Constància de Bretanya

Constància de Bretagne, de vegades esmentada com a Constança de Bretanya (vers 1161 - Nantes, setembre 1201), filla de Conan IV de Bretanya i de Margarida de Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland, príncep d'Escòcia, comte de Northumberland i de Huntingdon, va ser duquessa de Bretanya a partir de 1166 i comtessa de Richmond a partir de 1171.

Constància de Bretanya

Nom original	(fr) Constance de Bretagne
Biografia
Naixement	12 juny 1161 (Gregorià) Bretanya (França)
Mort	5 setembre 1201 (40 anys) Nantes (França)
Causa de mort	trastorn puerperal
Sepultura	Abbaye de Notre-Dame de Villeneuve-lez-Nantes (Le Bignon, Loire-Atlantique, France) (en)
Duquessa de Bretanya
1166 – 1201
← Conan IV Artur I →
Juntament amb	Geoffroi II de Bretanya (1181 - 1186) Artur I de Bretanya (1196-1201) Guiu de Thouars (1199-1201)
Comtessa de Richmond
1171 – 1201
← Conan IV Artur I →
Juntament amb	Geoffroi II de Bretanya (1183 - 1186) Artur I de Bretanya (1196-1201) Guiu de Thouars (1199-1201)
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	feudatària
Altres
Títol	Duc de Bretanya Duquessa
Família	Penthièvre
Cònjuge	Guiu de Thouars (1199 (Gregorià)–) Geoffroi II de Bretanya (1181 (Gregorià)–) Ranulf de Blondeville
Fills	Matilda de Bretanya  () Geoffroi II de Bretanya Elionor de Bretanya  () Geoffroi II de Bretanya Artur I de Bretanya  () Geoffroi II de Bretanya Alix de Thouars  () Guiu de Thouars Catherine de Thouars  () Guiu de Thouars Margaret of Thouars  () Guiu de Thouars
Pares	Conan IV de Bretanya Margarida de Huntingdon
Germans	Henry de Bohun, 1st Earl of Hereford
Llista Comte de Richmond 20 febrer 1171 – 5 setembre 1201 (mort en el càrrec) ← Conan IV de Bretanya – Artur I de Bretanya → Duc de Bretanya 31 juliol 1166 – 5 setembre 1201 (mort en el càrrec) ← Conan IV de Bretanya – Artur I de Bretanya → Juntament amb: Geoffroi II de Bretanya, Artur I de Bretanya, Guiu de Thouars

Biografia

Constància fou l'hereva del tron de Bretanya. Era la filla de Conan IV de Bretanya i de Margarida de Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland i germana dels reis d'Escòcia Malcom IV i Guillem el Lleó.

El 1166, el seu pare va abdicar al seu favor i va esdevenir duquessa de Bretanya, mentre que la realitat del poder fou en mans d'Enric II d'Anglaterra. En tant que espòs de Constància, Jofré o Geoffroi Plantagenet, fill del rei Enric II d'Anglaterra, fou proclamat duc de Bretanya amb el nom de Geoffroi o Jofré II de Bretanya el 1181, però va morir prematurament a causa de ferides rebudes en el transcurs d'un torneig organitzat el 19 d'agost de 1186 a París pel rei de França, Felip II.

Després de la mort del seu primer marit, Constància va exercir realment el poder a Bretanya, fins i tot després que es casés de nou amb Ranulf de Blondeville, comte de Chester i vescomte d'Avranches, que Enric II d'Anglaterra li havia imposat.

El 1196, va fer reconèixer al seu fill Artur, de només vuit anys, com a duc, per una assemblea general de l'aristocràcia. En reacció a aquest esdeveniment, que contrarestava els seus propòsits, Ricard Cor de Lleó la va fer segrestar pel seu propi marit i va estar empresonada a Pontorson o a Teillay. Una vegada alliberada, va fer anul·lar el seu matrimoni amb Ranulf i es va casar de nou amb Guiu de Thouars.

Va morir a Nantes entre l'1 i el 4 de setembre de 1201. El 24 de novembre de 1225 fou enterrada a l'abadia de Notre-dame de Villeneuve, situada al Sorinières, al sud de Nantes, de la qual havia ordenat la fundació l'any de la seva mort.

Matrimonis i descendència

Es va casar de manera successiva:

• En un primer matrimoni amb Jofré II el 1181, del qual va tenir tres fills.:

1. Alienor (o Elionora), nascuda vers 1182-1184, a qui mantingueren empresonada primer Joan sense Terra i després Enric III d'Anglaterra, de 1202 fins al 10 d'agost de 1241, data de la seva mort a Bristol.
2. Matilda, (1185?-1189?)
3. Artur (1187 - 1203), que succei a la seva mare com a duc

• El 1189, Constància es va casar amb Ranulf de Blondeville, comte de Chester, vescomte d'Avranches i de Bayeux. La separació de cossos i béns va tenir lloc el 1199.
• La duquessa es va casar en terceres noces el 1199 amb Guiu de Thouars. D'aquesta unió naixeren dues filles:

1. Alix de Thouars (Alícia, Azilis o Aelis) (1200 - 1221), futura esposa de Pere I Mauclerc
2. Caterina de Thouars (1201 - 1237/40), que es va casar amb Andreu III de Vitri.
3. Margarita de Thouars (1201 - 1216/20), que es va casar amb Jofré I de Rohan.^[1]

Referències

1. Segons els historiadores Morice, Taillandiers, Roujoux i La Borderie, i Medieval Lands, Margarida fou la filla de Constància i de Guiu de Thouars.

Bibliografia

• André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale XIe-XIIIe siècle; Rennes, Ouest-France Université, 1987 ISBN 2727200122 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.
• (anglès) The Charters of Duchess Constance of Brittany and her Family (1171-1221), editat per Judith Everard i Michael Jones; Woodbridge, the Boydell Press, 1999 ("Col·lecció per primer cop de les actes de la duquessa Constància (1171-1201), la seva mare Margarida d'Escòcia, els tres marits de Constància, i els tres fills. L'estudi no tracta només de la Bretanya, sinó també dels dominis dels bretons a Anglaterra, de l'Honor de Richmond, i dels comtats d'Anjou, Maine i Turena. Les cartes donen llum sobre el poder polític de les dones governants") ISBN 0-85115-751-3
• Michael Jones, «La vie familiale de la duchesse Constance : le témoignage des chartes», a Bretagne et pays celtiques, langues, histoire, civilisation. Mélanges offerts à la mémoire de Léon Fleuriot (1923-1987), dirigit per Gwennolé Le Menn et J.-Y. Le Moing; Saint-Brieuc, Skol & P.U. Rennes, 1992, pàgs. 349-360.
• Y. Hillon, «La Bretagne et la rivalité Capétiens-Plantagenêt : un exemple - la duchesse Constance (1186-1202)», a Annales de Bretagne, volum 92, 1985, pàgs. 111-144.