Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell (Barcelona, segle X - Còrdova, 1 de setembre de 1010) anomenat Ermengol I el de Còrdova, fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010. Fou el primer del casal d'Urgell.^[1]

Ermengol I d'Urgell

Biografia
Naixement	segle X Barcelona
Mort	1r setembre 1010 Còrdova (Espanya)
Sepultura	Santa Maria de Ripoll
Comte d'Urgell
30 setembre 992 – 1r setembre 1010 ← Borrell II de Barcelona – Ermengol II d'Urgell →
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Família
Família	Casal d'Urgell
Cònjuge	Tedberga de Gavaldà Geriberga/Guisla
Fills	Estefania d'Urgell i Pallars, Ermengol II d'Urgell
Pares	Borrell II de Barcelona Letgarda de Tolosa
Germans	Ramon Borrell Ermengarda de Barcelona Riquilda de Barcelona

Biografia

Era el segon fill de Borrell II de Barcelona i de Letgarda de Tolosa, va succeir al seu pare al capdavant del comtat urgellenc i va convertir-se en l'iniciador de la dinastia privativa d'Urgell, com a branca menor del casal de Barcelona.

La seva política va ser d'obertura envers Europa, especialment amb Itàlia; Miquel Coll i Alentorn diu que això és una tendència general entre els nobles i prelats catalans a causa del deslligament dels comtes amb el regne franc.^[2] Aquest oberturisme el va combinar amb una intensa activitat bèl·lica contra al-Àndalus.

Va ser tingut en bona consideració per l'Església, i va tenir bones relacions amb els clergues locals, especialment amb el bisbe Sal·la, amb qui va negociar i pactar la promoció del nebot d'aquest, Ermengol, a la seu d'Urgell en el marc del conflicte de possessió de terres del bisbat d'Urgell amb el de Ribagorça des de la creació del segon amb seu a Roda d'Isàvena el 957.^[3][1] El 998 i el 1001 va realitzar grans viatges a Roma, i va estimular als seus nobles a realitzar-ne altres a Santiago de Compostel·la, Le Puy, Santa Fe de Conques o Monte Gargano.^[4] Després de la incursió d'Abd al-Malik a les terres del castell de Montmagastre el 1003, pertanyents al monestir de Sant Pere de Codinet, malgrat el perill que suposava, Ermengol hi feu fundar una canònica.^[5]

En el terreny militar, el 1003 va participar en una ràtzia contra els musulmans de Lleida, però va ser capturat en una incursió a la població d'Albesa el 1004. El 1010 va unir-se a una expedició a Còrdova organitzada pel seu germà Ramon Borrell, on Ermengol va morir als trenta-set anys durant la batalla d'Aqbat al-Bakr, que va resultar en victòria per al bàndol cristià.^[4][1][6]

Mort el comte a Còrdova, Ermengol II, que només tenia un any, rep el comtat d'Urgell. El seu oncle, Ramon Berenguer I, va fer-se càrrec de la seva tutoria entre 1010 i 1017.^[7] Com a curiositat, en el testament d'Ermengol I hi ha una de les primeres referències a la possessió d'un joc d'escacs a Europa.^[4][8][9]

Família

Orígens familiars

Ancestres d'Ermengol I

16. Sunifred I

8. Guifré el Pilós

17. Ermessenda

4. Sunyer I de Barcelona

9. Guinidilda d'Empúries

2. Borrell II de Barcelona

20. Odó I de Tolosa

10. Ermengol de Roergue

21. Garsenda d'Albí

5. Riquilda de Tolosa

11. Adelaida

1. Ermengol I d'Urgell

24. Odó I de Tolosa (=20)

12. Ramon II de Tolosa

25. Garsenda d'Albí (=21)

6. Ramon III de Tolosa

26. Guifré el Pilós (=8)

13. Guinidilda de Barcelona

27. Guinidilda d'Empúries (=9)

3. Letgarda de Tolosa

7. Garsinda de Roergue

Matrimoni

Va casar-se en primeres núpcies, l'any 1000 amb Tedberga de Gavaldà, amb qui tingueren dos fills:

• Ermengol II d'Urgell (1009-1038), comte d'Urgell.

• Estefania d'Urgell, casada amb Guillem II de Pallars Sobirà.

Amb la mort de Tedberga de Gavaldà l'any 1003,^[10] Ermengol es casa en segones núpcies amb Geriberga o Guisla, de la qual es desconeix el seu origen. Alguns han identificat ambdues dones amb una sola esposa.^[11]

Títols i successors

Ermengol I d'Urgell Casal d'Urgell Naixement: c.973 Mort: Còrdova 1010
Títols
Precedit per: Borrell II de Barcelona (pare)	Comte d'Urgell (Llista de comtes d'Urgell) (992–1010)	Succeït per: Ermengol II d'Urgell (fill)

Referències

1. «Ermengol I d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Coll i Alentorn, 1992, p. 35.
3. Boix i Pociello, 1998, p. 23-24.
4. Mestre i Campi, 1998, p. 395.
5. Vilalta, 2010, p. 137.
6. Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Historia de los condes de Urgel. Tomos 9 y 10. En el Establecimiento Litográfico y Tipográfico de José Eusebio Monfort, 1853, p. 310–.
7. Fité i Llevot i González i Montardit, 2010, p. 45.
8. Historia del ajedrez español. Los Testamentos del Conde Ermengol de Urgell (1007) y su cuñada, Ermessenda de Carcassone (1058).
9. José Luis Ortigosa Martín. La cuestión catalana I. Vision Libros, 25 setembre 2017, p. 124–. ISBN 978-84-15965-49-7.
10. «Tedberga». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 11 novembre 2014].
11. Costa i Paretas, 1991, p. 456.

Bibliografia

• Boix i Pociello, Jordi. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. Vielha: Institut d'Estudis del Baix Cinca, 1998.
• Coll i Alentorn, Miquel. Història. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992.
• Costa i Paretas, Maria-Mercè «Les genealogies comtals catalanes». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Volum 23: Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (Segles VIII-IX): I, 1991, pàg. 447-462.
• Fité i Llevot, Francesc; González i Montardit, Eduard. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.
• Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 395, entrada: «Ermengol I d'Urgell». ISBN 84-297-3521-6.
• Vilalta, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010.