Eblaïta
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'eblaïta és una llengua semítica extinta, parlada a l'antiga ciutat d'Ebla (a l'actual Síria) en el III mil·lenni abans l'era comuna i documentada gràcies al testimoni d'unes 17.000 tauletes amb textos cuneiformes trobades entre el 1974 i el 1976 a Tell Mardikh. Les primeres d'elles daten del 2400 aC.[1]
| Tipus | llengua i llengua antiga |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | extinta |
| Autòcton de | antiga ciutat d'Ebla |
| Estat | Ebla |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques semític oriental | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xeb |
| Glottolog | ebla1238 |
| IETF | xeb |
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.