Dniprò

Dniprò (ucraïnès: Дніпро́) és una ciutat d'Ucraïna situada a la vora del riu del mateix nom, Dniprò, capital de la província de Dnipropetrovsk. Pel que fa a la seva superfície, es tracta de la tercera ciutat del país i és un important centre comercial, industrial i econòmic d'Ucraïna. Té un gran desenvolupament tecnològic al sector de la metal·lúrgia i la construcció de maquinària. També és coneguda com el principal centre aeronàutic del país. La seva població se situa entorn d'1,1 milions d'habitants.^[1][2][3]

Aquest article tracta sobre la ciutat. Vegeu-ne altres significats a «Riu Dniprò».

Dniprò

Дніпро (uk)
Bandera Escut d'armes
Epònim	Dniéper
Localització
48° 28′ 03″ N, 35° 02′ 24″ E
Estat	Ucraïna
Óblast	província de Dnipropetrovsk
Raion	raion de Dniprò
Capital de	Dnipro urban hromada (en) (2020–)
Conté la subdivisió	Chechelivskyi District (en) Industrialnyi District (en) Novokodatskyi Raion (en) Nyzhnodniprovskyi District (en) Samarskyi District (en) Shevchenkivskyi Raion (en) Tsentralnyi District (en) districte de Soborn
Població humana
Població	968.502 (2022) (2.391,36 hab./km²)
Idioma oficial	ucraïnès
Geografia
Superfície	405 km²
Banyat per	Dniéper
Altitud	155 m
Limita amb	Dnipro Raion (en)
Dades històriques
Creació	1776
Esdeveniment clau atacs amb míssils de Dniprò de 2022–2023 1918 Yekaterinoslav Bolshevik Uprising (en)
Organització política
• Cap de govern	Borys Filatov (en) (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	49000
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0562
Identificador KOATUU	1210100000
Altres
Agermanament amb	Vílnius (1998–) Žilina (2003–) Kutaissi (2007–) Lublin (2017–)
Lloc web	dniprorada.gov.ua

Entrada al parc Taràs Xevtxenko de la ciutat de Dnipró.

Es troba a la part oriental d'Ucraïna, a 391 km (243 milles)^[4] al sud-est de la capital ucraïnesa Kíev al riu Dnièper, d'on deriva el seu nom en llengua ucraïnesa (Dnipro). Dnipro és el centre administratiu de la província de Dnipropetrovsk. Acull l'administració de la hromada urbana de Dnipro.^[5]

L'evidència arqueològica suggereix que el lloc de la ciutat actual va ser poblat per comunitats cosaques almenys des de 1524. Ekaterinoslav ("glòria de Caterina")^[6] va ser establert per decret de l'emperadriu russa Caterina la Gran el 1787 com a centre administratiu de Novorossiya. Des de finals del segle xix, la ciutat va atreure capital estranger i una mà d'obra internacional multiètnica que explotava el mineral de ferro de Kryvbas i el carbó de Donbas.

Les fortificacions militars que existeixen actualment a la ciutat daten de mitjan segle xvi. Els estudis sobre la fundació de la ciutat han estat subjectes a consideracions polítiques i disputes.^[7][8] El 1976, perquè el bicentenari de la ciutat coincideixi amb el 70è aniversari del naixement del líder del partit soviètic i fill natiu de la regió, Leonid Brezhnev, la data de la fundació de la ciutat es va traslladar de la visita de l'emperadriu russa Caterina II el 1787, fins al 1776.^[9]

Després de la independència d'Ucraïna, els historiadors locals van començar a promoure la idea d'una ciutat sorgida al segle XVII dels assentaments cosacs, un enfocament destinat a promoure la identitat ucraïnesa de la ciutat.^[10][11] Van citar el cronista dels cosacs de Zaporozhian, Dmytro Yavornytsky, la Història de la ciutat d'Ekaterinoslav completada el 1940 va ser autoritzada per a la seva publicació només el 1989, l'època de Glasnost.^[12][13]

Fills il·lustres

• Iúlia Timoixenko, primera ministra d'Ucraïna
• Helena Blavatsky, escriptora i ocultista.^[14]
• Moses Schönfinkel, matemàtic jueu
• Gregor Piatigorsky, violoncel·lista
• Leonid Kógan, violinista
• Mihails Zemļinskis, futbolista i polític letó
• Samuel Belov (1884-1954), violinista resident als Estats Units
• Alik Gershon (1980), Gran Mestre d'escacs israelià

Referències

1. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en rus). [Consulta: 27 juliol 2019].
2. Ukrcensus.gov.ua — City Arxivat 9 January 2006 a Wayback Machine. URL accessed on 8 March 2007
3. «Official statistics, 01.08.2012 (Ukrainian)». Dneprstat.gov.ua. Arxivat de l'original el 25 octubre 2014. [Consulta: 28 novembre 2014].
4. «Coordinates + Total Distance». [Consulta: 16 agost 2015].
5. «Днепровская городская громада» (en russian). Портал об'єднаних громад України.
6. Cybriwsky, Roman. Along Ukraine's River: A Social and Environmental History of the Dnipro. Central European University Press, 2018, p. 61. ISBN 9789633862049.
7. Repan, Oleh. «Memory Politics in Dnipropetrovsk, 1991–2015» (en anglès americà), 30-01-2022. [Consulta: 7 agost 2022].
8. Riding the currents, The Ukrainian Week (18 August 2017)
9. Riding the currents, The Ukrainian Week (18 August 2017)
10. Portnov, Andrii and Tetiana Portnova (2015), "The 'Imperial' and the 'Cossack' in the Semiotics of Ekaterinoslav-Dnipropetrovsk:The Controversies of the Foundation Myth", in Urban Semiotics: The City as a Cultural Historical Phenomenon, Igo Pilshchikov ed., Tallinin, TLU Press, pp. 223–245, ISBN 9789985588079
11. Repan, Oleh. «Memory Politics in Dnipropetrovsk, 1991–2015» (en anglès americà), 30-01-2022. [Consulta: 7 agost 2022].
12. "Літописець Запорозької Січі – Минуло 150 років від дня народження Дмитра Яворницького", Ukraina Moloda, November 2011, (ucraïnès)
13. Portnov, Andrii and Tetiana Portnova (2015), "The 'Imperial' and the 'Cossack' in the Semiotics of Ekaterinoslav-Dnipropetrovsk:The Controversies of the Foundation Myth", in Urban Semiotics: The City as a Cultural Historical Phenomenon, Igo Pilshchikov ed., Tallinin, TLU Press, pp. 223–245, ISBN 9789985588079
14.   «Blavatsky, Helena Petrovna». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 4. 11a ed, 1911.