Culpabilitat (emoció)

La culpabilitat o el remordiment és el sentiment negatiu que té una persona que pensa que ha actuat malament. És una sensació subjectiva, ja que pot correspondre o no^[1] a una infracció de la llei o les normes ètiques acceptades, depèn dels propis valors, del que es considera bo o no. Els sociòlegs afirmen que es basa en la por al càstig i el desig de tenir bona fama pública, per la qual cosa un individu que ha transgredit una norma preveu una possible sanció social, en forma de menyspreu o retret. Seria, per tant, un mecanisme d'alerta^[2] de l'autoestima, que veu el perill de perdre l'afecte dels altres. Segons Sigmund Freud, és el superjo o consciència la part de la ment que activa aquest mecanisme. Moltes cultures tenen mecanismes d'expiació per alleujar el sentiment, com la reparació a la víctima, el càstig o penitència i la confessió. Físicament s'explica per l'existència de neurones mirall, que permet empatitzar amb els resultats negatius de la pròpia acció i en viure les seves conseqüències desagradables experimentar dolor. Es considera que una persona que no té sentiment de culpabilitat quan obra malament és un psicòpata o pateix un trastorn sever de la personalitat.

Escultura d'Edwin Roscoe Mullins al Jardí Botànic de Glasgow que representa Caín sentint-se culpable per haver assassinat Abel.

Referències

1. Karabaic, Claudia. ¿Qué es el sentimiento de Culpa?. Arxivat 2012-01-24 a Wayback Machine.
2. Serret Taixà, Jordi. (2010). La culpa: Quan jo sóc l'altre. De la responsabilitat a l'exigència. Arxivat 2011-06-25 a Wayback Machine.

Bibliografia

• Klein, Melanie. (1948). Sobre la teoría de la ansiedad y la culpa.
• Bucay, Jorge. (2006). De la autoestima al egoismo. (1ª ed.). Buenos Aires:Oceano. ISBN 970-651-421-X
• Jaramillo, Javier. El sentimiento de culpa, el súper yo y la pulsión de muerte. Arxivat 2018-12-11 a Wayback Machine. Revista Colombiana de Psicologia.

Vegeu també

• Cultures de la vergonya i cultures de la culpa

Viccionari