Conjunt arqueològic dels dòlmens d'Antequera

Jaciment arqueològic a Antequera From Wikipedia, the free encyclopedia

Conjunt arqueològic dels dòlmens d'Antequeramap

El Conjunt arqueològic dels dòlmens d'Antequera és un Bé cultural en sèrie format per tres monuments culturals (dolmen de Menga, dolmen de Viera i dolmen de El Romeral)[1] i dos monuments naturals (la Peña de los Enamorados i la muntanya del Torcal de Antequera)[2] situats en el municipi d'Antequera, a la província de Màlaga. La institució cultural responsable de la seva tutela és el Conjunt Arqueològic Dòlmens d'Antequera. El conjunt fou declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2016, com a primer conjunt megalític de l'Europa continental.[3]

Dades ràpides Tipus, Localització ...
Conjunt arqueològic dels dòlmens d'Antequera
(es) Conjunto dolménico de Antequera
Thumb
Tipusjaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativaAntequera (Província de Màlaga)
Thumb
 37° 01′ 24″ N, 4° 32′ 53″ O
Format per
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 2.446,3 ha
zona tampó: 10.787,7 ha
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural   Europa-Amèrica del Nord
Data2016 (40a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv)
Identificador1501
Bé d'interès cultural
Data18 febrer 2009
IdentificadorRI-55-0000900
Bé d'interès cultural
Data6 abril 1931
IdentificadorRI-55-0000900
Bé d'interès cultural
Data26 juliol 1923
IdentificadorRI-55-0000900
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
The Manga Dolmen and The Viera Dolmen (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data2016 (40a Sessió)
Identificador1501-001

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Dolmen de El Romeral
Data2016 (40a Sessió)
Identificador1501-002
Bé d'interès cultural
Dolmen de El Romeral
Data18 febrer 2009
IdentificadorRI-55-0000900-00000
Bé d'interès cultural
Dolmen de El Romeral
Data4 juny 1931
IdentificadorRI-55-0000900-00000
Bé d'interès cultural
Dolmen de El Romeral
Data6 abril 1931
IdentificadorRI-55-0000900-00000
Bé d'interès cultural
Dolmen de El Romeral
Data26 juliol 1923
IdentificadorRI-55-0000900-00000

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Peña de los Enamorados
Data2016 (40a Sessió)
Identificador1501-003

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Torcal de Antequera
Data2016 (40a Sessió)
Identificador1501-004
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador 555588800
Àrea protegida Natura 2000
Identificador ES0000032

Bé d'interès cultural
Cerro Marimacho
Data18 febrer 2009

Bé d'interès cultural
Dolmen de Viera
Data18 febrer 2009
IdentificadorRI-51-0000254
Bé d'interès cultural
Dolmen de Viera
Data6 abril 1931
IdentificadorRI-51-0000254
Bé d'interès cultural
Dolmen de Viera
Data26 juliol 1923
IdentificadorRI-51-0000254
Bé d'interès cultural
Dolmen de Viera
Data12 juliol 1923
IdentificadorRI-51-0000254

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Dolmen de Menga
Data2016 (40a Sessió)
Bé d'interès cultural
Dolmen de Menga
Data18 febrer 2009
IdentificadorRI-51-0000253
Bé d'interès cultural
Dolmen de Menga
Data6 abril 1931
IdentificadorRI-51-0000253
Bé d'interès cultural
Dolmen de Menga
Data26 juliol 1923
IdentificadorRI-51-0000253
Bé d'interès cultural
Dolmen de Menga
Data12 juliol 1923
IdentificadorRI-51-0000253

Bé d'interès cultural
Villa romana de Antequera
Data18 febrer 2009
Tanca

Valor universal excepcional

Perquè un bé sigui declarat Patrimoni de la Humanitat ha de demostrar que conté un valor universal excepcional, és a dir, que té una importància extraordinària que transcendeix les fronteres nacionals i és d'interès per a les generacions actuals i futures de la humanitat.

La UNESCO exigeix la justificació d'almenys un dels sis criteris marcats per al patrimoni cultural per la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural (1972) per demostrar el valor universal excepcional del bé. La proposta dels dòlmens de Antequera es basa en un d'ells (i), i el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics en el seu informe definitiu n'incorpora dos més (iii, iv).[4]

  • Criteri (i): «representar una obra mestra de l'enginy creador humà»

El dolmen de Menga representa una obra mestra de l'arquitectura puntellada megalítica (tradició atlàntica), única per les enormes dimensions que porten al límit constructiu la tipologia de sepulcre de corredor, incorporant una solució inèdita de pilars intermedis; d'igual manera, el dolmen d'El Romeral complementa el catàleg de construccions megalítiques amb una solució bovada per aproximació de filades a base de maçoneria (tradició mediterrània).[4]

  • Criteri (iii): «aportar un testimoniatge únic, o almenys excepcional, sobre una tradició cultural o una civilització viva o desapareguda»

Tant el dolmen de Menga com el d'El Romeral presenten orientacions anòmales, com posa de manifest el professor Michael Hoskin quan constata que el 99,99% dels dòlmens de l'arc mediterrani tenen una orientació de tipus celeste, és a dir, vinculada a la sortida del sol a l'alba dels equinoccis (com el dolmen de Viera). No obstant això, Menga s'orienta al perfil antropomorf de la Peña de los Enamorados, i concretament a l'abric del Matacabras, on s'han localitzat pintures rupestres.[5] Per la seva banda, El Romeral s'orienta a la serra del Torcal, on està la cova del Toro (orientació terrestre) i al migdia del sol en el solstici d'hivern (orientació celeste). A més, en aquest eix Menga-La Peña està situat El Romeral. D'aquesta manera, els dòlmens d'Antequera construeixen un paisatge megalític únic per la singular relació intrínseca que estableixen amb els elements naturals.[4]

  • Criteri (iv): «ser un exemple eminentment representatiu d'un tipus de construcció o de conjunt arquitectònic o tecnològic, o de paisatge que il·lustri un o diversos períodes significatius de la història humana».

Els tres monuments megalítics són reflex d'una etapa de la història de la humanitat en la qual es van construir els primers monuments cerimonials a l'Europa occidental, segons les dues grans tradicions constructives del megalitisme (llinda i volta per aproximació de filades). Es tracta d'una proposta original en la llista del Patrimoni Mundial, ja que no es un bé mixt, en què als valors culturals d'uns béns se'n sumarien els naturals dels altres, sinó d'una integració conscient i d'estret diàleg entre l'arquitectura megalítica i el paisatge. Es produeix un fenomen de «monumentalització paisatgística» pel qual les fites naturals adquireixen el valor de monuments mentre que les construccions es presenten sota l'aparença de paisatge natural.[4]

Finalment, l'autenticitat dels megàlits està contrastada quan nombrosos investigadors coincideixen en l'adscripció al neolític de Menga (arquitectura puntellada) i al calcolític del Romeral (arquitectura arcada per aproximació de filades); i la integritat també queda demostrada en mantenir tots els seus elements constitutius en bones condicions de conservació.

Antecedents

  • 1986: visita del director general de la UNESCO, Amadou-Mahtar M'Bow, al conjunt dolmènic a invitació del director general de Béns Culturals, Bartolomé Ruiz González.
  • 1997: es redacta la primera proposta de declaració del Conjunt Arqueològic Dòlmens de Antequera.

Cronologia de la candidatura

Referències

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.