botifarres
Epònim	Pau de Tars
Dades
Tipus	Antiga església parroquial, ara ermita
Construcció	Segles X - XVII
Ús	església
Dedicat a	Pau de Tars
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Altitud	163,1 m
Localització geogràfica
Regió	Catalunya del Nord
Localització	Reiners, Vallespir
42° 30′ N, 2° 44′ E
Activitat
Diòcesi	bisbat de Perpinyà i Elna  (paroisse Saint-Ferréol-du-Bas-Vallespir (fr) )
Religió	catolicisme

Capçalera i mur occidental de l'ermita

El nom popular li prové dels aplecs que s'hi celebren, antigament molt concorreguts per tota la comarca, on es feien grans tecs, populars per les botifarres que s'hi coïen, i on la joventut de la comarca buscava les relacions de parella per al futur: d'això el sobrenom de Sant Pau dels Enamorats i de Sant Pau dels Envistadors.

Està situada^[1] a prop del racó nord-est del terme de Reiners, a l'esquerra del Tec i a ran del terme comunal de Ceret. Per la seva situació, així com pel fet de ser molt concorreguda pels ceretans, és considerada sovint com a pertanyent a Ceret, tot i que no és dins del terme d'aquesta vila.

Història

Capçalera de l'església preromànica

Tot i que el lloc és esmentat des del 930, com a Vilar d'Asnar, el document més antic que es refereix a l'església és del 1095, quan apareix en una donació d'un alou a Sant Pau del Vilar a l'abadia de Santa Maria de Vilabertran; així mateix, apareix diverses vegades al llarg de l'edat mitjana. L'església, que havia estat parroquial, va esdevenir una ermita molt concorreguda per ceretans i reinerencs al segle xvii.

L'edifici

Interior de l'ermita

Probablement d'origen preromànic, l'edifici va ser remodelat en gran manera^[2] durant el segle xvii. Se'n canvià l'orientació de l'eix oest-est característic del romànic, al sud-nord, actual disposició de l'església. Així, s'hi construí un absis nou, al nord, i el que quedava de l'església preromànica passà a ser els peus de la nau, amb l'absis trapezoïdal incorporat a l'habitatge de l'ermità, bastit al costat oriental de la nau del segle xvii. D'aquesta església es conserven, a més de l'absis, els murs meridional i occidental, i només en desaparegué el del nord, que és on s'obrí l'església nova, així com la coberta. Les parets foren encalades i arrebossades, de manera que s'aprecia poc l'aparell original, que es pot datar al segle x. Dues finestres es conserven a l'absis del temple antic, una al centre de la cara est, i una altra a la del sud, aquesta molt modificada. Són finestres d'un sol biaix, amb arquet de mig punt.

Bibliografia

• Clos, Jany. «La chapelle Saint-Paul (Le Vila/Reynés))». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4.
• Gavín, Josep M. «Vall 66. Sant Pau». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
• Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. P. 275-276
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Reiners». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Badia i Puigdevall, Eulàlia. «Reiners: Sant Pau d'Envistadors». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.

Referències

1. L'església de Sant Pau d'Envistadors en els ortofotomapes de l'IGN
2. Mallet, 2003.

Enllaços externs

• La capella a la pàgina de Turisme de Ceret Arxivat 2017-10-04 a Wayback Machine.