Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I)

Drusil·la (en llatí Drusilla) va ser filla d'Herodes Agripa I, rei dels jueus, i de Cipros, i germana d'Herodes Agripa II. Era germana d'Herodes II Agripa, Berenice i Mariamne V.^[1]

Drusil·la

Biografia
Naixement	38 dC
Mort	79 dC (40/41 anys)
Causa de mort	erupció del Vesuvi del 79
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Període	Alt Imperi Romà
Altres
Títol	Princesa
Cònjuge	Aziz of Emesa Antoni Fèlix
Fills	Marcus Antonius Agrippa  () Antoni FèlixDrusil·la
Pares	Herodes I Agripa   i Cipros
Germans	Herodes II Agripa Berenice Mariamne V

El seu pare va morir possiblement enverinat l'any 44, quan tenia 6 anys. Havia estat promesa a Epífanes, fill del rei Antíoc IV de Commagena, però el pacte es va trencar quan Epífanes va refusar convertir-se al judaisme com s'havia convingut. Segons Flavi Josep,^[2] quan van matar al seu pare, els habitants grecs de Cesarea i els samaritans de Sebastia van sortir al carrer cantant d'alegria, van assaltar el palau reial i van agafar les estàtues de les tres filles del rei, portant-les a una casa de perdició on van simular diverses violacions.

Llavors es va casar amb Aziz (Asisus o Azizus), rei d'Emesa (cap als anys 42-54), que es va convertir al judaisme. Va ser reina-sacerdotessa d'Emesa. Drusil·la envejava a la seva germana Berenice que tot i que era deu anys més gran, era més bonica. Aviat li va fer el salt a Aziz i es va aparellar amb Antoni Fèlix el procurador de Judea, que la va instigar a abandonar a Aziz; ella ho va fer i es va casar amb Fèlix, que no va acceptar la circumcisió ni convertir-se al judaisme. Va ser Drusil·la la que va renunciar a la seva religió. D'aquest matrimoni va néixer un fill, Agripa, que va morir a l'erupció del Vesuvi l'any 79, la que va destruir Pompeia.^[3]

Tàcit parla de la dona de Fèlix de nom Drusil·la, però diu que era neta de Cleòpatra i Marc Antoni (per tant seria filla de Juba de Mauritània i Cleòpatra Selene, ja que els altres descendents són tots coneguts), i aleshores o bé va ser un error de Tàcit o Fèlix s'hauria casat dues vegades amb dues Drusil·les (Suetoni l'esmenta com Felix trium reginarum maritum, és a dir "marit de tres reines").^[4]

Referències

1. Hadas-Lebel, Mireille. Rome, la Judée et les Juifs. París: Picard, 2009, p. 89. ISBN 9782708408425.
2. Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XX, 7, 1-2
3. Flavi Josep. Antiguitats judaiques,XX, 6
4. Smallwood, E.M. The Jews Under Roman Rule from Pompey to Diocletian. Boston: Leiden Brill, 2001, p. 273. ISBN 9780391041554.