Misl

En general, es coneix amb el nom de Misl als estats sobirans de la Confederació Sikh,^[1][2] que va existir durant el segle xviii a la regió del Panjab, al subcontinent indi, després del col·lapse de l'Imperi Mogol. Els misls van formar una mancomunitat (commonwealth) que va ser descrita, per part d'Antoine Polier, com una "república aristocràtica".^[3] Tot i que els diferents misls disposaven d'un poder desigual, i cada un d'ells intentava expandir el seu territori i accedir als recursos a expenses dels altres, actuaven conjuntament en relació als altres estats.^[4] Celebraven reunions bianuals entre ells, sempre al Sarbat Khalsa d'Amritsar.^[4]

ਸਿੱਖ ਮਿਸਲ
Misl sikh

← ← ← 1716 – 1799 →
Bandera
Himne nacional: Deg Tegh Fateh
Informació
Capital	Amritsar
Idioma oficial	Panjabi
Període històric
Mort de Banda Singh Bahadur	1716
Ranjit Singh uneix als misls amb l'Imperi sikh	1799
Política
Forma de govern	República aristocràtica
Membre de	Índia, Pakistan

Història

Amb l'objectiu de superar les persecucions de Xa Jahan i d'altres dirigents mogols, alguns dels darrers gurus sikhs van establir unes forces armades per combatre l'Imperi Mogol i certs senyors de la guerra hindús^[5] en el marc de les primeres guerres entre mogols i sikhs. Banda Singh Bahadur va mantenir la resistència sikh contra l'Imperi mogol fins que fou derrotat en la batalla de Gurdas Nangal. Durant bastants anys, els sikh trobaven refugi a les jungles i als peus de l'Himàlaia, fins que finalment es van organitzar en escamots militars coneguts com a jathas.

Llista de Misls

Llista de Misls

Rf	Nom	Clan fundador	Capital	Líders destacats	Força en cavalleria regular (1780)[6][7]	Territori cap al 1759[8]	Àrea corresponent actual
1.	Misl de Phulkian	Sidhu Jat	Patiala Nabha Jind	Phul Singh Sidhu, Ala Singh and Amar Singhu	5,000	Barnala, Bathinda, Sangrur	Patiala, Nabha, Jind, Kaithal, Barnala, Bathinda, Sangrur
2.	Misl d'Ahluwalia	Kalal[9]	Kapurthala	Jassa Singh Ahluwalia	10,000	Nurmahal, Talwandi, Phagwara, Kana Dhillon.	Districte de Jalandhar, districte de Kapurthala
3.	Misl de Bhangi	Dhillon Jat[10]	Amritsar	Bhuma Singh Dhillon, Hari Singh Dhillon, Mai Bhago	10,000	Tarn Taran, Lahore	Districte de Tarn Taran, Lahore
4.	Misl de Kanheya	Sandhu Jat[11]	Sohian	Jai Singh Sandhu	8,000	Ajnala, Gurdaspur, Dera Baba Nanak, Kalanaur, Pathankot, Sujanpur, Hansi, Hisar	Districte de Gurdaspur, districte de Pathankot, districte d'Hisar
5.	Misl de Ramgarhia	Tarkhan	Sri Hargobindpur	Jassa Singh Ramgarhia, Jodh Singh Ramgarhia, Tara Singh Ramgarhia and Mangal Singh Ramgarhia	5,000	Batala, Mukerian, Ghoman, etc.	Districte d'Hoshiarpur, districte de Gurdaspur
6.	Misl de Singhpuria	Jat[12]	Jalandhar	Nawab Kapur Singh	5,000	Singhpura, Amritsar, Sheikhupura etc.	Distrcte d'Amritsar, Districte de Sheikhupura (Pakistan)
7.	Misl de Singh Krora[note 1]	Jat[14]	Shamchaurasi, Hariana, etc.	Karora Singh and Baghel Singh	10,000	Districte de Gurdaspur, Hoshiarpur, Hariana	Districte de Gurdaspur, Districte d'Hoshiarpur
8.	Misl de Nishanwalia	Shergill Jat i, posteriorment, liderat per Hayer Jat	Ambala, Shahbad Markanda	Dasaundha Singh	2,000	Shahbad Markanda, Ambala, Ropar and Sri Anandpur Sahib	Distrcte d'Ambala, Districte de Ropar, àrea actual de Chandigarh, Districte de Yamuna Nagar, Shahbad Markanda i Ismailabad (a l'actual districte de Kurukshetra)
9.	Misl de Sukerchakia	Rajput[15][16][17]	Gujranwala	Maharaja Ranjit Singh i Duleep Singh	15,000	Qila Didar Singh, Qila Mihan Singh, Qila Sura Singh, Ferozewala, Eminabad, Kalaske, Mogalchak.	Imperi sikh de Ranjit Singh en el seu punt àlgid
10.	Misl de Dallewalia	Rathore Rajput	Rahon	Gulab Singh Rathore, Tara Singh, Man Singh,[18]	9,000 [18]	Ludhiana district, Jalandhar district	Nakodar, Badala, Rahon, Phillaur, Ludhiana etc.
11.	Misl de Nakai	Sandhu Jat[19]	Chunian	Hira Singh Sandhu[20]	7,000	Baherwal, Khem Karan, Khudian, Gogera, Depalpur, Okara, Pakistan etc.	Districte d'Okara (Pakistan)
12.	Misl de Shaheedan	Sandhu Jat[21]	Shahzadpur	Baba Deep Singh	5,000	Talwandi Sabo, Northern Ambala.	Districte de Bathinda, districte de Panchkula

Exèrcit

Confederació sikh (1707–1799)

Misl de Phulkian · Misl d'Ahluwalia · Misl de Bhangi · Misl de Kanheya · Misl de Ramgarhia · Misl de Singhpuria · Misl de Panjgarhia · Misl de Nishanwalia · Misl de Sukerchakia · Misl de Dallewalia · Misl de Nakai · Misl de Shaheedan

Cada misl es componia de soldats, la lleialtat dels quals es trobava en el líder del misl. Un misl podia està compost per des d'un centenar d'homes fins a desenes de milers de soldats. Cada soldat era lliure d'unir-se a qualsevol misl segons la seva elecció, a més de ser lliure de cancel·lar la seva pertinença al misl al qual pertanyia. També podia, si així ho desitjava, cancel·lar la pertinença a un misl i unir-se a un altre. Els barons podien permetre als seus exèrcits combinar o coordinar les seves defenses conjuntament contra una força hostil si així ho exigia el Comandant Suprem Misldar. Aquestes ordres només s'emetien sota condicions militars que afectessin a tota la comunitat sikh. Aquestes ordres, normalment, estaven relacionades amb la defensa contra amenaces externes, com per exemple els atacs de l'exèrcit afganès. El botí dels combats els dividien els misls entre els individus segons el servei que havien prestat, mitjançant un sistema basat en el sistema sardari.

Notes, referències i bibliografia

Notes

1. El misl de Panjgarhia va ser dividir en els de Sham Singhan i Kalsias. El de Kalsias van ser, posteriorment, dividit entre Landpindian i Barapindian^[13]

Referències

1. Heath, Ian «The Sikh Army». Osprey, 01-01-2005 [Consulta: 9 juny 2013].^{[Enllaç no actiu]}
2. «The Khalsa Era». Nishan Sahib, 2011 [Consulta: 9 juny 2013].
3. Singh, Khushwant. A History of the Sikhs: 1469-1838. 2a edició. Oxford University Press, 11 octubre 2004, p. 165. ISBN 978-0-19-567308-1 [Consulta: 1r abril 2011].
4. Kakshi et al. 2007
5. Gandhi, Surjit Singh. «13 Khalsa Battles Against Islamic Imperialism and Hindu Conservatism». A: History of Sikh Gurus Retold: 1606-1708 C.E. Atlantic Publishing, 1 febrer 2008, p. 814. ISBN 81-269-0858-0 [Consulta: 26 gener 2010].
6. Griffin, Lepel Henry. Ranjít Singh. Clarendon Press, 1893, p. 78.
7. Bajwa, Sandeep Singh. «Sikh Misals (equal bands)». Arxivat de l'original el 2018-09-10. [Consulta: 1r setembre 2017].
8. Kakshi et al. 2007
9. Bajwa, Sandeep Singh. «Misal Ahluwalia». Arxivat de l'original el 2018-09-29. [Consulta: 1r setembre 2017].
10. Bajwa, Sandeep Singh. «Bhangi Misl». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 1r setembre 2017].
11. Bajwa, Sandeep Singh. «Misal Kanhaiya». Arxivat de l'original el 2018-08-15. [Consulta: 1r setembre 2017].
12. «The Sodhis of Anandpur Sahib». Arxivat de l'original el 2016-07-11. [Consulta: 1r setembre 2017].
13. Kakshi et al. 2007
14. Bajwa, Sandeep Singh. «Misal Karorasinghia». Arxivat de l'original el 2018-08-15. [Consulta: 1r setembre 2017].
15. Lafont, Jean-Marie (2002) Maharaja Ranjit Singh, Lord of the Five Rivers. Oxford: Oxford University Press
16. See:

    • "Two, Ranjit Singh who seemingly got "total ascendancy" in Punjab was not a Jat but a Sansi...", Sangat Singh, McLeod and Fenech as Scholars on Sikhism and Martyrdom; presented in International Sikh conferences 2000, www.globalsikhstudies.net
    • Singh, Sher (1965) The Sansis of Punjab: a Gypsy and denotified tribe of Rajput origin; Maharaja Ranjit Singh: the most glorious Sansi, p. 13. Delhi: Munshiram Manoharlal
    • Singh, Sangat (1995) The Sikhs in History; 2nd ed. New York: S. Singh ISBN 0-9647555-0-5; p. 92
    • Singh, Fauja (1981) Some Aspects of State and Society Under Ranjit Singh. New Delhi: Master Publishers; p. 5
    • Sandhawalia, Preminder Singh (1999) Noblemen and Kinsmen: history of a Sikh family. New Delhi: Munshiram Manoharlal ISBN 81-215-0914-9
17. This claim arose when "a Sansi Jatt clan was also recorded in early imperial censuses, which were rather crude and inaccurate. But the numbers of this "Jatt" clan were extremely small, indicating it, at best, as a very recent accretion into... a functional category, composed of diverse farming identities". See «Family Tree of Maharaja Ranjit Singh, the Great Sansi», 11-08-2012.
18. «Brief History of Sikh Misls». SIKH MISSIONARY COLLEGE. Arxivat de l'original el 2019-10-20. [Consulta: 1r setembre 2017].
19. Bajwa, Sandeep Singh. «Misal Nakai». Arxivat de l'original el 2018-08-15. [Consulta: 1r setembre 2017].
20. «HIRA SINGH (1706-1767)». Punjabi University Patiala.
21. Bhagata, Siṅgha. A History of the Sikh Misals. Publication Bureau, Punjabi University, 1993, p. 241. «Deep Singh Shahid, a mazhabi sikh and resident of the village of Pohuwind of the pargana of Amritsar...»

Bibliografia

• Nalwa, Vanit. Hari Singh Nalwa – Champion of the Khalsaji. New Delhi: Manohar, 2009. ISBN 81-7304-785-5.
• Narang, K. S.; Gupta, H. R.. History of Punjab: 1500 - 1558, 1969 [Consulta: 15 juliol 2010].^{[Enllaç no actiu]}
• M'Gregor, William Lewis. The history of the Sikhs: containing the lives of the Gooroos; the history of the independent Sirdars, or Missuls, and the life of the great founder of the Sikh monarchy, Maharajah Runjeet Singh. J. Madden, 1846 [Consulta: 2 juliol 2010].
• Singh, Fauja. Military system of the Sikhs: during the period 1799-1849. Motilal Banarsidass, 1964 [Consulta: 1r juliol 2010].
• Prinsep, Henry Thoby. Origin of the Sikh power in the Punjab, and political life of Muha-Raja Runjeet Singh: with an account of the present condition, religion, laws and customs of the Sikhs. G.H. Huttmann, 1834 [Consulta: 8 juny 2010].
• Cave-Browne, John. The Punjab and Delhi in 1857: being a narrative of the measures by which the Punjab was saved and Delhi recovered during the Indian Mutiny. William Blackwood and Sons, 1861 [Consulta: 10 juny 2010].
• Brief History of the Sikh Misls. Jalandhar: Sikh Missionary College.
• Suri, Sohan Lal. Umdat-ut-Tawarikh, DAFTAR III, PARTS (I—V) 1831—1839 A.D.. Delhi: S. Chand & Co, 1961.
• Kakshi, S.R.; Pathak, Rashmi; Bakshi, S.R.; Pathak, R. Punjab Through the Ages. Sarup and Son, 2007. ISBN 978-81-7625-738-1.
• Oberoi, Harjot. The Construction of religious boundaries: culture, identity, and diversity in the Sikh tradition. University of Chicago Press, 1994. ISBN 978-0-226-61593-6 [Consulta: 14 juny 2010].
• Ahmad Shah Batalia, Appendix to Sohan Lal Suri’s Umdat-ut-Tawarikh. Daftar I, Lahore, 1X85, p. 15; Bute Shahs Tawarikh-i-Punjab, Daftar IV, (1848), (MS., Ganda Singh’s personal collection. Patiala), p. 6; Kanaihya Lal, Tarikh-i-Punjab, Lahore, 1877, p. 88; Ali-ud-Din Mufti, Ibratnama, Vol. I, (1854), Lahore, 1961, p. 244. Muhammad Latif, History of the Punjab (1891), Delhi, 1964, p. 296.
• Ian Heath, The Sikh Army, 1799-1849 (Men-at-arms), Osprey (2005) ISBN 1-84176-777-8
• Harbans Singh, The Heritage of the Sikhs, second rev. ed., Manohar (1994) ISBN 81-7304-064-8
• Hari Ram Gupta, History of the Sikhs: Sikh Domination of the Mughal Empire, 1764–1803, second ed., Munshiram Manoharlal (2000) ISBN 81-215-0213-6
• Hari Ram Gupta, History of the Sikhs: The Sikh Commonwealth or Rise and Fall of the Misls, rev. ed., Munshiram Manoharlal (2001) ISBN 81-215-0165-2
• Gian Singh, Tawarikh Guru Khalsa, (ed. 1970), p. 261.

Enllaços externs

• TheSikhkMisl.com Arxivat 2010-12-07 a Wayback Machine.