Eleccions generals de Bolívia de 2020

Les eleccions generals de Bolívia de 2020 se celebraren el 18 d'octubre del 2020 per a elegir el president, el vicepresident, els senadors i els diputats de Bolívia.^[1] Les anuncià l'expresident Evo Morales el 10 de novembre del 2019, hores abans que renunciés al càrrec.^[2][3] Les eleccions estaven previstes per al 3 de maig, però la pandèmia de coronavirus les feu ajornar.^[4]

Eleccions generals de Bolívia de 2020
← 2019  2025  →
Data	18 octubre 2020
Tipus	grup d'eleccions
Càrrec a elegir	diputat de Bolívia president de Bolívia. Durada del mandat: 5 anys
Participació
Població	11.633.371
B President de Bolívia 7.332.926 6.483.735    88.42٪ 6.158.953      91.416    233.366
Resultat de la votació

La votació arribà després de les eleccions de l'octubre del 2019, que donaren la victòria a Evo Morales. L'oposició, amb el suport de l'exèrcit, es negà a reconèixer els resultats i esclatà una crisi política que dugué Morales a l'exili.^[5]

Context

El 10 de novembre del 2019, després de 19 dies de protestes populars arran dels discutits resultats de les eleccions i de la publicació d'un informe de l'OEA que denunciava irregularitats en el procés electoral, els militars i la policia de Bolívia forçaren la dimissió del president Morales. El govern de Mèxic va oferir asil polític a Morales, que l'acceptà.^[6][7]

També dimitiren el vicepresident Álvaro García Linera; la presidenta del Senat, Adriana Salvatierra, i el president de la Cambra de Diputats, Víctor Borda.^[8] La vicepresidenta segona del Senat, Jeanine Áñez, era l'autoritat de més rang que continuava en el càrrec i el 12 de novembre es proclamà presidenta en funciona del Senat i presidenta constitucional del país. La proclamació fou confirmada pel Tribunal Constitucional Plurinacional.^[9][10]

El 20 de novembre, Evo Morales s'oferí a no presentar-se com a candidat a la presidència si el deixaven tornar a Bolívia i acabar el mandat.^[11] El mateix dia, el govern interí presentà un projecte de llei per a convocar noves eleccions.^[12]

Sistema electoral

El president de Bolívia s'elegeix a dues voltes. Un candidat és declarat guanyador si rep més del 50% dels vots, o bé més del 40% si té més de 10 punts d'avantatge respecte el candidat més proper.^[13] Si no es compleix cap d'aquestes condicions, se celebra una segona volta amb els dos candidats més votats.^[14]

Els 130 membres de la Cambra de Diputats (llevat dels set escons especials) s'elegeixen segons el sistema de representació proporcional mixta. S'elegeixen 63 escons en districtes uninominals per escrutini uninominal majoritari. 60 escons més s'elegeixen amb un sistema de representació proporcional amb llista de partit mitjançant districtes que corresponen als nou departaments de Bolívia, amb una barrera electoral del 3%. Els escons addicionals en cada regió s'assignen proporcionalment segons el vot als candidats presidencials, restant-hi la quantitat de districtes uninominals guanyats. Els set escons que resten són reservats per als indígenes, elegits segons la llei dels usos i costums per escrutini uninominal majoritari.^[15]

El Senat té 36 membres, quatre de cadascun dels nou departaments del país, elegits amb llistes de partit tancades segons la regla D'Hondt. Els escons també s'assignen segons el vot als candidats a president.^[15]

El vot és obligatori per a tots els adults de més de 18 anys.

Candidats

Partit o coalició	Creiem[16]	Moviment al Socialisme[17]	Front per a la Victòria[18]	Partit d'Acció Nacional Bolivià[19]	Comunitat Ciutadana[20]
Candidats					Carlos Mesa
President	Luis Fernando Camacho	Luis Arce	Chi Hyun Chung	Feliciano Mamani	Carlos Mesa
Vicepresident	Marco Antonio Pumari[21]	David Choquehuanca	Salvador Pinto	Ruth Nina[22]	Gustavo Pedraza[23]
Lema	Creo en vos	Un Solo Corazón	Chi puede	-	Primero la Gente