From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Equip d'Or (hongarès: Aranycsapat; també conegut com els Poderosos Magiars, els Meravellosos Magiars, els Magnifics Magiars, o els Màgics Magiars) fa referència a la selecció d'Hongria de la dècada dels 1950.
Entre 1950 i 1956, obtingué un rècord de 42 victòries, 7 empats i tot just una derrota, la final de la Copa del Món de futbol de 1954 a Berna (el miracle de Berna). Després de la Revolució hongaresa de 1956 l'equip es desfeu.
L'equip fou dirigit a la banqueta per Gusztáv Sebes,[1] i al terreny de joc destacaren sis jugadors per damunt de tots: Ferenc Puskás, Sándor Kocsis, Nándor Hidegkuti, Zoltán Czibor, József Bozsik i Gyula Grosics, la majoria d'ells jugadors del Budapest Honvéd.
Llistat de jugadors que van jugar almenys un partit amb la selecció hongaresa des del nomenament de Gusztáv Sebes com a seleccionador (10 abril 1948) i la revolta hongaresa (14 octubre 1956), amb l'onze tipus en negreta (entre parèntesis el nombre de partits amb la selecció).
L'equip hongarès arribava després de dos anys imbatut. Derrotà fàcilment els rivals en les rondes prèvies i arribà a semifinals davant el vigent campió de 1948, Suècia, al qual derrotà per 6 a 0. A la final s'enfrontà a Iugoslàvia a la que vencé per 2 a 0 amb gols de Ferenc Puskás i Zoltán Czibor.
El campionat el disputaren algunes de les seleccions europees més potents del moment, Itàlia, Àustria, Txecoslovaquia o Suïssa. A la final derrotà Itàlia per 3 a 0, amb un gols de Nándor Hidegkuti i dos de Puskás.
Fou un partit amistós disputat el 25 de novembre de 1953. Fou la primera derrota d'Anglaterra (els inventors del futbol) a casa amb un equip que no fos de les Illes Britàniques. La premsa anglesa anomenà aquest partit com el Partit del Segle.[2][3] Davant 105.000 espectadors al Wembley Stadium, Hongria guanyà per 3 a 6, amb gols de Hidegkuti (3), Puskás (2) i Bozsik.
_Golden_Team.jpg)
Uns mesos després des disputà la revenja davant Anglaterra a Budapest, el 23 de maig de 1954. El resultat fou encara més ampli pels magiars, 7 a 1, la major derrota mai patida per Anglaterra.[2]
En la primera fase del Mundial de 1954 s'enfrontà a Corea del Sud (9–0) i Alemanya a la qual derrotà per 8 a 3, amb quatre gols de Kocsis.
Els quarts de final del Mundial 54 enfrontaren a Hongria amb el Brasil. El partit es caracteritzà pel joc violent, acabant amb el resultat de 4 a 2 pels hongaresos.[4]
A les semifinals del Mundial, Hongria s'enfrontà al campió previ, Uruguai. La victòria fou per Hongria a la pròrroga, per 4 a 2.
Hongria ja havia guanyat a Alemanya en la primera fase. Puskás reapareixia d'una lesió i marcà el primer gol del partit. Poc després Czibor marcà el 2-0. No obstant, els alemanys donaren la volta al marcador i guanyaren per 3 a 2, en el que fou conegut com el miracle de Berna.
El 8 de desembre de 1954, Escòcia va rebre Hongria a Hampden Park in a friendly match, before a crowd of davant 113.000 espectadors,[5] amb una nova victòria hongaresa per 4 a 2.[6]
El darrer gran partit dels magiars fou en 23 de setembre de 1956, a l'estadi Central Lenin de Moscou, davant 102.000 espectadors.[7] L'equip soviètic restava imbatut a casa, però un gol de Zoltán Czibor acabà amb la ratxa soviètica.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
