Motí del Bounty

El motí del Bounty va ser un conflicte entre la tripulació de l'HMS Bounty i el seu capità el 1789 que ha esdevingut un motiu de la cultura popular.

Motí del Bounty

Fletcher Christian i els amotinats deixen el tinent William Bligh i els altres mariners a la deriva al mar. Pintura de Robert Dodd en 1790, al Museu Marítim Nacional.
47° 45′ S, 179° 03′ E
Tipus	motí
Data	28 abril 1789
Localització	oceà Pacífic
Estat	Regne de la Gran Bretanya
Causa	William Bligh Fletcher Christian (en)

Situació geogràfica de l'Illa de Pitcairn, refugi dels rebels del Bounty a l'Oceà Pacífic, l'enclavament humà actual més allunyat de qualsevol continent

El motí es produí a bord del vaixell de Sa Majestat HMS Bounty de la Marina Reial Britànica el 28 d'abril de 1789. Fou liderat pel primer oficial Fletcher Christian en contra del capità William Bligh. Segons les cròniques del succés, els mariners es rebel·laren pel dur tractament aplicat per Bligh a la tripulació^[1][2] i pel somni d'una vida idíl·lica i les oportunitats sexuals que descobriren a l'illa de Tahití. Els amotinats abandonaren Bligh i altres divuit tripulants lleials al bell mig de l'oceà Pacífic, en una embarcació de només set metres d'eslora.^[3]

Per a evitar la detecció i impedir la deserció, els rebels es van establir en diversos enclavaments a Tahití i a la remota i llavors deshabitada Illa Pitcairn on van cremar la nau^[4]. Per la seva banda el capità deposat i els seus homes fidels navegaren en la petita barca durant quaranta-set dies, des de prop de Tofua al mar de Timor,^[5] Índies Orientals Holandeses, una distància de 3.618 milles nàutiques (6.701 quilòmetres) sense gràfics o brúixola, equipats tan sols amb un quadrant i un rellotge de butxaca.^[6] Després d'aquesta proesa nàutica, Bligh va poder tornar a la Gran Bretanya i informà del motí a l'Almirallat el 15 de març de 1790, dos anys i onze setmanes després de la seva partida original.^[7][8]

Per a capturar els amotinats, el govern britànic va enviar l'HMS Pandora que el 23 de març de 1791 va arribar a Tahití. Allà, quatre dels rebels es van entregar i en poques setmanes deu més van ser detinguts. Aquests catorze van ser empresonats en una cel·la improvisada a la coberta del Pandora.^[9] De tornada a casa, aquest vaixell va encallar a la Gran Barrera de Corall el 29 d'agost de 1791, amb la pèrdua de 31 mariners i quatre dels presoners. Els deu captius supervivents van ser finalment repatriats a Anglaterra i jutjats per un tribunal naval que en condemnà tres a mort en la forca, absolent-ne o indultant-ne els altres.^[10]

Els quadres de Paul Gauguin evoquen la vida idíl·lica somiada pels amotinats

Els descendents d'alguns dels amotinats encara viuen a Pitcairn, una illa situada a 6000 kilòmetres, respectivament, del Perú a llevant i de Nova Zelanda a ponent. Aquesta rebel·lió, esdevinguda el mateix any que la Revolució Francesa ens parla també del qüestionament de l'autoritat, d'ideals difícils d'aconseguir, i de la tradició com a referent a seguir en circumstàncies difícils. El motí s'ha contat, recreat i commemorat en llibres, pel·lícules i cançons.^[11]

L'HMS Bounty i la seva utilitat

Fruit del pa madur

El Bounty fou construït el 1784, i va ser comprat per la Marina Reial per 2,600 lliures esterlines el 1787. Bligh en va ser nomenat comandant el 16 d'agost de 1787, a l'edat de 32 anys. La Marina Reial va comprar la nau per a una sola missió en suport d'un experiment : viatjar a Tahití, recollir plantes de l'arbre del pa i transportar-les a les Índies Occidentals (Amèrica), amb l'objectiu de comprovar-ne allà el creixement i el seu fruit ser destinat a aliment econòmic dels esclaus. Per a augmentar la capacitat de càrrega s'hi feren reformes que modificaren l'habitació del capità. Bligh s'allotjaria en una petita cabina estreta al costat de la tripulació i els oficials.

Viatge d'anada i arribada

El 23 de desembre de 1787, el Bounty va salpar de port de Spithead cap a Tahití amb una dotació de 46 tripulants entre oficials i marineria. Ja d'entrada els plans originals van haver de ser modificats: durant un mes van tractar de passar el Cap d'Hornos però les condicions meteorològiques adverses ho impediren; Bligh va ordenar llavors canviar de rumb cap a l'est, amb la intenció de vorejar el Cap de Bona Esperança i creuar l'ample de l'oceà Índic. El 26 d'octubre de 1788, després de deu mesos al mar, arribaren a Tahiti, conegut llavors com a "Otaheite" on hi romandrien cinc mesos. Els corrents filosòfics del moment que preconitzaven la idea del bon salvatge es materialitzaren aleshores de manera fefaent als ulls dels mariners:

Les dones són formoses (...) i tenen prou delicadesa per a ser admirades i estimades. Els caps han pres gust pels nostres homes i els encoratgen a romandre entre ells fins i tot amb promeses de grans possessions. Sota aquestes i moltes altres circumstàncies concurrents és desitjable, per tant, no preocupar-nos per ara (...) que un grup de mariners (...) es regeixin per tal incentiu poderós (...) recrear-se i reposar enmig de l'abundància en la millor illa del món on no necessiten treballar i els atractius de dissipació són superiors a qualsevol cosa que es pugui concebre. (Descripció dels fets, pel Tinent. W. Bligh, 1790, p. 9)^[12]

“

”

Tripulació del Bounty

Tripulació del Bounty 1788–89^[13][14]

Categoria	Nom	Rang	Posicionament	Notes
Oficial Comissionat	William Bligh	Tinent Comandant		Morí a Londres el 6 de desembre de 1817
Oficials	John Fryer	Pilot	lleial	Morí a Norfolk, el 26 de maig de 1817
	Fletcher Christian	Copilot	amotinat	Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793
	William Elphinstone	Copilot	lleial	Morí a Java l'octubre de 1789
	Thomas Huggan	Cirurgià a bord		Morí a Tahiti el 9 de desembre de 1788 abans del motí
Oficials Auxiliars	John Hallet	Guardiamarina	lleial	Morí el 1794 de malaltia
	Thomas Hayward	Guardiamarina	lleial	Morí el 1798 per naufragi
	Thomas Ledward	Ajudant del cirurgià	lleial	Promogut a cirurgià després de la mort de Thomas Huggan; probablement desaparegut a la mar en l'enfonsament del Welfare el 1789 però d'altres fonts el situen com a cirurgià de l'HMS Discovery el 1791 i mort uns anys després
	John Samuel	Administrador	lleial
Mestres	William Cole	Nostramo	lleial
	Charles Churchill	Mestre d'Armes	amotinat	Assassinat a Tahiti per en Matthew Thompson l'abril del 1790 abans del judici
	William Peckover	Artiller	lleial
	Joseph Coleman	Armer	lleial	Retingut al Bounty contra la seva voluntat, jutjat i absolt
	Peter Linkletter	Intendent	lleial	Morí a Java l'octubre del 1789
	John Norton	Intendent	lleial	Assassinat pels nadius a Tofua el 2 de maig de 1789
	Lawrence LeBogue	Aparellador	lleial	Retornat estalvi a Anglaterra, s'uní a Bligh en la segona expedició de l'arbre del pa
	Henry Hillbrandt	Boter	amotinat	Ofegat al naufragi del Pandora el 29 d'agost del 1791
	William Purcell	Fuster	lleial	Darrer supervivent de la tripulació del Bounty, morí a Haslar el 10 de març de 1834
	David Nelson	Botànic	lleial	Morí el 20 de juliol a 1789 a Coupang
Sot-oficials en pràctiques	Peter Heywood	Guardiamarina	amotinat	Sentenciat a mort i indultat
	George Stewart	Guardiamarina	lleial	Retingut al Bounty contra la seva voluntat, mort a l'enfonsament del Pandora el 29 d'agost de 1791
	Robert Tinkler	Guardiamarina	lleial
	Ned Young	Guardiamarina	amotinat	Morí a Pitcairn el 25 de desembre de 1800
Professionals i adjunts	James Morrison	Auxiliar del nostramo	amotinat	Sentenciat a mort i indultat, desaparegut a l'HMS Blenheim el 1807
	George Simpson	Auxiliar de l'intendent	lleial
	John Williams	Auxiliar de l'armer	amotinat	Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793
	Thomas McIntosh	Auxiliar del fuster	lleial	Retingut contra la seva voluntat al Bounty, jutjat i absolt
	Charles Norman	Auxiliar del fuster	lleial	Retingut contra la seva voluntat al Bounty, jutjat i absolt
	John Mills	Auxiliar de l'artiller	amotinat	Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793
	William Muspratt	Sastre	amotinat	Sentenciat a mort i absolt en segona instància, mort a l'HMS Bellerophon el 1797
	John Smith	Majordom	lleial	Retornat estalvi a Anglaterra, s'uní a Bligh en la segona expedició de l'arbre del pa
	Thomas Hall	Cuiner	lleial	Mort de malaltia tropical (probablement malària) a Java l'11 d'octubre de 1789
	Richard Skinner	Barber	amotinat	Mort en l'enfonsament del Pandora el 29 d'agost del 1791
	William Brown	Auxiliar del botànic	amotinat	Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793
	Robert Lamb	Carnisser	lleial	Morí a la mar en ruta de Java a Ciutat del Cap l'11 d'octubre de 1789
Mariners professionals i mariner (m)	John Adams	Mariner	amotinat	Perdonat el 1825, morí a Pitcairn el 1829; es feia anomenar Alexander Smith
	Thomas Burkitt	Mariner	amotinat	Condemnat i penjat el 29 d'octubre de 1792 a Spithead
	Michael Byrne	Mariner	lleial	Retingut contra la seva voluntat al Bounty, jutjat i absolt
	Thomas Ellison	Mariner	amotinat	Condemnat i penjat el 29 d'octubre de 1792 a Spithead
	Isaac Martin	Mariner	amotinat	Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793
	William McCoy	Mariner	amotinat	Se suïcidà a Pitcairn el 1797 o el 1798
	John Millward	Mariner	amotinat	Condemnat i penjat el 29 d'octubre de 1792 a Spithead
	Matthew Quintal	Mariner	amotinat	Mort per n'Adams i en Jones a Pitcairn el 1799
	John Sumner	Mariner	amotinat	Mort en l'enfonsament del Pandora el 29 d'agost del 1791
	Matthew Thompson	Mariner	amotinat	Mort per tahitians l'abril de 1790, abans del judici i després de matar Charles Churchill
	James Valentine	Mariner (m)		Mort d'escorbut a la mar el 9 d'octubre de 1788 abans del motí

Vegeu també

• Motí a la Bounty

Referències

1. Hough, 1972, p. 122-125.
2. Guttridge, 2006, p. 29-33.
3. Hough, 1972, p. 158-159.
4. Stanley, 2004, p. 288-296.
5. Hough, 1972, p. 161-162.
6. Alexander, 2003, p. 140-141.
7. Bligh, 1792, p. 264.
8. Hough, 1972, p. 215.
9. Hough, 1972, p. 227-229.
10. Alexander, 2003, p. 302.
11. Motí al Bounty, de John Boyne.
12. Dening, p. 8.
13. Bligh, 1792, p. 158–160.
14. Hough, 1972, p. 76–77.

Bibliografia

• Alexander, Caroline. The Bounty. London: Harper Collins, 2003. ISBN 978-0-00-257221-7.
• Barrow, Sir John. The Eventful History of the Mutiny and Piratical Seizure of HMS Bounty: Its Causes and Consequences. London: John Murray, 1831. OCLC 4050135.
• Bligh, William. A Voyage to the South Sea, etc. London: Lords Commissioners of the Admiralty, 1792. OCLC 28790.
• Dening, Greg. Mr Bligh's Bad Language: Passion, Power and Theatre on the Bounty. Cambridge: Cambridge University Press, 1992. ISBN 978-0-521-38370-7.
• Guttridge, Leonard F. Mutiny: A History of Naval Insurrection. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 2006. ISBN 978-1-59114-348-2.
• Hough, Richard. Captain Bligh and Mr Christian: The Men and the Mutiny. London: Hutchinsons, 1972. ISBN 978-0-09-112860-9.
• McKinney, Sam. Bligh!: The Whole Story of the Mutiny Aboard H.M.S. Bounty. Victoria, British Columbia: TouchWood Editions, 1999. ISBN 978-0-920663-64-6.
• Stanley, David. South Pacific. Eighth. Chico, California: Moon Handbooks, 2004. ISBN 978-1-56691-411-6.
• Tagart, Edward. A Memoir of the late Captain Peter Heywood, R.N. with Extracts from his Diaries and Correspondence. London: Effingham Wilson, 1832. OCLC 7541945.
• Wahlroos, Sven. Mutiny and Romance in the South Seas: a Companion to the Bounty Adventure. Topsfield, Massachusetts: Salem House Publishers, 1989. ISBN 978-0-88162-395-6.
• Winfield, Rif. British Warships in the Age of Sail, 1714–1792: Design, Construction, Careers and Fates. Barnsley: Seaforth Publishing, 2007. ISBN 978-1-84415-700-6.
• Dening, Greg. Cambridge University Press. Mr Bligh's Bad Language: Passion, Power and Theater on H. M. Armed Vessel Bounty (en anglès), 1992.