Eduardo Vañó Pastor (Bocairent, 24 de febrer de 1911 - València, 26 de setembre de 1993) va ser un dibuixant d'historietes valencià, adscrit a l'Escola Valenciana de còmic.[1][2] Se li coneix pel seu treball en la sèrie Roberto Alcázar y Pedrín (1940-1976), una de les més populars de la postguerra.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1911  Bocairent (la Vall d'Albaida) |
| Mort | 25 setembre 1993 (81/82 anys) València |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles |
| Activitat | |
| Ocupació | dibuixant |
| Gènere | Caricatura |
| Família | |
| Fills | Eduardo Vañó Ibarra, Vicente Vañó Ibarra |
  | |
Va estudiar en la valenciana Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on va obtenir el títol de professor de dibuix. En iniciar-se la dècada de 1930, va començar a treballar com a il·lustrador de novel·les per lliuraments per a Editorial Valenciana i també en la revista KKO.[3] Després de la guerra, juntament amb el propietari de l'empresa, Juan Baptista Puerto, va crear la sèrie Roberto Alcázar y Pedrín, que es convertiria en un dels títols més reeixits del còmic espanyol de postguerra.
Va col·laborar amb nombrosos guionistes: a més de Puerto, va dibuixar guions de José Jordán Jover, Federico Amorós, Vicente Tortajada i Pedro Quesada, i fins i tot alguns de la seua pròpia autoria.[4] Vañó va dibuixar la totalitat dels 1.219 números que es publicaren de la sèrie. Va dedicar a la sèrie pràcticament tota la seua vida professional, encara que va crear també altres sèries, com Bob Tayler i Carlos Ray, Corazón de Acero, ambdues amb Manuel Gago en 1941, i sobretot Milton el Corsario (1956), del que es va encarregar de dibuixar els 61 primers quadernets.[5][4] Per aquelles dates, era tan cèlebre que Valenciana la va promocionar com a obra d'Eduardo Vañó, el prestigiós dibuixant de Roberto Alcázar.[6] Poc inclinat a les aparicions públiques, en 1991 va renunciar a assistir a l'homenatge que el Saló Internacional del Còmic de Barcelona li va rendir a ell i els seus companys Sanchis i Karpa.[2]
Malgrat el seu èxit, la seua labor va ser posada en dubte per alguns crítics durant la Transició. Antonio Lara va escriure llavors en "El País": "E. Vañó, guionista i dibuixant mediocre, artesà conscienciós i d'una paciència exemplar i insuperable es va limitar a servir uns arquetips que ell no va crear, però que va recollir de l'ambient circumdant, sense la menor força, sense el més menor interès".[7]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
