en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap From Wikipedia, the free encyclopedia
La creu d'Ènnec Aritza (també anomenada senyal antich del rey Daragó, armes antigues d'Aragó o creu d'Aïnsa)[1] és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap. Actualment constitueix el segon quarter de l'escut de l'Aragó, la descripció i l'ús del qual està regulat per la "Llei sobre l'ús de la Bandera i Escut d'Aragó" (Ley 2/1984, de 16 de abril; B.O.A. n.o 5, de 18 de abril de 1984) en l'article 4rt:[nota 1][2] Aquest escut es documenta per primera vegada l'any 1344 en les Ordinacions de Casa i Cort que manà redactar Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós" i pretenia representar el senyal heràldic de l'antic casal d'Aragó de la dinastia Ximena des d'Ènnec Aritza.[1] Els seus antecedents preheràldics es remunten al segle x al regne de Pamplona i aparagueren al regne d'Aragó durant el regnat de Sanç I (1063-1094), rei d'Aragó i Pamplona.
 Creu d'Ènnec Aritza | |
|---|---|
 Creu d'Ènnec Aritza | |
| Detalls | |
| Tipus | Creus heràldiques i escut d'armes  |
| Altres detalls | |
| Estat | Espanya |
L'antecedent preheràldic d'aquest escut és el signum regis (senyal reial) del rei Ramir I d'Aragó (1000-1063). El signum regis era un senyal propi i identificatiu que feia les funcions de firma en els documents. Ramir I d'Aragó era fill del rei de Pamplona Sanç III de Navarra i es convertí en el primer rei d'Aragó l'any 1035, quan heretà del seu pare el comtat d'Aragó, aconseguint després el Comtat de Ribagorça i Sobrarbe per crear el regne d'Aragó; pertanyia per tant, a la dinastia Ximena, una dinastia navarresa que governà el regne de Pamplona i tenia com a antecessor a Ènnec Aritza. El símbol de la creu patent amb el braç inferior apuntat apareix en diverses monedes i en la simbologia pròpia d'aquesta dinastia navarresa.
| Ramon Berenguer I (el Vell) | Ramir Sanxes | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer II (el Cap d'Estopes) | Sanç I d'Aragó i Pamplona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer III (el Gran) | Ramir II d'Aragó (el Monjo) | Alfons I d'Aragó i Pamplona (el Batallador) | Pere I d'Aragó i Pamplona (el d'Osca) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|  |  | | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer IV (el Sant) | Peronella I d'Aragó | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alfons II d'Aragó (el Cast) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'escut de la creu és documentat per primera vegada l'any 1344 en les Ordinacions de Casa i Cort que manà redactar el rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós". Historiadors aragonesos contemporànis com Alberto Montaner Frutos, Guillermo Fatás Cabeza, Guillermo Redondo Veintemillas i Rafael Conde y Delgado de Molina donen la hipòtesi que l'escut en fou creat a mitjans del segle xiv[1] pel mateix rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós". Per contra, un altre historiador aragonès contemporani, Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, dona la hipòtesi que la creu no era només un símbol pre-heràldic, sinó que efectivament corresponia a l'escut dels reis d'Aragó des dels temps de Ramir I d'Aragó, i que la seva firma, el Signum Regis, seria un fidel reflex del seu escut d'armes reial.[3]
La dinastia navarresa del regne d'Aragó continuà governant el regne d'Aragó i l'any 1137, la reina Peronella d'Aragó es casà amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El segle xiv, ço és uns 200 anys després d'aquest matrimoni, el rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"" creia que la Senyera Reial dels Quatre Pals era originària dels comtes de Barcelona.[4] Historiadors aragonesos contemporànis com Alberto Montaner Frutos i Rafael Conde y Delgado de Molina donen la hipòtesi que Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós", buscant un símbol que representés a la dinastia Ximena per poder plasmar gràficament la seva doble ascendència i legitimitat, escollí el signum regis de Ramir I d'Aragó, el primer rei d'Aragó,[4][1] anomenant-lo "senyal antich Darago".[5] D'aquesta manera el rei tingué dos emblemes, un per la dignitat de ser descendent dels antics reis d'Aragó de la dinastia Ximena, i l'altre dinàstic, que ell adjudicava als comtes de la dinastia Barcelonina.[4] Per la seva part, l'historiador aragonès Ignacio de Torres-Solanot y García de Buestelo coincideix que fou el rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"" qui l'adoptà, però matisa que l'adoptà perquè efectivament era l'escut d'armes dels antics reis aragonesos de la dinastia Ximena.
| Garcia Ximénez de Sobrarbe | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Guifré I de Barcelona (el Pilós) | Ènnec Aritza de Pamplona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer I de Barcelona (el Vell) | Ramir Sanxes d'Aragó | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer II de Barcelona (el Cap d'Estopes) | Sanç I d'Aragó i Pamplona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer III de Barcelona (el Gran) | Ramir II d'Aragó (el Monjo) | Alfons I d'Aragó i Pamplona (el Batallador) | Pere I d'Aragó i Pamplona (el d'Osca) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|  | | | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer IV de Barcelona (el Sant) | Peronella I d'Aragó | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alfons II d'Aragó (el Cast) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Creu d'Ènnec Aritza figura en el segon quarter de l'Escut de l'Aragó, i també és l'emblema de la Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa.
Al Reial Monestir de Sant Joan de la Penya, prop de Jaca, hi ha enterrats diversos reis d'Aragó. El segle xviii, el rei Carles III de Castella i manà construir un Panteó Reial on es representessin els símbols de la Història d'Aragó, figurant-hi la creu d'Enneco Ariesta.
La Creu d'Ènnec Aritza també figura en el blasonament de l'escut del Regne Valencià i està regulat per l'article 6 del títol III (de l'emblema) de la llei número 8 del Govern Valencià sobre la Regulació de símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització. Fa així:
L'emblema de la Generalitat Valenciana és constituït per l'heràldica del rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós", representativa de l'històric Regne de València, tal com tot seguit es blasona:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
