From Wikipedia, the free encyclopedia
La Companyia Nacional de Radiodifusió Pública d'Ucraïna (en ucraïnès: Національна суспільна телерадіокомпанія України, en romanització: Natsionalna Suspilna Teleradiokompaniya Ukrayiny), també coneguda per la marca Suspilne movlennia (en ucraïnès: Суспільне мовлення, en català: Radiodifusió pública), és l'empresa de radiodifusió pública d'Ucraïna.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | AT «NSTU» | ||||
Sobrenom |
| ||||
Tipus | emissora pública | ||||
Indústria | Mitjans de comunicació | ||||
Idioma oficial | Ucraïnès | ||||
Forma jurídica | societat per accions | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Natsionalna Telekompaniia Ukrainy (en) (2017) | ||||
Creació | 1r febrer 1939 | ||||
Fundador | l'estat representat pel Consell de Ministres d'Ucraïna | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Unió Europea de Radiodifusió (1993–) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Propietat de | Consell de Ministres d'Ucraïna | ||||
Lloc web | tv.suspilne.media | ||||
La ràdio va començar les seves emissions en 1924, mentre que la televisió es va engegar en 1965 dins del sistema soviètic. La Ucraïna independent va nacionalitzar tots dos serveis en 1991, i van funcionar per separat fins que en 2017 es van reagrupar en una única empresa. L'actual gestiona dos canals de televisió, tres emissores de ràdio, serveis internacionals i un lloc web multimèdia.
Ucraïna és membre de la Unió Europea de Radiodifusió des de 1993.
La ràdio d'Ucraïna (llavors part de la Unió Soviètica) va començar la seva activitat en 16 de novembre de 1924 des de Khàrkiv, encara que no va haver una xarxa nacional fins a 1928.[1] Per la seva banda, les primeres emissions de televisió van tenir lloc l'1 de febrer de 1939, una prova de 40 minuts des d'un petit estudi a Kíiv en el qual s'exhibia un retrat de Grigori Ordjonikidze.[2] El servei va quedar interromput durant la II Guerra Mundial; mentre la ràdio va tornar en 1945,[3] les proves televisives no es van reprendre fins al 6 de novembre de 1951. L'endemà es va retransmetre una cerimònia per commemorar el 34è aniversari de la Revolució d'Octubre.[4]
En 1953 es va inaugurar el centre de televisió de Kíev al carrer Khreshchatyk, sent el tercer en la Unió Soviètica després dels de Moscou i Leningrad. Les transmissions regulars no van tenir lloc fins a 1956, i en els primers anys només podia emetre programes en directe perquè no comptaven amb la tecnologia per oferir espais gravats.[5]
El 20 de gener de 1965 es va engegar el canal UT-1 (actual Pershyi en romanització, Primer en català). Gràcies a la ràpida implantació del mitjà, es va poder obrir el segon canal «UT-2» en 1972.[2]
Amb la independència d'Ucraïna en 1991, la ràdio i televisió van ser nacionalitzades pel nou govern i reconvertides en Ràdio Ucraïna i la Companyia Nacional de Televisió d'Ucraïna (NTU).[6] El servei televisiu es va mantenir sense variacions fins a 2004, quan es va cedir la freqüència del segon canal a la nova televisió privada 1+1. Des de llavors UT-1 ha estat el senyal públic de referència.
En 2014, el govern ucraïnès va iniciar una reforma dels mitjans de comunicació que, entre altres mesures, pretenia garantir la independència editorial de la radiodifusió pública i agrupar tots els serveis en un sol grup.[7] La difícil situació política del país va retardar la seva aplicació tres anys, fins que el 19 de gener de 2017 es va produir la constitució oficial de la nova «Companyia Nacional de Radiodifusió Pública d'Ucraïna», primer com a «UΛ:PBC» i després sota la marca «Suspilne»,[8] ara «Suspilne movlennia».[9]
L'última etapa organitzativa serà l'adhesió a NSTU de l'estudi de cinema de televisió ucraïnès Ukrtelefilm,[10] l'adhesió del qual es va ajornar per esmenes a la llei el 2016,[11] a causa d'una sèrie de problemes organitzatius i casos penals oberts relacionats amb la construcció d'un edifici residencial al territori de l'estudi.
Direcció central:
Direcció Regional de Vinnytsia
Directora regional de Volyn:
Direcció Regional de Dnipro:
Direcció Regional del Suspilne Donbass:
Direcció regional de Zhytomyr:
Direcció Regional de Transcarpacia:
Directora Regional de Zaporizhzhya:
Direcció regional d'Ivano-Frankivsk:
Direcció regional de Kirovohrad:
Directora regional de Lviv:
Direcció regional de Mykolayiv:
Direcció Regional d'Odesa:
Direcció Regional de Poltava:
Direcció regional de Rivne:
Direcció Regional de Sumy:
Direcció Regional de Ternopil:
Direcció regional de Kharkiv:
Direcció regional de Kherson:
Direcció regional de Khmelnytsky:
Direcció Regional de Txerkassi:
Direcció Regional de Txernivtsi:
Direcció regional de Txernihiv:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.