Emirat de Mértola

La taifa de Màrtula o emirat de Mértola (transcrit també Mírtula, Màrtula o Martulah), fou un estat islàmic que va existir en Gharb al-Àndalus (sud de l'actual Portugal i oest d'Andalusia), entre els anys 1033-1044. El territori s'estenia per ambdues vores del riu Guadiana, en la zona oriental de l'actual districte de Beja, amb capital en Mértola (àrab: مارتلة, Mārtula).

Taifa de Mértola

Localització de la taifa de Mértola v.1037
Capital	Mértola
Creació	1033?. Independència respecte del Califat de Còrdova 1144. Independència respecte dels Almoràvits
Canvi d'estatus	1145. Annexió per Batalyaws 1145. Recuperació de la independència
Dissolució	1044. Annexió per Sevilla 1151. Annexió pels Almohades
Llengua oficial	Àrab

Història

Al final segle ix va estar en poder d'un cap local, Abd-al-Màlik ibn Abi-l-Jawad que va fer aliança als emirs de Badajoz i d'Ocsonoba, i va fer front a l'emir de Còrdova Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (888-912).

Arran la descomposició del Califat de Còrdova, Ibn Tayfur, un notable local de la dinastia Banu Tayfur, cap a 1033, va prendre el poder en Mértola. Com altres petites taifes de la zona, va despertar les apetències d'al-Mútadid de Sevilla, que la va atacar i annexionar en 1044.

La ciutat tornaria a ser cap d'un estat sobirà conegut com a imamat de Mértola després de la dominació dels almoràvits.

Imamat de Mértola

Fou fundat per Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hussayn ibn Qassi, un cap de banda religioso-política organitzada en una ràbita a Silves (1142). El 14 d'agost de 1144 (12 safar 539) un destacament de 60 dels seus muriduns (aspirants a la vida mística) manats per Ibn al-Kabila, va sorprendre per engany la fortalesa de Mértola on es va instal·lar Ibn Kasi sent reconegut imam pels seus partidaris. Dos caps rebels, Ibn Wazir i Ibn Múndhir, se li van unir i va dominar llavors Evora, Beja, Huelva, Niebla i Silves formant un regne amb Ibn Kasi com a sobirà amb títol d'imam, començant la revolta contra els almoràvits.

Fou annexionat el 1145 per Habin Haixam de l'emirat de Batalyaws, tot i que tornà ràpidament a la independència. Ibn Qassi va viatjar al Magrib, es va entrevistar amb el califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin (1145) i va tornar amb tropes que el van ajudar a recuperar el seu regne i el domini de Jerez de la Frontera, Arcos, Ronda i Niebla.

El seu poder a Mértola i Silves estava completament supeditat als almohades i va decidir aliar-se amb Alfons I de Portugal i els portuguesos de Coimbra vers el 1150 va intentar tractes amb Alfons I de Portugal. Això va molestar els seus súbdits i un grup d'homes el va assassinar el 1151. Els almohades van dominar Silves i després Beja i van seguir amb Mértola, Sevilla i Badajoz.

Llista de sobirans

Banu Tayfur

• ibn Tayfur (1033?-1044)
• Annexió per Sevilla (1044)

Banu Qassi

• Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hussayn ibn Qassi (1144-1145)
• conquesta i annexió per l'emirat de Batalyaws (1145)
• Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hussayn ibn Qassi (segon govern) (1145-1151)
• annexió pels almohades (1151)

Bibliografia

• Codera, Decadencia y desparación de los almorávides en España