Remove ads
cases reials de França, d’Espanya, de les Dues Sicílies i la ducal de Parma From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó. Els membres d'aquesta dinastia foren principalment reis de França (1589-1792, 1814-1830), del Regne de les Dues Sicílies (1735-1860) i del Ducat de Parma (1731-1860), entre altres títols que ostentaren. També van ser i encara ho és la casa regnant a Espanya (1700-1868, 1874-1931, 1975~) i la del Gran Ducat de Luxemburg (des de 1964).[1] Tanmateix l'únic monarca avui dia que té com a primer cognom el de Borbó és Felip VI d'Espanya.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | dinastia | ||||
Història | |||||
Creació | 1272 | ||||
Fundador | Robert de França i de Provença | ||||
Governança corporativa | |||||
Format per | |||||
Part de | Dinastia Capet | ||||
Dinastia d'arrel capeta, la casa de Borbó té els seus orígens al segle x, a la senyoria de Borbó. El llinatge va anar prenent protagonisme a la cort francesa i, al segle xiv, el rei Carles IV va crear el ducat de Borbó, bressol de les branques Montpensier i Vendôme. La darrera va accedir a les corones navarresa i francesa en la persona d'Enric IV;[2] el 1594 es converteix en rei de França, quan ja era rei de Navarra. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'ací la frase "París ben bé val una missa".[3] El llinatge Vendôme va regnar a França durant els segles xvii i xviii fins a la Revolució Francesa, durant la qual es va guillotinar Lluís XVI. Més tard, entre 1814 i 1834 van regnar Lluís XVIII i Carles X de França, fins a l'abdicació d'aquest en Lluís Felip I, de la branca Borbó-Orleans. Aquesta darrera branca continua reclamant la corona francesa.[2]
Van regnar i encara avui continuen regnant a Espanya. El primer monarca va ser Felip V, membre de la branca Borbó-Anjou, escollit el 1700[2] i confirmat en acabar la Guerra de Successió Espanyola, amb els Decrets de Nova Planta.[4] La dinastia es va succeir malgrat les vicissituds polítiques dels segles XIX i XX, com la Primera i la Segona República i el Franquisme. La darrera restauració es va produir el 1975 en la figura de Joan Carles I,[2] qui després de 39 anys va abdicar en el seu fill Felip VI d'Espanya, l'any 2014.[5] La branca espanyola dels Borbons va accedir a altres corones. A les de Nàpols i Sicília el 1734 gràcies a la influència d'Isabel Farnese, on es va mantenir fins a 1860. També va originar la branca carlina al segle xix, iniciada per Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII, mort sense successió masculina el 1833, que va donar lloc a les guerres carlines.
La majoria de branques o dinasties, tot i que tenen el mateix cognom i descendir d'un mateix avantpassat, realment no formen una única família, en el sentit restringit de la paraula, car sempre han tingut una personalitat pròpia i independent cadascuna d'elles (llevat de la casa ducal de Parma, que depenia en alguns aspectes de la d'Espanya). La voluntat de denominar a les diferents dinasties com una única casa era per raons i interessos polítics i estratègics, sobretot a partir de l'entronització de la família en el tron espanyol i els Pactes de Família o també arran de la caiguda de la monarquia a França.[1]
Des d'aleshores, el títol de Rei de Navarra és revertit a la Corona francesa.
|
Instauració de la Primera República Francesa.
Instauració de la Segona República Francesa.
Actualment existeix una reclamació sobre el tron de França (vegeu llista de pretendents al tron de França).
Entre 1700 i 1705, Felip d'Anjou fou de forma efectiva el sobirà dels regnes de la Corona d'Aragó, a més de la Corona de Castella. Arran de la Guerra de Successió i la victòria de Felip el 1714 es promulguen els Decrets de Nova Planta als diferents territoris de la Corona d'Aragó, que queda unificada a les lleis i institucions castellanes. Els títols propis, com els de rei d'Aragó o comte de Barcelona, quedaren com alguns dels molts títols hereditaris del rei d'Espanya.
Ocupació napoleònica. Els Borbons mantenen el títol de rei catòlic durant l'exili a França.
Revolució de 1868. Instauració de la Dinastia Savoia i poc després de la Primera República Espanyola.
Segona República Espanyola i posteriorment la Dictadura Franquista
La seva successió al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inicià la Guerra de Successió. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V renuncià als regnes de Nàpols i Sicília. Els territoris serien ocupats de nou pels espanyols el 1735.
El 1860, el regne és conquerit per Garibaldi i unificat al Regne d'Itàlia
Després de la Guerra de Successió Espanyola, pel tractat d'Utrecht es perd el Regne de Sardenya que passarà als Habsburg austríacs.
En ascendir al tron espanyol, el ducat és revertit a la Corona francesa.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.