pel·lícula espanyola del 1967 From Wikipedia, the free encyclopedia
Días de viejo color és una pel·lícula espanyola de 1967, ópera prima de Pedro Olea Retolaza amb guió d'Antonio Giménez-Rico i música de Carmelo Bernaola. Com totes les pel·lícules de l'època, va patir els efectes de la censura.[1][2]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Pedro Olea Retolaza |
Protagonistes | Cristina Galbó Andrés Resino Gonzalo Cañas José Manuel Gorospe Josefina Serratosa Gela Geisler Luis Eduardo Aute Massiel |
Guió | Antonio Giménez-Rico |
Música | Carmelo Bernaola |
Fotografia | Manuel Rojas |
Muntatge | José Antonio Rojo |
Productora | Mota Films |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 1967 |
Durada | 77 minuts |
Idioma original | (castellà) |
Rodatge | Aranjuez, Benalmádena, Madrid, Marbella i Torremolinos |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica i cinema romàntic |
Lloc de la narració | Torremolinos |
Durant la setmana santa de 1967 tres joves estudiants de Madrid, Luis, Juan i Miguel, marxen de vacances a Torremolinos a la recerca de sol, platja i noies. El contacte amb un ambient nou els dona l'oportunitat d'experimentar noves sensacions, i també de conèixer l'amor.
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1967 | Millor música | Carmelo Bernaola | Guanyador |
1967 | Premi Antonio Barbero | Pedro Olea | Guanyador |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.