Maingau

El Maingau (País del Main) fou un territori a l'Imperi Franc (Regne Franc Oriental) a la zona del riu Main amb Frankfurt del Main i l'Odenwald septentrional al voltant del riu (Rodau, Gersprenz i Mümling), així com a la dreta del Main al voltant d'Aschaffenburg. Al Maingau ("in pago Moingewi") va néixer Einhard l'any 770. El Maingau va estar al Ducat de Francònia, més tardà a la Francònia de l'oest (la part occidental del ducat) coneguda també com a Francònia del Rin.

Situació

El Maingau limitava a l'oest amb Oberrheingau, al nord (al nord del Main) amb el Niddagau i Wetterau). No existien límits fixes. Algunes comarques com el Rodhau i el Bachgau, són fragmentacions del Maingau; fins i tot el Kinziggau en la part septentrional, al llarg el Kinzig i el Plumgau a l'est, al Spessart meridional, es pot considerar que en van ser part.

Història

Domini romà

Durant la pertinença a l'Imperi Romà el Maingau fou part de la província de Germània Superior amb la Ciutat dels Auderiencs. Tàcit escrivia ja sobre els habitants de la regió ("Desè país" = Agri Decumates).

Després de la retirada de les tropes romanes dels Agri Decumates (Àrea a la dreta del Rin) vers el 260, va quedar en poder dels pobles germànics i celtes, una població barrejada que va seguir encara fent un comerç actiu amb els romans de la banda del Rin esquerra.

Alamans

Un dels pobles germànics que van passar per la zona foren els alamans. S'hi remunten diverses fundacions locals: Bellingen, Sprendlingen ("Sprendlingun"),Mainflingen ("Manolfingen"), Hainstadt ("Heinstadt"), Seligenstadt ("Saligunstadt"), Stockstadt am Main ("Stoddenstadt") així com Großkrotzenburg i Klein-Krotzenburg ("Cruzenburch").

Francònia

La victòria del rei de francs Chlodwig (Clodoveu) I sobre els alamans l'any 496 va posar les ciutats alamanes sota dominació franca i van formar part del regne anomenat Austràsia. Sota els francs el Maingau s'adscrivia com a àrea d'administració als comtats del Main a Francònia

Els nous sobirans francs de la dinastia merovíngia del període (481-560) van mantenir les velles poblacions i n'hi van afegir de noves; les ciutats romanes encara es conservaven i mantenien els seus noms.

Després de la divisió del regne franc el 561 la noblesa guanyava poder i dirigia el país. Al Maingau tenien lloc en aquest temps grans desbrossaments de terres. Les refundacions en l'àrea desbrossada rebien noms generalment amb acabaments -bach -tal -hofen i -feld :

Offenbach
Dietzenbach
Dudenhofen,
Hartingshofen

Altres refundacions fora del Maingau foren: Mörfelden (Mersenuelt) Langen i Egelsbach

Encara que el rei Clodoveu I ja el 499 s'havia batejat com a cristià, els habitants del Maingaues conservaven els seus costums pagans. Només a partir de la missió religiosa del 719 de Bonifaci de Fulda la zona va esdevenir cristiana. Les refundacions reberen llavos l'acabament -hausen:

Dreckshausen (Dreckhusen'), 1336
Froschhausen (Villa Froschusen), 1323, propietat del monestir de Seligenstadt
Hainhausen (Haginhusen), 1107, seu dels senyors d'Hagenhausen els descendents dels quals foren els senyors i comtes d'Eppstein.
Ippingshausen (Ippingeshusen), 1210
Messenhausen, 1282
Obertshausen (Oberdueshusen), seu dels senyors de Hausen una línia col·laterals dels comtes d'Hagenhausen,
Patershausen (Patershusen) 1210, originalment fou un petit monestir de benedictins.
Rennigishausen (Rennigishusen)
Richolfshausen (Rycholfshusen) esmentada entre 1338 i 1430
Zellhausen (Celhusen), 1329, propietat del monestir Seligenstadt.
Hausen (Husen), 1357

Els dominis i influència d'aquestes "hausen" indiquen una colonització metòdica i un efectiu desbrossament del país per part de la reialesa.

Comtes del Maingau

Sota Carlemany i els seus successors el càrrec comtal, un nomenament reial, esdevenia hereditari. Dels comtas al Maingau se sap ben poca cosa; es suposa que els Hagenhausener amb seu a Rodgauer van originar els senyors i després comtes d'Eppstein.

Drogó, testificat com a comte 753 i 762. El 815 un altre Drogó s'esmenta a l'Ober i Untermühlheim amb Seligenstadt i Mühlheim
Rupert al voltant de 776
Warin (Guarí) i la seva dona Fiderun (també Friderun) a partir del 762 feien donacions al monestir de Fulda. Vers el 772 era també comte a Turgòvia Encara està testificat fins al 813. D'aquest Warin serien descendents els emperadors de la dinastia sàlica
Walah, esmentat vers 768
Al segle ix eren comtes al Maingau els francs Babenberg (Babenberger) i per això el país s'esmenta a vegades com Marca de Babenberg
Conrad el Vell (dels Conradians), nascut vers 855, que servia a Arnulf de Caríntia l'any 893 i havia substituït als Babenberg o Poppònides el que va iniciar una lluita entre els dos llinatges. Conrad va morir el 27 de febrer del 906.
Conrad el Jove, hauria estat comte al Maingau després del 906
Ruocar, vers 945, governava un comtat a l'anomenada Marca Reial ("Königer Mark").
Meingoz o Meiningoz (Meingaud) de la casa dels conradians, esmentat com a comte al Maingau entre 965 i 987, comte al Lobdengau del 987 al 1002, i abat laic de Sant Maximí.
Al segle X s'esmenten al Maingau als comtes Eberard III (nascut aproximadament 890, mort el 10 de maig de 966) i Eberard IV, també de la casa dels conradians; el segon és anomenat el 975.
Gerlac (Gerlach, llatí "Gerlahi") apareix el 1013 en un document d'Enric II com a propietari d'algun lloc al Maingau; potser era comte també al Lahngau.
Gerard, probablement del llinatge dels Reginbodonen, esmentat el 1069 com a comte al Maingau
Ditó, comte esmentat al segle xi amb béns a Radheim

Desenvolupament modern

A partir de 1803 pertanyien les parts principals del Maingau al Gran ducat de Hessen i al Principat d'Aschaffenburg que va passar per poc temps al Gran ducat de Frankfurt i el 1814 a Baviera. Els hessians van dividir després l'àrea en noves estructures d'administració. Llavors el Maingau antic va formar el cercle d'Offenbach, el districte de Darmstadt-Dieburg, el districte d'Aschaffenburg i el districte de Miltenberg dins dels estats de Hessen i Baviera.

Dominis eclesiàstics

Molts llocs del Maingaus s'esmenten com a dominis del monestir de Lorsch. A través de donacions el monestir aconseguia a l'alta edat mitjana possessions àmplies en aquesta àrea.

Les mencions documentals de dominis eclesiàstics al temps dels francs al Maingau, són:

Rumpenheim donada l'1 de juliol de 770
Bellingen entre 765 i 815
Klein-Welzheim, esmentat com Walinesheim el 772
Mainflingen, de 775 a 799
Bürgel 790
Bieber esmentada per primer cop el 22 d'abil de 791 quan el noble franc Erlulf va cedir totes les seves propietats al monestir de Lorsch
Ober-Roden i Nieder-Roden esmentada per primer cop el 22 d'abil de 791 quan el noble franc Erlulf va cedir totes les seves propietats al monestir de Lorsch
Dörnigheim 793
Klein-Auheim und Großauheim, 806
Mühlheim, 815
Seligenstadt, 815 (propietat abans del comte Drogó)
Offenbach 977
Kleinostheim 980
Dietesheim 1013
Stockstadt am Main 1024
Hausen, 1049
Babenhausensegle XI
Hergershausen
Hainstadt,
Meielsheim (devastada més tard).

El Maingau avui

Actualment no correspon a cap entitat administrativa. El nom però s'utilitza per a algunes organitzacions esportives comarcal o entitats supramunicipals econòmiques i socials.

Bibliografia

Karl Nahrgang: Stadt und Landkreis Offenbach am Main – Atlas für Siedlungskunde, Verkehr, Verwaltung, Wirtschaft und Kultur. Kommissions-Verlag Dr. Waldemar Kramer, Frankfurt am Main 1963.
Karl Nahrgang: Stadt und Landkreis Offenbach am Main – Studien und Forschungen, Heft 4. Verlag Waldemar Kramer, Frankfurt am Main 1958.
J. W. Chr. Steiner: Altertümer und Geschichte des Bachgaues im alten Maingau I-III. Aschaffenburg 1821 und 1827.
J. W. Chr. Steiner: Geschichte und Alterthümer des Rodgaus im alten Maingau. Darmstadt 1833

Enllaços externs

Geschichtskarte Arxivat 2010-07-10 a Wayback Machine.