Les escrofulariàcies (Scrophulariaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales),[1] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[2] És una família amb distribució cosmopolita.[3]

Dades ràpides Scrophulariaceae, Planta ...
Infotaula d'ésser viuEscrofulariàcies
Scrophulariaceae Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Scrophularia nodosa Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaScrophulariaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicScrophularia Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Descripció

Són plantes herbàcies o arbusts, les flors són hermafrodites i acostumen a tenir els pètals soldats formant una corol·la tubular. El fruit és una .càpsula dehiscent.[3][4]

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, amb el nom Scrophulariae, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[5][6]

Tribus

Dins d'aquesta família es reconeixen les següents tribus:[3]

  • Hemimerideae
  • Aptosimeae
  • Myoporeae
  • Leucophylleae
  • Buddlejeae
  • Limoselleae
  • Scrophularieae

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 58 gèneres següents:[7]

  • Alonsoa Ruiz & Pav.
  • Ameroglossum Eb.Fisch., S.Vogel & A.V.Lopes
  • Androya H.Perrier
  • Antherothamnus N.E.Br.
  • Anticharis Endl.
  • Aptosimum Burch. ex Benth.
  • Barthlottia E.Fisch.
  • Bontia L.
  • Buddleja Houst. ex L.
  • Camptoloma Benth.
  • Capraria L.
  • Chaenostoma Benth.
  • Chamaecrypta Schltr. & Diels
  • Chenopodiopsis Hilliard & B.L.Burtt
  • Colpias E.Mey. ex Benth.
  • Cromidon Compton
  • Dermatobotrys Bolus
  • Diascia Link & Otto
  • Diclis Benth.
  • Dischisma Choisy
  • Dolichostemon Bonati
  • Eremogeton Standl. & L.O.Williams
  • Eremophila R.Br.
  • Freylinia Colla
  • Glekia Hilliard
  • Globulariopsis Compton
  • Glumicalyx Hiern
  • Glycocystis Chinnock
  • Gomphostigma Turcz.
  • Gosela Choisy
  • Hebenstretia L.
  • Hemimeris L.f.
  • Jamesbrittenia Kuntze
  • Leucophyllum Bonpl.
  • Lyperia Benth.
  • Manulea L.
  • Manuleopsis Thell.
  • Melanospermum Hilliard
  • Microdon Choisy
  • Myoporum Banks & Sol. ex G.Forst.
  • Nathaliella B.Fedtsch.
  • Nemesia Vent.
  • Oftia Adans.
  • Peliostomum E.Mey. ex Benth.
  • Phygelius E.Mey. ex Benth.
  • Phyllopodium Benth.
  • Polycarena Benth.
  • Pseudoselago Hilliard
  • Ranopisoa J.-F.Leroy
  • Scrophularia Tourn. ex L.
  • Selago L.
  • Strobilopsis Hilliard & B.L.Burtt
  • Sutera Roth
  • Teedia Rudolphi
  • Tetraselago Junell
  • Trieenea Hilliard
  • Verbascum L.
  • Zaluzianskya F.W.Schmidt

Història taxonòmica

A les classificacions clàssiques, que van quedat obsoletes arran dels estudis filogenètics, la família de les escrofulariàcies tenia una circumscripció molt més ampla, per exemple al sistema Cronquist era formada per unes quatre mil espècies agrupades en uns 190 gèneres.[8]. Però els dits estudis van demostrar que el grup era polifilètic, format per un conjunt de llinatges monofilètics, i això va comportar la disgregació de la major part dels gèneres vers d'altres famílies existents dins l'ordre de les lamials o vers famílies de nova creació, com la de les calceolariàcies.[9]

Al primer sistema APG (1998) ja s'advertia que algunes famílies com la de les escrofulariàcies no era monofilètica i caldria canviar la seva circumscripció.[10] A la segona versió, APG II (2003), es van redistribuir gèneres entre les famílies Calceolariaceae (antiga família que va ser recuperada), Orobanchaceae i Plantaginaceae, i al mateix temps s'hi integraven les antigues famílies Buddlejaceae i Myoporaceae.[11] El tercer sistema APG, APG III (2009), va continuant retallant la circumscripció de les escrofulariàcies amb el reconeixement de la família Linderniaceae.[12] Al quart sistema APG, APG IV (2016), encara es van moure alguns gèneres cap a d'altres famílies, com ara Rehmannia vers Orobanchaceae.[13]

Usos

Les plantes de la família de les escrofulariàcies només tenen usos ornamentals,[4] en destaquen els gèneres Buddleja,[14] Diascia,[15] Nemesia[16] i Verbascum.[17] Però algunes espècies han esdevingut plantes invasores fora del seu àmbit natiu, com a exemples se'n poden citar la budleia (Buddleja davidii), prohibida al nostre país,[18] o els bacallans (Verbascum thapsus) als Estats Units.[19]

Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.