Del bell'idolo mio

Del bell'idolo mio (HWV 104) és un cantata escrita per Georg Friedrich Händel entre el 1707 i el 1709; en aquell temps estava a Roma al servei de la família Ruspoli com a mestre de capella. És una cantata profana dramàtica escrita per a soprano. Altres catàlegs de música de Händel referencien l'obra com a HG l,48 (no apareix, però, en el catàleg HHA).^[1]

Del bell'idolo mio

Forma musical	obra de composició musical
Compositor	Georg Friedrich Händel
Gènere	cantata

Context històric

La factura del copista de la cantata per a Ruspoli té data del 31 d'agost de 1709; en canvi, no hi ha cap prova que demostri que Händel fos a Roma en aquell moment.^[1] Hi ha alguns aspectes del manuscrit que relacionen la cantata amb d'altres obres que van ser escrites en la primavera del 1707.

Estructura

La cantata descriu la recerca del cantant, quan viatja pel món dels morts per salvar l'ànima de la seva estimada Nice. L'obra és orquestrada per a soprano solista i clavicèmbal (amb algunes poques indicacions per al baix continu). La cantata conté tres aparellaments de recitatiu i ària. Una execució habitual de la cantata dura uns onze minuts.

La cantata consta de sis moviments:

Núm.	Tipus	Tonalitat	Mètrica	Temps	Compassos	Text
1	Recitatiu	Si menor	4/4		14	Del bell'idolo mio quest'e la fragil sua terrena salma. Per rintracciar quell'alma scenderò d'Acheronte al tenebroso lago; quell'adorato imago mi sarà cinosura in fra gl'abissi. Corri, corri a morir, misero amante, che la mortal sentenza io già la fluminai, e già la scrissi.
2	Ària	Sol menor	4/4	Andante	35	Formidabil gondoliero, io ti bramo, approda alla riva. Nel varcare il temuto sentiero un certo diletto mi nasce nel petto, che l'ama ravviva.
3	Recitatiu		4/4		4	Ma se non la rinvengo là nello stigio regno, misero, oh! che farò?
4	Ària	Sol menor	4/4	Adagio	22	Piangerò, ma le mie lacrime saran simboli di fè. Quando piange un'alma forte, sol nel regno della morte, si lusinga aver mercè.
5	Recitatiu		4/4		6	Frà quell'orride soglie, tutto festante, si raggira il piede olocausto d'amor, e della fede.
6	Ària[2]	Si♭ major	3/8		44	Su rendetemi colei, consolata un infelice, cari numi, amati dei, voglio Nice. Tanto tregua al duol interno! Dalle fiamme dell'inferno sorgerò nova fenice. Voglio Nice.

El nombre de les compassos són els que apareixen en el manuscrit; no es tenen en compte les indicacions de repetició. Les dades s'han agafat del volum 50, de l'edició Händel-Gesellschaft.

Notes

1. Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 790.
2. Dues seccions (compassos 16 i 28) contenen signes de repetició.

Enllaços externs

• Del bell'idolo mio: Partitura lliure a l'IMSLP.