Enric Fajarnés Cardona

escriptor i poeta eivissenc From Wikipedia, the free encyclopedia

Enric Fajarnés Cardona (castellà: Enrique Fajarnés Cardona) (Eivissa, 1918 - Santa Eulària des Riu, 2003) fou un escriptor eivissenc que escrigué en castellà.[1] És llicenciat en dret i va cursar estudis de Sociologia i Filosofia i Lletres. Acabada la guerra civil espanyola, va impartir classes de Literatura Espanyola a l'institut d'Eivissa. Ha escrit articles i contes estudiant la terra, el passat i la realitat insulars. Ha traduït al castellà poemes de Francesco Petrarca (Rimas en vida y muerte de Laura), Charles Baudelaire, Anthero de Quental, Friedrich von Schiller, Stéphane Mallarmé, José M. Heredia, Arthur Rimbaud, Rainer Maria Rilke i Franz Werfel i és conegut pels seus llibres de viatges. En català només ha publicat l'estudi Recull de dites i refranys d'Eivissa (2000) per patrocini de l'Institut d'Estudis Eivissencs. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Enric Fajarnés Cardona
Biografia
Naixement1918
Eivissa (Balears)
Mort2003 (84/85 anys)
Santa Eulària des Riu (Eivissa)
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, novel·lista
GènerePoesia
Premis
Tanca

Obres

Poesia

  • Primer cancionero (1945)
  • Los topos (1955)
  • El puerto antiguo (1957)
  • Dos poemas del mar pitiuso (1983)

Narració

  • Viaje a Ibiza (1958)
  • La Ibiza de nuestro tiempo (1978)
  • Lo que Ibiza me inspiró (1987)
  • Las cenizas capullinas (2001)

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.