Dogon

Els dogon són un grup ètnic que viu a la regió de l'altiplà central de Mali.^[1] Els dogon són molt coneguts per la seva mitologia, les seves danses de màscares, l'escultura en fusta i la seva arquitectura. Al segle xx, hi va haver grans canvis en l'organització social, la cultura material i les creences dels dogon, en part pel motiu que són el principal atractiu turístic de Mali.

Poble dogon

Dogon

Tipus	ètnia
Població total	de 400.000 a 800.000
Llengua	Llengües Dogon
Religió	Animisme i Islam
Geografia
Originari de	regió de Mopti (Mali)
Estat	Mali i Burkina Faso
Regions amb poblacions significatives
Mali, Burkina Faso

La majoria dels dogon practica una religió animista, amb l'esperit ancestral Nommo, amb festivals i mitologia en què l'estrella Sírius té un paper important. Una minoria significant practica l'islam i alguns el cristianisme.

Històricament, els poblats dogon es van establir a la zona de Bandiagara a conseqüència de la negativa dels dogon a convertir-se a l'islam fa un miler d'anys.^[2] La inseguretat derivada d'aquesta negativa va fer que construïssin els seus pobles en llocs inaccessibles, entre parets de penya-segats que es poguessin defensar. L'altre factor n'era l'accés a l'aigua, ja que el riu Níger hi resta a prop.

Escultura dogon entre els segles xvii i xviii

L'art dogon és principalment l'escultura. Està basada en ideals i valors religiosos. Les escultures no estan fetes per a ser vistes en públic i normalment queden amagades dins de santuaris.