Eleccions legislatives franceses de 1981
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les eleccions legislatives franceses de 1981 es van dur a terme el 14 i 21 de juny de 1981, després de la dissolució de l'Assemblea Nacional Francesa pel president de la República François Mitterrand el 22 de maig de 1981.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Eleccions legislatives franceses de 1981 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 491 escons a l'Assemblea Nacional Francesa | ||||
| 14 de juny i 21 de juny de 1981 | ||||
| 1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
 |
 |
 | ||
| Cap de llista | Pierre Mauroy | Jacques Chirac | Jean-Claude Gaudin | |
| Candidatura | PS | RPR | UDF | |
| Escons aconseguits | 269 | 85 | 62 | |
| Vots | 9.432.362 (1a volta) 9.198.332 (2a volta) |
5.231.269 (1a volta) 4.174.302 (2a volta) |
4.827.437 (1a volta) 3.489.363 (2a volta) | |
| Percentatge | 37,52% 49,25% |
20,81% 22,35% |
19,20% 18,68% | |
 | ||||
| Repartiment dels escons | ||||
Primer Ministre de França en funcions | ||||
‹ 1978  1986 › | ||||
Resultats
| Partits | Sigles | Vots (1a volta) | % (1a volta) | Escons (2a volta) | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Socialista | PS | 9 077 435 | 36,0 | 266 | |
| Partit Comunista Francès | PCF | 4 065 962 | 16,1 | 44 | |
| Moviment dels Radicals d'Esquerra | MRG | 354 632 | 1,4 | 14 | |
| Divers gauche | DVG | 187 230 | 0.7 | 9 | |
| Total Majoria présidencial (esquerra) | 13 685 259 | 54,3 | 333 | ||
| Reagrupament per la República | RPR | 5 258 328 | 20,9 | 85 | |
| Unió per a la Democràcia Francesa | UDF | 4 835 552 | 19,2 | 62 | |
| Divers droite | DVD | 706 926 | 2,8 | 11 | |
| Total Unió per la nova majoria (dreta) | 10 800 806 | 42,9 | 158 | ||
| Extrema esquerra | 343 831 | 1,4 | - | ||
| Ecologistes | ECO | 271 287 | 1,1 | - | |
| Front Nacional | FN | 90 392 | 0,4 | - | |
| Total | 25 191 575 | 100 | 491 | ||
| Abstencions : 29,7% (1a volta); 25,0% (2a volta) | |||||
Portat per la «vague rose», el nou president socialista François Mitterrand va obtenir una majoria aclaparadora (58% dels escons són ocupats per membres del Partit Socialista), però el PCF perd la meitat dels seus diputats. Es formarà un govern de coalició de socialistes, comunistes i radicals dirigit pel primer ministre Pierre Mauroy.
Composició de l'Assemblea nacional
| Grup | Membres | Afiliats | Total | % |
|---|---|---|---|---|
| Socialista | 265 | 20 | 285 | 58,04 |
| RPR | 79 | 9 | 88 | 17,92 |
| UDF | 51 | 11 | 62 | 12,63 |
| Comunista | 43 | 1 | 44 | 08,96 |
| No inscrits | 12 | - | 12 | 02,44 |
| Total | 450 | 41 | 491 | 100,0 |
Diputats per la Catalunya del Nord
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.