Cranc xinès

El cranc xinès^[1] (en xinès:|大|閘|蟹 'dà zhá xiè') (Eriocheir sinensis) és una espècie de crustaci decàpode de l'infraordre Brachyura.^[2]

Cranc xinès

Eriocheir sinensis
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Crustacea
Classe	Malacostraca
Ordre	Decapoda
Infraordre	Brachyura
Família	Varunidae
Gènere	Eriocheir
Espècie	Eriocheir sinensis H. Milne-Edwards, 1853

És natiu dels estuaris de l'est d'Àsia des de Corea a la província xinesa de Fujian. Ha estat introduït a Europa i Amèrica del Nord, probablement, en part, mitjançant l'aigua de llast de l'interior dels bucs. És una espècie invasora de mida mitjana que fa galeries a la terra.^[3][4][5]

Descripció i ecologia

La seva característica principal distintiva és el fet de tenir taques denses de pèls en les seves pinces. El cos del cranc fa més o menys un pam d'ample. És comestible i considerat una delícia en la gastronomia xinesa de Shanghai.

Aquest cranc passa la major part de la seva vida en aigües dolces, però torna al mar per a criar. Als quatre o cinc anys migra aigües avall dels rius i arriba a la seva maduresa sexual als estuaris. Pon els ous en aigües salobroses i els crancs joves es desplacen riu amunt per completar el seu cicle vital.^[5]

Espècie invasora

Ha estat introduït a Europa i Amèrica del Nord, probablement, en part, mitjançant l'aigua de llast de l'interior dels bucs. És una espècie invasora de mida mitjana que fa galeries a la terra.^[3][4][5]

Fa la competència a les espècies de cranc autòctones d'Europa i Amèrica del Nord i els forats que fan danyen les infraestructures, com per exemple, embussant les canonades, destruint les canals de regadiu, etc.^[6][7] És a la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa.^[8]

Els crancs d'aquest gènere actuen com vector del paràsit pulmonar Paragonimus westermani. A Alemanya l'impacte econòmic d'aquest cranc s'ha avaluat en uns 80 milions d'euros. A Espanya ja s'ha trobat a Vigo, prop del Parc Nacional de Doñana i, especialment, al port de Sevilla. Segons l'Institut Cavanilles encara no s'ha detectat als rius del País Valencià.^[3]

Referències

1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 1r octubre 2021].
2. «WoRMS - World Register of Marine Species - Eriocheir sinensis H. Milne Edwards, 1853» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2021].
3. UV «Científicos españoles estudian las rutas migratorias del cangrejo invasor chino» (en castellà). Notícies CSIC, 09-01-2012.
4. «Chinese mitten crab». The Washington Sea Grant Program, 29-03-2000. Arxivat de l'original el 2007-05-26. [Consulta: 11 gener 2012].
5. Stephen Gollasch. «Ecology of Eriocheir sinensis», 03-03-2006. Arxivat de l'original el 2016-03-13. [Consulta: 11 gener 2012].
6. «Exotic crabs in waterway invasion». BBC News, 08-02-2006.
7. Elizabeth Williamson & David A. Fahrenthold «Discovery of second invasive mitten crab raises worries». Washington Post, 08-08-2006.
8. «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.

Enllaços externs

• Species Profile – Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis) Arxivat 2016-12-23 a Wayback Machine., National Invasive Species Information Center, United States National Agricultural Library