From Wikipedia, the free encyclopedia
En microeconomia les corbes d'indiferència (també anomenades corbes de preferència) són combinacions de béns, representades com a conjunts de punts a l'espai, per als quals la satisfacció d'un consumidor és idèntica. Això vol dir que per a tots els punts pertanyents a una mateixa corba, el consumidor no té preferència sobre una combinació o una altra. La satisfacció del consumidor es caracteritza mitjançant la funció d'utilitat, on les variables són les quantitats de cada bé, representades pel valor sobre cada eix.[1]
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Les preferències del consumidor li permeten escollir entre diferents cistelles de consum. Si s'ofereix a un consumidor dues cistelles diferents, triarà la que satisfà millor els seus gustos. Si totes dues satisfan els seus gustos en la mateixa mesura, es diu que el consumidor és «indiferent» entre les dues cistelles. Hi ha discrepàncies entre autors sobre si la continuïtat, la derivabilitat i la convexitat d'aquestes corbes estan garantides i això té fortes implicacions en la discussió sobre l'existència o no de punts d'equilibri. Des d'un punt de vista matemàtic la discussió implica l'axioma de l'elecció.[2]
La representació gràfica més habitual presenta dos béns alternatius X i Y (Figura 1), entre els quals el consumidor pot triar. Els punts de cada corba representen les combinacions de béns X i Y que proporcionen la mateixa utilitat al consumidor.
La teoria de les corbes d'indiferència va ser desenvolupada per Francis Edgeworth en el seu llibre Mathematical Psychics: an Essay on the Application of Mathematics to the Moral Sciences, 1881,[3] Vilfredo Pareto les va dibuixar per primera vegada en el seu llibre "Manuale di economia politica con una introduzione alla scienza sociale", 1906.[4] La teoria es deriva de la teoria de la utilitat ordinal, on es pressuposa que els individus poden classificar qualsevol combinació de béns per ordre de preferència, sent l'origen d'aquesta els treballs de William Stanley Jevons.
Cada combinació de béns ofereix un determinat nivell d'utilitat, per la qual cosa passen corbes d'indiferència per tots els punts del pla. Les corbes d'indiferència són així similars a les corbes de nivell d'un mapa, que representen línies de la mateixa altitud. Hi ha infinites corbes d'indiferència en un pla.[5]
La representació gràfica que mostra el conjunt de corbes d'indiferència per a un consumidor s'anomena mapa d'indiferència. Els punts que mostren nivells d'utilitat diferents estan associats amb diferents corbes d'indiferència. Una corba d'indiferència descriu les preferències personals, per tant, pot variar entre individus. El mapa d'indiferència mostra així les preferències del consumidor ordenades, el salt d'una corba a un altre comporta un salt en la utilitat de l'individu.
Les corbes d'indiferència representen les preferències del consumidor i de forma genèrica se'n poden treure conclusions que són traslladables a les propietats de les corbes d'indiferència, són per tant les regles o propietats que regeixen l'ordenació del mapa de corbes d'indiferència d'un individu. La teoria del consumidor es basa en preferències regulars dels consumidors perquè els equilibris enunciats siguin vàlids, per tant les preferències i per tant les corbes d'indiferència han de complir una sèrie de requisits per estudiar l'equilibri del consumidor:
Les corbes d'indiferència juntament amb el pressupost que disposa el consumidor per gastar (recta de balanç) són els elements fonamentals per determinar el punt d'equilibri d'un consumidor i deduir-ne la corba de demanda, definida com el conjunt de punts que potencialment poden ésser d'equilibri. Perquè les conclusions assolides en l'equilibri del consumidor siguin correctes, cal que les preferències dels consumidors siguin regulars i per tant les corbes d'indiferència compleixin les restriccions exigides pel model (continuïtat, derivabilitat, convexitat, utilitat marginal decreixent en ambdós béns, no substituïbilitat perfecta, entre d'altres).[8][9]
A la figura 1, el consumidor preferirà I₃ en comptes de I₂, i també preferirà I₂ millor que I1, però no informa on es col·locarà el consumidor dins de la corba. El pendent d'una corba d'indiferència (en valor absolut), conegut pels economistes com a relació marginal de substitució, mesura la relació en què el consumidor està disposat a substituir un bé per l'altre. Per a la majoria dels béns, la relació marginal de substitució no és constant, així que les corbes d'indiferència són corbes. Les corbes són convexes a l'origen, mostrant l'efecte substitució negatiu.
Si els béns són béns substitutius perfectes, les corbes d'indiferències són rectes paral·leles, amb un pendent constant. La relació marginal de substitució serà constant al llarg de tota la corba. Un exemple de funció d'utilitat que està associat amb les corbes d'indiferència com aquestes podria ser: .
Si els béns són perfectament complementaris, les corbes d'indiferència tindran forma de "L". Un exemple típic de béns complementaris perfectes seria sabates del peu esquerre i sabates del peu dret. A un consumidor li és indiferent que s'incrementi el nombre de sabates del peu dret mentre no ho facin també les sabates del peu esquerre. La característica més important d'aquests béns és que el consumidor prefereix consumir-los en proporcions fixes. Un exemple de funció com el descrit seria: .
Les diverses formes de les corbes impliquen respostes diferents a un canvi en preu com mostra l'anàlisi de la demanda dins de la teoria del consumidor.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.