From Wikipedia, the free encyclopedia
El Grup EMI (EMI Group) fou una discogràfica del Regne Unit que comprèn al segell EMI Music, amb seu a Brook Green, i a EMI Music Publishing, amb seu en Charing Cross Road, ambdues a Londres. EMI Music havia estat un dels quatre grans segells discogràfics del món, juntament amb Universal Music Group, Sony BMG Music Entertainment, i Warner Music Group.
(en) EMI Records Limited  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci societat de cartera empresa discogràfica empresa privada segell discogràfic | ||||
| Indústria | indústria musical, electrònica de consum, indústria fonogràfica i indústria mediàtica | ||||
| Forma jurídica | empresa de capital obert limitada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 29 març 1928 1931 31 març 1931 1r gener 1973, Londres | ||||
| Data de dissolució o abolició | 2012 | ||||
| Reemplaçat per | Parlophone Records Ltd. | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Treballadors | 15.000 | ||||
| Entitat matriu | Universal Music Group Sony (United Kingdom) (en)  Warner Music Group | ||||
| Propietat de | Vivendi | ||||
| Filial | Norske Gram EMI Records EMI Music Japan Inc. Carl Lindström A.G. Toshiba EMI Ltd. (1973–2007) Pathé Marconi EMI (1986–) Chrysalis Records Ltd. (1988–) Poko Rekords (2001–2009) | ||||
| Propietari de | |||||
| Part de | major (–2012) | ||||
| Lloc web | universalmusic.com… | ||||
 
| |||||
La Electric and Musical Industries Ltd va néixer el març de 1931 de la unió de la Columbia Graphophone Company del Regne Unit i la Gramophone Company.[1] El 1957, per substituir la pèrdua dels seus acords sobre llicències a llarg termini amb RCA Victor Records i Columbia Records (Columbia USA va trencar els seus llaços amb EMI el 1951), EMI va entrar en el mercat americà amb l'adquisició del 96% de les accions de Capitol Records.
La companyia va establir operacions a través de múltiples subsidiàries en diversos llocs de la Commonwealth, inclosos l'Índia, Austràlia i Nova Zelanda. Les filials d'EMI a Austràlia i Nova Zelanda van liderar el mercat de música popular en aquests països des de la dècada de 1920 fins a la dècada de 1960. Altres companyies subsidiàries locals, com la Festival Records, mantenen un relatiu monopoli d'EMI en diferents regions.
Sota la gerència de Sir Joseph Lockwood, entre 1950 i 1970 la companyia va experimentar un gran èxit en el camp de la música popular. Després d'un dramàtic descens del 7% en la quota de mercatbritànic (del 16% al 9%) i l'anunci que EMI havia patit una pèrdua de 260 milions de lliures esterlines el període 2006–2007, EMI va ser adquirida per Terra Firma Capital Partners a l'agost de 2007, que la va comprar per 4.200 milions de lliures. Els plans de reestructuració del director general de Terra Firma Capital Partners passaven per retallar entre 1.500 i 2.000 llocs de treball i per reduir els costos per 200 milions de lliures l'any.
El 12 de novembre de 2011, es va anunciar que EMI vendria les seves operacions de música gravada a a l'antic rival Universal Music Group per 1.200 milions de £ (1.900 milions de dòlars) i les seves operacions de publicació de música a Sony/ATV Music Publishing, per 2.200 milions de dòlars, per complir amb les condicions de desinversió de la Comissió Europea.[2]
Les bandes i artistes que van signar amb EMI i les seves subsidiàries van fer d'EMI la més reeixida i coneguda companyia disquera en el món en aquell moment, amb un repertori d'artistes que inclouen a: The Rolling Stones, Coldplay, The Beatles, Bob Marley, Red Hot Chili Peppers, AC/DC, Queen, ABBA, Michael Jackson, Madonna, Katy Perry, Iron Maiden i David Guetta, entre d'altres. La companyia edità també tres discs de Sau.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
