La Declaració Universal dels Drets Lingüístics va ser aprovada a Barcelona durant la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, celebrada del 6 al 9 de juny de 1996 per iniciativa del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN; va comptar amb el suport moral i tècnic de la Unesco, la participació de 66 organitzacions no governamentals (ONG), 41 centres PEN i 41 experts internacionals en jurisprudència lingüística. L'objecte principal de la Declaració és promoure els drets lingüístics, especialment llengües amenaçades.
| Tipus | declaració  |
|---|---|
| Ubicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Creació | 1996 |
| Text complet | Text complet |
El text de la Declaració va ser presentat davant el representant del Director General de la UNESCO; considera la diversitat lingüística i cultural existent al món i rebutja l'homogeneïtzació cultural forçada, defineix el concepte de llengua pròpia d'un territori, reconeix drets lingüístics individuals (dret a ser reconegut membre d'una comunitat lingüística, dret a l'ús públic i privat d'una llengua…) i drets lingüístics col·lectius (dret a disposar de serveis culturals, dret a la presència equitativa de la llengua i la cultura en els mitjans de comunicació…).
Estructura i continguts de la Declaració
La declaració consta d'un text preliminar, un preàmbul i 52 articles, dividits en tres Títols (un de preliminar i dos més):
- Títol preliminar: Precisions conceptuals (estableix definicions i conceptes; comunitat lingüística, grup lingüístic, relació d'integració…)
- Títol primer: Principis generals (dret de les comunitats lingüístiques a organitzar-se, a preservar i promoure el seu sistema lingüístic; igualtat de les comunitats lingüístiques en drets…)
- Títol segon: Règim lingüístic general (dividit en 5 seccions):
- Secció I: Administració pública i òrgans oficials
- Secció II: Educació
- Secció III: Onomàstica
- Secció IV: Mitjans de comunicació i noves tecnologies
- Secció V: Cultura
- Secció VI: Àmbit socioeconòmic
Comitè de seguiment
Paral·lelament, es va crear el Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, formada per Josep-Maria Terricabras i Nogueras (PEN Club) com a president, Edixa Montiel (Consell Mundial de Pobles Indígenes) com a vicepresident, i Aureli Argemí i Roca (CIEMEN) com a secretari general. També en formen part com a vocals Anthony Fleischer (South African PEN Centre), Gisbert Jänicke (Finish PEN Centre), Aloysia G. Moguil (The Kadazandusun Language Foundation), Ignace Sanwidi (Maison de la UNESCO Burundi), György Szépe (Linguapax) i Piripi Walker (Maori Language Commission).
La comissió té com a finalitat preparar una Convenció Internacional de les Nacions Unides amb la finalitat de reforçar el pes moral de la Declaració amb les adhesions expressades, recollir noves idees i aportacions, i unir esforços per assolir una pau lingüística mundial justa i duradora, basada en el coneixement i reconeixement dels drets lingüístics. Forma part de l'Observatori de la Llengua Catalana.
Vegeu també
- Any Internacional dels Idiomes (2008).
- Carta Internacional de Drets Humans
- Drets lingüístics
- Primer i Segon Protocols Facultatius del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics
Enllaços externs
- Declaració Universal dels Drets Lingüístics (en català i altres llengües)
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
