estat d'Àfrica From Wikipedia, the free encyclopedia
La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per a diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el segon estat més gran de l'Àfrica. Limita al nord amb la República Centreafricana i el Sudan del Sud, a l'est amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània; al sud amb Zàmbia i Angola i a l'oest amb l'oceà Atlàntic, l'enclavament de Cabinda (Angola) i la República del Congo. La capital n'és Kinshasa.
 |
«Zaire» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Zaire (desambiguació)». |
République démocratique du Congo (fr)  | |||||
| |||||
| Tipus | estat sobirà i país | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Justice – Paix – Travail» «Justice – Peace – Work» «Справедливост - мир - труд» «Cyfiawnder - Heddwch - Gwaith» | ||||
| Símbol oficial | Ocapi | ||||
| Epònim | Riu Congo | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Kinshasa | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 105.789.731 (2023) (45,12 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Congolès, congolesa | ||||
| Idioma oficial | francès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 2.344.858 km² | ||||
| Aigua | 3,3 % | ||||
| Banyat per | oceà Atlàntic | ||||
| Punt més alt | Mont Stanley (5.109 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Atlàntic (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 30 juny 1960: República del Congo | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república | ||||
| Òrgan executiu | Govern de la República Democràtica del Congo | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament de la República Democràtica del Congo , | ||||
| • President | Félix Tshisekedi (2019–) | ||||
| • Primer Ministre | Sylvestre Ilunga Ilukamba (2019–) | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 55.350.968.593 $ (2021) | ||||
| Moneda | franc congolès | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .cd | ||||
| Prefix telefònic | +243 | ||||
| Telèfon d'emergències | 113, 114 i 118 | ||||
| Codi país | CD | ||||
Una de les ètnies que habiten el Congo és la dels caçadors i recol·lectors dels pigmeus, que conviuen amb altres ètnies agrícoles i ramaderes que hi van arribar posteriorment, com els bantus, que els van desplaçar parcialment.
Des de 1885 fins a 1908, aquest territori fou propietat privada del rei Leopold II de Bèlgica, sota el nom d'Estat Independent del Congo (del francès État Indépendant du Congo) i capitalitat a Boma. Durant aquest període, va patir una explotació i un saqueig sistemàtic dels seus recursos naturals, especialment de l'ivori i el cautxú. L'any 1908, el rei el va cedir a Bèlgica.
Ja com a colònia belga, amb capitalitat a Léopoldville (nom rebut en honor del rei), aquest territori fou conegut com a Congo Belga. Durant l'època de dominació belga i sobretot durant l'establiment de l'Estat Lliure del Congo, propietat del rei Leopold II de Bèlgica, la població aborigen va ser explotada a les mines de diamants i a les plantacions de cautxú, en unes condicions pràcticament esclavistes que incloïen pràctiques com les amputacions de la mà. Durant aquest període van morir entre 5 i 15 milions de congolesos, segons estima Adam Hochschid en el seu llibre El fantasma del rei Leopold.[1] A més, els belgues no permetien l'accés a la població originària a l'ensenyament superior, com a part d'una política per mantenir la dependència a la metròpoli.
El 30 de juny de 1960 l'estat assolí la independència amb el nom de República del Congo. El dia 1 d'agost de 1964 va canviar de nom a República Democràtica del Congo[2][3] perquè no coincidís amb el del seu veí de l'oest, la República del Congo (antiga colònia francesa independitzada el 1960). Per diferenciar-los, es feia sovint referència a la capital, de manera que l'estat occidental era Congo-Brazzaville i l'oriental, Congo-Leopoldville.
Un dels líders que havia aconseguit la independència, Patrice Lumumba, en va esdevenir primer ministre i Joseph Kasa-Vubu, president. Amb la proclamació de la independència, es va iniciar un període convuls marcat per lluites internes pel poder, revoltes i intents de cop d'estat. En un d'aquests enfrontaments, Lumumba fou assassinat. Però cap rebel·lió tingué èxit fins que els governs dels EUA i Bèlgica van orquestrar un cop d'estat que va acabar amb l'arribada al poder de Joseph-Désiré Mobutu. La implicació de la CIA va ser destapada pel senador americà Frank Church, uns anys més tard.[4] Amb Mobutu, el Congo va viure diverses dècades immers en una dictadura que permetia que les empreses occidentals controlessin el comerç amb les valuoses matèries primeres del país, en el que es pot considerar una forma d'espoli.
Com a política cultural, Mobutu va voler «africanitzar» l'estat. Va començar rebatejant-se com a Mobutu Sese Seko; i l'any 1966, la capital, Leopoldville, va passar a dir-se Kinshasa. És per això que l'estat també era conegut com a Congo-Kinshasa.
Fidel a aquest procés d'«africanització», l'any 1971 Mobutu va canviar el nom de l'estat a Zaire, denominació que es va mantenir fins a la caiguda del seu règim, l'any 1997. Amb el col·lapse de l'URSS, els Estats Units van deixar de donar suport a Mobutu, ja que no el consideraven necessari en la guerra freda. Això feu que a principis dels 90, el país entrés en una profunda crisi que Mobutu va intentar superar reformant l'estat amb propostes oberturistes. En realitat, però, tot fou un maquillatge superficial i el país es va continuar degradant. La situació va desembocar en una revolta que va culminar amb Laurent-Désiré Kabila proclamant la República Democràtica del Congo el maig del 1997.
Els aliats de Kabila, però, li van girar ben aviat l'esquena i van aixecar-se contra el règim l'agost de 1998, amb el suport de Ruanda i Uganda. Tropes de Zimbàbue, Angola, Namíbia, el Txad i el Sudan van intervenir per defensar Kabila, i es va iniciar una guerra civil cruenta i devastadora: la Segona guerra del Congo, també anomenada Guerra Mundial africana, el conflicte amb més morts en tot el món des del final de la Segona Guerra Mundial. Es va declarar un alto el foc el 10 de juliol de 1999, encara que el conflicte va continuar. Kabila fou assassinat el gener del 2001, i el seu fill, Joseph Kabila, va succeir-lo. El nou president va negociar un final per a la guerra, i va signar l'Acord de Pretòria el 2002, un fràgil acord de pau, que no va suposar un clar final de la violència.
El conflicte de Kivu va començar l'any 2004 a l'est del Congo com un conflicte armat entre els militars de la República Democràtica del Congo (FARDC) i el grup de Poder hutu Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Rwanda (FDLR) a la República Democràtica del Congo. A grans trets ha consistit en tres fases, la tercera de les quals és un conflicte en curs. Abans del març de 2009, el principal grup combatent contra les FARDC era el Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP). Després del cessament de les hostilitats entre aquestes dues forces, les forces rebels tutsis, abans sota el comandament de Laurent Nkunda, es van convertir en l'oposició dominant a les forces governamentals.
L'any 2005 es va aprovar una nova constitució que, entre altres novetats, reformava la divisió provincial de l'estat.
El 30 de juliol del 2006 es van celebrar les primeres eleccions lliures i multipartidistes des de la independència. Joseph Kabila va obtenir el 45% de vots de la primera volta, i el seu principal rival, l'exvicepresident Jean-Pierre Bemba, un 20%. Aquests resultats provocaren enfrontaments entre els partidaris dels dos candidats, que van deixar 16 morts. Kabila fou finalment elegit president en la segona volta, disputada el 29 d'octubre. El 2011 Kabila fou reelegit president.[5]
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
La convulsa història recent d'aquesta nació africana no ha permès la consolidació d'un sistema polític plenament democràtic, ja que els conflictes armats i dictadures han dominat el panorama des de la independència en la dècada del 1960. No obstant això, un cop finalitzada la Segona Guerra del Congo s'hi han realitzat grans esforços per estabilitzar i dotar el malmès estat d'un sistema polític democràtic estable.
Com a part dels acords de Lusaka i del tractat de Pretòria, l'any 2005 s'hi va promulgar una nova constitució, en què es reorganitzava en gran manera el sistema públic i l'administració de l'estat. Les províncies van passar de 10 a 25, es va establir un Parlament bicameral (integrat pel Senat i l'Assemblea Nacional) i una estructura embrionària d'un nou poder judicial. Totes les provisions d'aquest text legal consideren diversos terminis per a l'establiment d'aquests òrgans, i s'estima que el procés conclourà vers 2020.
Després de dècades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha viscut a mitjans de la dècada del 2000 els primers comicis de la seva història: les eleccions que van aprovar la nova constitució del país (2005). Més tard s'escolliren el president i els membres de l'Assemblea Nacional (2006), els governadors de les províncies i els membres del Senat (2007).
El president és Félix Tshisekedi, des del 25 de gener de 2019 en succeir a Joseph Kabila.
.jpg)
Des de la independència de l'estat, la República Democràtica del Congo estava tradicionalment dividida en deu províncies, que històricament havien estat focus de secessionisme, donada l'escassa força del govern de Kinshasa a l'hora de mantenir el control en tot el país. Així, per exemple, en la dècada de 1960 l'estat de Katanga va proclamar la independència, encara que això es revertí ben aviat. La constitució de 2005 va establir un canvi en l'organització territorial del Congo, creà 26 províncies que en reemplaçaven les 10 històriques.
| Nova província | Capital | Antiga província | |
|---|---|---|---|
| 1 | Kinshasa | Kinshasa | Sense canvis |
| 2 | Kongo central | Matadi | Baix Congo |
| 3 | Kwango | Kenge | Bandundu |
| 4 | Kwilu | Kikwit | Bandundu |
| 5 | Mai-Ndombe | Inongo | Bandundu |
| 6 | Kasaï | Luebo | Kasai Occidental |
| 7 | Lulua | Kananga | Kasai Occidental |
| 8 | Kasaï Oriental | Mbuji-Mayi | Kasai Oriental |
| 9 | Lomami | Kabinda | Kasai Oriental |
| 10 | Sankuru | Lodja | Kasai Oriental |
| 11 | Maniema | Kindu | Sense canvis |
| 12 | Kivu Sud | Bukavu | Sense canvis |
| 13 | Kivu Nord | Goma | Sense canvis |
| 14 | Ituri | Bunia | Oriental |
| 15 | Alt Uele | Isiro | Oriental |
| 16 | Tshopo | Kisangani | Oriental |
| 17 | Baix Uele | Buta | Oriental |
| 18 | Ubangi Nord | Gbadolite | Equador |
| 19 | Mongala | Lisala | Equador |
| 20 | Ubangi Sud | Gemena | Equador |
| 21 | Equador | Mbandaka | Equador |
| 22 | Tshuapa | Boende | Equador |
| 23 | Tanganyika | Kalemie | Katanga |
| 24 | Alt Lomami | Kamina | Katanga |
| 25 | Lualaba | Kolwezi | Katanga |
| 26 | Alt Katanga | Lubumbashi | Katanga |
La vegetació de la República Democràtica del Congo, sobretot en la selva pluvial, és extremadament rica i diversificada.
Els arbres de cautxú de diverses espècies i la palmera d'oli en són plantes autòctones, així com el cafè i el cotó.
Entre els arbres fruiters figuren el bananer i el cocoter.
També hi són nombrosos els arbres de fustes nobles, amb una gran varietat d'espècies com el banús, caoba, iroko, eucaliptus i el pi.[6]
La vida animal també és abundant i variada, amb importants poblacions d'espècies en perill d'extinció, com els goril·les.
Entre els grans mamífers destaquen els elefants, lleons, lleopards, ximpanzés, girafes, hipopòtams, zebres i búfals.
Els rèptils són nombrosos, entre els quals cal comptar les serps pitó i els cocodrils.
Entre les variades i abundants espècies d'ocells cal esmentar els papagais, els pelicans, els flamencs, els cucuts i els bernats pescaires.
Són nombrosos els insectes, sobretot les formigues, els tèrmits i els mosquits, com el mosquit anòfel, amfitrió del paràsit de la malària. Un altre insecte portador de malalties infeccioses, que es troba sobretot a les zones de terres baixes, és la mosca tse-tse, que propaga la malaltia del son.
.jpg)
El cristianisme és la religió majoritària a la República Democràtica del Congo, seguit per prop del 80% de la població. La República Democràtica del Congo és l'única nació africana que ocupa un lloc en la llista dels 10 països amb més catòlics del món, s'estima que en té 31.210.000, els quals representen el 47,3% de la població total d'aquest país i el 2,9% del total mundial. Els protestants arriben al 20% i els kimbanguistes al 10%. El kimbanguisme va ser vist com una amenaça per al règim colonial i va ser prohibit pels belgues. El kimbanguisme, oficialment «l'Església de Crist a la Terra pel profeta Simon Kimbangu», ara té al voltant de tres milions de membres,[7] principalment entre els bakongo del Baix Congo i Kinsasa.
La major concentració de cristians després de William Branham està a la República Democràtica del Congo, on s'estima que hi ha fins a 2.000.000 de seguidors (abril de 2009). 62 de les denominacions protestants al país estan federades en el marc de l'Església de Crist al Congo o CCC. Sovint és simplement referida com «l'Església Protestant», ja que abasta més del 20% de la població.
La República Democràtica del Congo conté una enorme diversitat cultural, reflex dels centenars d'ètnies i de les diferents formes de viure al país, des de la desembocadura del riu Congo a la costa, passant per la selva i la sabana al centre, a les molt densament poblades muntanyes a l'est. Des del segle xix, les formes de vida tradicional han sofert canvis a causa del colonialisme, la lluita per la independència, la dictadura de Mobutu i més recentment la Primera Guerra del Congo i la Segona Guerra del Congo. Malgrat els conflictes, els usos i costums de la cultura del Congo han aconseguit mantenir la seva identitat. Els 60 milions d'habitants viuen pràcticament en un entorn rural. El 30% dels que viuen a les àrees urbanes s'han obert més a la influència occidental.
El sistema d'educació a la República Democràtica del Congo es regeix per tres ministeris: el Ministère de l'Enseignement Primaire, Secondaire et Professionnel (MEPSP), el Ministère de l'enseignement Supérieur et Universitaire i el Ministeri d'Afers Socials (MAS). El sistema educatiu a la República Democràtica del Congo és similar al de Bèlgica. El 2002 hi havia més de 19.000 escoles primàries al servei de 160.000 alumnes, i 8.000 escoles secundàries al servei de 110.000 alumnes.
No obstant això, l'educació primària a la República Democràtica del Congo no és ni obligatòria ni gratuïta, ni universal, i molts nens no van a escola perquè sos pares no poden pagar els honoraris de la inscripció. De manera habitual s'espera que els pares abonin els salaris dels mestres. El 1998, l'any més recent de què es disposa de dades, la taxa bruta de matriculació primària va ser del 50%. Els coeficients bruts de matriculació es basen en el nombre d'alumnes matriculats oficialment a l'escola primària i, per tant, no reflecteixen necessàriament l'assistència a l'escola real. El 2000 el 65% de nens d'edats entre 10 i 14 anys assistien a escola. Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 milions de nens del país no reben educació.[8]
Durant algunes èpoques i corrents ideològics s'ha promogut els vestits Abacost enlloc dels vestits occidentals a l'hora de presentar-se en societat i actes públics. Va tenir un significat anticolonial.
L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda de grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la meitat de la dècada de 1980. Els dos conflictes recents (la Primera Guerra del Congo i la Segona Guerra del Congo), que van començar el 1996, han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, n'han incrementat el deute extern i han suposat la mort per la guerra, la fam i les malalties, de 3,8 milions de persones.
Durant els últims anys, la República Democràtica del Congo va ser el segon estat més pobre del continent africà, amb un PIB per capita de 300 $.[9] Però, en l'Informe sobre Desenvolupament Humà de l'ONU publicat el 2011/, lamentablement ha passat a ocupar l'últim lloc: s'ha convertit així en el país més pobre del món, l'últim en l'IDH (Índex de Desenvolupament Humà).
La incertesa causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. Tot i això, hi ha un projecte actual (2015) per ajudar a la malnutrició del país conegut com a INSPIRATION, el qual consisteix en cultivar espirulina degut al seu alt valor nutricional. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics tals com l'inestable marc legal, la corrupció, la inflació i l'absència d'obertura al govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de 2002 amb el replegament de les forces invasores. Un elevat nombre de missions de l'FMI i del Banc Mundial s'han reunit amb el govern per ajudar a desenvolupar un pla econòmic coherent i el president Joseph Kabila ha començat a implementar-hi reformes. Molta de la seva economia recau en activitats que queden fora de les dades del PNB oficial.
S'ha calculat que es parlen vora 242 llengües a la República Democràtica del Congo. De totes aquestes, només quatre tenen estat de llengua nacional: el kikongo, el lingala, el tshiluba i el suahili.
El lingala va ser establert com a llengua oficial de l'exèrcit sota la dictadura de Mobutu, però des que l'exèrcit es va rebel·lar també s'usa el suahili a l'oest.
El francès és la llengua oficial de l'estat. Es vol implementar com un idioma neutral entre els grups ètnics i per facilitar la seva comunicació. També són llengües nacionals el koongo, el lingala, el luba-kasai i el congo swahili.
Durant el període colonial belga, les quatre llengües nacionals van ser ensenyades a les escoles primàries, cosa que va fer de l'estat un dels pocs a tenir literatura en la seva llengua local durant l'ocupació europea a l'Àfrica.
El SIL International ha enumerat 215 llengües pròpies de la República Democràtica del Congo, de les quals una és extinta:[10]
A part, també hi ha la llengua extinta:
A més a més, a la República Democràtica del Congo també es parla: boguru, fanagalo, grec i llengües de l'Índia.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg)
