Pinòpsides

Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes. Inclou plantes tan conegudes com els pins, els avets, els cedres i els xiprers.^[2][3]

Pinòpsides

Pinophyta
Dades
Font de	resina, conifer root (en) i fusta tova
Període
Devonià superior – recent[1]
Taxonomia
Superregne	Archaeplastida
Subregne	Pteridobiotina
Divisió	Pinophyta Reveal, 1996
Nomenclatura
Exautor	Cronquist, Takht. i W.Zimm.
Ordres i famílies
Cordaitales † Pinales Pinaceae - Família del Pi Araucariaceae - Família de l'Araucària Podocarpaceae - Família del Podocarpus Sciadopityaceae - Família del pi para-sol Cupressaceae - Familia del xiprer Cephalotaxaceae - Família dels cefalotaxes Taxaceae - Família del teix Vojnovskyales † Voltziales †

Estan estesos principalment per les regions temperades i fredes del món. Són un grup molt antic, i es coneixen fòssils de l'era Paleozoica.^[4][5]

Característiques

Les coníferes són arbres, més rarament arbusts, amb fulles petites en forma d'agulla o d'escata. Tenen flors masculines i femenines separades, però situades en un mateix individu monoic. Les flors femenines tenen els primordis seminals amb un sol tegument i adossats a l’eix floral. Tenen dispersió anemòfila del pol·len i produeixen estròbils, que en el cas de les Pinaceae s'anomenen pinyes.^[6]

Història natural

Les coníferes formen extensos boscos el l'Hemisferi nord, vivint en llocs amb condicions extremes (alta muntanya, taigà) i són d'una gran importància econòmica, car s'explota la seva fusta.^[6]

Entre les coníferes es troben els éssers vius més grans, com ara les sequoies californianes (Sequoiodendron), alguns cedres (Cedrus) i els avets de Douglas (Pseudotsuga menziesii), que atenyen els 100 m d’alçada.^[6]

Per altra banda, trobem alguns dels éssers vius més longeus. Així hi ha sequoies poden superar els 3000 anys de vida, per bé que el rècord el té una altra conífera californiana, Pinus aristata, que arriba a viure més de 4600 anys.^[6]

Galeria d'imatges

• 
  Taxaceae: el fruit del teix és un aril que és una modificació de l'estròbil.
• 
  Pi blanc, el pi més freqüent a la zona mediterrània dels Països Catalans
• 
  Araucaria, una autentic fòssil vivent

Referències

1. Entrada «Pinopsida» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
2. Campbell, Reece, "Phylum Coniferophyta". Biology. 7th. 2005. Print. P. 595
3. Lott, John N. A; Liu, Jessica C; Pennell, Kelly A; Lesage, Aude. Iron-rich particles and globoids in embryos of seeds from phyla Coniferophyta, Cycadophyta, Gnetophyta, and Ginkgophyta: characteristics of early seed plants. 80, p. 954–961. DOI 10.1139/b02-083.
4. Henry, R.J.(2005) Plant Diversity and evolution. London: CABI.
5. Claire G. Williams, 2009, Conifer Reproductive Biology, Springer Science
6. «Els coniferofitins: coníferes i gingkos | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 gener 2023].

Bibliografia

• Judd, Campbell, Kellogg, Stevens, Donoghue. 2007. Plant Systematics, a phylogenetic approach, third edition. Sinauer associates, inc. USA.
• Simpson, M. G. 2005. Plant systematics. Elsevier Academic Press.

Vegeu també

• Espècies forestals dels Països Catalans

Enllaços externs

• ToLweb: Conifers Arxivat 2021-02-25 a Wayback Machine..