pianista, compositor, director d'orquestra i de corals, mestre de música i professor de piano català From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric Torra i Pòrtulas (Fornells de la Selva, 16 de març del 1910 – Mataró, 4 d'agost del 2003) va ser pianista, compositor, director d'orquestra i de corals, mestre de música i professor de piano.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 març 1910 Fornells de la Selva (Gironès) |
Mort | 4 agost 2003 (93 anys) Arenys de Mar (Maresme) |
Activitat | |
Ocupació | pianista, compositor |
Membre de | |
Gènere | Sardana |
Professors | Frank Marshall King |
Instrument | Piano |
Torra va aprendre les primeres notes amb el seu pare, aficionat al piano i al cant. Estudià a Girona amb Francesc Casellas, i continuà la seva formació a la prestigiosa Acadèmia Marshall de Barcelona, amb els professors Frank Marshall i Domènec Mas i Serracant, el seu mestre d'harmonia i composició. Músic precoç, a set anys ja acompanyava amb el piano les projeccions de cinema mut del seu poble, i als onze escrivia la seva primera obra.
Un cop acabada la seva formació a l'acadèmia, Torra hi romangué durant deu anys com a professor. El 1927, la seva família es traslladà a viure a Mataró, on des d'aleshores fou professor de piano de diverses generacions de mataronins. En el període anterior a la guerra civil espanyola va menar una carrera de concertista de piano, que la contesa estroncà definitivament. Durant el franquisme es dedicà a la docència, la composició i la direcció d'orquestres i de corals. Un dels seus deixebles fou el compositor i pintor britànic Neil Harbisson.
Molt vinculat a la seva vila d'adopció, Mataró, Torra hi destacà per la vinculació a la Sala Cabanyes, que es remunta ja al 1939, i com a director de la Missa de Glòria de Manuel Blanch que s'executa per la festa de les Santes. Diverses obres i arranjaments de Torra es van vincular a la capital del Maresme: la inèdita òpera Burriac, que donà a l'Ajuntament de la ciutat, l'arranjament de la Missa de Glòria, la instrumentació dels Pastorets de Mataró (que es representen a la Sala Cabanyes), l'orquestració dels goigs de les Santes… Per la seva tasca ciutadana, l'any 2001 l'Ajuntament de Mataró el declarà fill adoptiu [2] i quatre anys més tard posà el seu nom a un dels nous vials del Parc Central.
Com a compositor, Enric Torra va ser autor d'una òpera, onze simfonies, sardanes, obres instrumentals per a trio, quartet i quintet, peces per a cant i piano, suites per a piano i per a piano i orquestra, de mètodes de piano i d'iniciació musical. La seva producció s'allarga a més de setanta obres, que comprenen més de dues-centes composicions; part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Comarcal del Maresme.
El seu germà Juli Torra (Fornells de la Selva, 11 d'abril del 1921 – 2 de febrer del 1999) va ser intèrpret de clarinet i saxòfon, compongué diverses sardanes [3][4] i amb l'Enric tocà a l'Orquestra Casal [5] (Mataró, 1951) i al Conjunt Bahía[6] (Mataró, 1951-1952). Un altre germà, Àngel (1918-Mataró, juliol del 1995), va ser sacerdot escolapi i, durant 41 anys, professor a Califòrnia.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.