Enric Torra i Pòrtulas

pianista, compositor, director d'orquestra i de corals, mestre de música i professor de piano català From Wikipedia, the free encyclopedia

Enric Torra i Pòrtulas

Enric Torra i Pòrtulas (Fornells de la Selva, 16 de març del 1910 – Mataró, 4 d'agost del 2003) va ser pianista, compositor, director d'orquestra i de corals, mestre de música i professor de piano.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Enric Torra i Pòrtulas
Thumb
Biografia
Naixement16 març 1910
Fornells de la Selva (Gironès)
Mort4 agost 2003 (93 anys)
Arenys de Mar (Maresme)
Activitat
Ocupaciópianista, compositor
Membre de
GènereSardana
ProfessorsFrank Marshall King
InstrumentPiano
Tanca

Biografia

Torra va aprendre les primeres notes amb el seu pare, aficionat al piano i al cant. Estudià a Girona amb Francesc Casellas, i continuà la seva formació a la prestigiosa Acadèmia Marshall de Barcelona, amb els professors Frank Marshall i Domènec Mas i Serracant, el seu mestre d'harmonia i composició. Músic precoç, a set anys ja acompanyava amb el piano les projeccions de cinema mut del seu poble, i als onze escrivia la seva primera obra.

Un cop acabada la seva formació a l'acadèmia, Torra hi romangué durant deu anys com a professor. El 1927, la seva família es traslladà a viure a Mataró, on des d'aleshores fou professor de piano de diverses generacions de mataronins. En el període anterior a la guerra civil espanyola va menar una carrera de concertista de piano, que la contesa estroncà definitivament. Durant el franquisme es dedicà a la docència, la composició i la direcció d'orquestres i de corals. Un dels seus deixebles fou el compositor i pintor britànic Neil Harbisson.

Molt vinculat a la seva vila d'adopció, Mataró, Torra hi destacà per la vinculació a la Sala Cabanyes, que es remunta ja al 1939, i com a director de la Missa de Glòria de Manuel Blanch que s'executa per la festa de les Santes. Diverses obres i arranjaments de Torra es van vincular a la capital del Maresme: la inèdita òpera Burriac, que donà a l'Ajuntament de la ciutat, l'arranjament de la Missa de Glòria, la instrumentació dels Pastorets de Mataró (que es representen a la Sala Cabanyes), l'orquestració dels goigs de les Santes… Per la seva tasca ciutadana, l'any 2001 l'Ajuntament de Mataró el declarà fill adoptiu [2] i quatre anys més tard posà el seu nom a un dels nous vials del Parc Central.

Com a compositor, Enric Torra va ser autor d'una òpera, onze simfonies, sardanes, obres instrumentals per a trio, quartet i quintet, peces per a cant i piano, suites per a piano i per a piano i orquestra, de mètodes de piano i d'iniciació musical. La seva producció s'allarga a més de setanta obres, que comprenen més de dues-centes composicions; part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Comarcal del Maresme.

El seu germà Juli Torra (Fornells de la Selva, 11 d'abril del 1921 – 2 de febrer del 1999) va ser intèrpret de clarinet i saxòfon, compongué diverses sardanes [3][4] i amb l'Enric tocà a l'Orquestra Casal [5] (Mataró, 1951) i al Conjunt Bahía[6] (Mataró, 1951-1952). Un altre germà, Àngel (1918-Mataró, juliol del 1995), va ser sacerdot escolapi i, durant 41 anys, professor a Califòrnia.[7]

El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Comarcal del Maresme.[8]

Obres

  • Ballets del Maresme, suite per a cobla
  • Burriac, òpera
  • Cançons amatòries
  • Costa Brava, suite
  • La Creu del Canigó, cantata per a gran orquestra i cors
  • Debussiana, op. 3
  • Eivissa, suite
  • Orquestració dels Goigs de les Santes
  • Los Angeles, simfonia guardonada el 1982 per l'alcalde de la ciutat estatunidenca
  • Composició, harmonització i orquestració dels Pastorets de Mataró i de La Passió que es representaven a la "Sala Cabañes" de Mataró
  • Ramb-Condal, simfonia
  • Rapsòdia catalana
  • El risc del pastor (1972), música per a cobla
  • Romana, simfonia
  • Scherzo
  • Sons d'Andorra, simfonia

Sardanes[9]

  • Ballem i cantem (1999), per a piano
  • El cim de Meranges (1976), sardana obligada per a tible
  • Contemplant el riu (1925)
  • Dansa d'amor (1946)
  • Desconeguda (1968), per a piano
  • Dues viles (1980), per a piano
  • L'espavilada (1968)
  • L'estrella (1981), per a piano
  • Fornells (1960)
  • Girona imperial (1992), per a piano
  • Herbei d'Isil (1978), obligada de tenora
  • L'himne de la pubilla, sardana revessa
  • L'home gran (1979), obligada de fiscorn, finalista del Premi Sardana de l'Any
  • Jo i tu (1976), per a piano
  • Mataronina (1930)
  • La més bufona (1931)
  • Plaça de Santa Anna
  • Poncellina (1945)
  • Pubillatge de plata (1982), per a piano
  • Rebeca (1977), obligada per a flabiol i trombó
  • Records de mon poble
  • Records d'infantesa (1929)
  • Riallera (1956)
  • Rosada marinera (1968)
  • Rotllana d'amistat (1999), per a piano
  • La sardana de l'infant (1980)
  • La sardana llarga (1981), per a piano
  • La toia (1976), obligada de trompeta

Discografia

  • DC La música del mestre Enric Torra i Pòrtulas. Sabadell: Ars Harmònica, 1997
  • DC Tres autores, tres épocas. Al piano, Enric Torra. S.l.: Sonda, 2000

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.